Gastó d'Arràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Gastó, o
Vedast d'Arràs

Miniatura medieval amb el sant bisbe
bisbe i confessor
Nom secular en llatí Vedastus, en francès Gaston, en normand, picard i flamenc Vaast, en való Waast
Naixement 453
Vilhac (Dordonya, Aquitània) o Chasluç (Alta Viena, Llemosí, França)
Defunció 540
Arràs (Regne de França)
Enterrament Abadia de Saint-Waast (Arràs), avui Catedral d'Arràs
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 6 de febrer
Fets destacables Bisbe d'Arràs, arquebisbe de Cambrai
Iconografia Com a bisbe, amb un ós; amb un llop que porta una oca a la boca

Gastó o Vedast d'Arràs - en llatí Vedastus, en francès Gaston, en normand, picard i flamenc Vaast, en való Waast i en anglès Foster - (Vilhac, Aquitània, o Chasluç, Llemosí, França, 453 - Arràs, 6 de febrer de 540) fou un bisbe merovingi, bisbe de la diòcesi d'Arras i arquebisbe de Cambrai. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Talla a Saint Vaast de Wambrechies (Nord)
Tapís del s. XV amb Gastó i la bèstia (Arràs, Musée des beaux-arts)
Reliquiari de Sant Gastó a la catedral d'Arràs
Catedral d'Arràs

Nascut en una família gal·loromana a Vilhac (Aquitània) o a Chasluç (Llemosí). Atret per la vida monàstica, deixà la seva família i es retirà com a eremita prop de la ciutat de Toul (Lorena), on anys després el bisbe l'ordenà sacerdot. La seva fama de santedat ja era gran quan l'anà a veure el rei Clodoveu I, que tornava de la batalla de Tolbiac i havia determinat de fer-se batejar. Durant la batalla, on va estar a punt d'ésser derrotat pels alamans, s'encomanà, seguint el consell de la seva esposa Clotilde de Borgonya, a Crist i prometé de batejar-se si Déu l'ajudava.

En trobar Gastó, aquest l'instruí en la fe catòlica. Després, tots dos anaren a Reims, on el bisbe Remigi el batejà, seguint immediatament després la conversió al cristianisme dels nobles i, en general, el poble. Remigi ordenà Gastó com a bisbe en 500 i l'envià a Arràs, on els huns havien esborrat el testimoni del cristianisme. Gastó reevangelitzà la regió i s'hi féu popular com a predicador i taumaturg. Més tard, Remigi el féu arquebisbe de Cambrai. Cap al 540, morí a Arras.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Els miracles que se li atribuïren ja en vida van fer que la seva tomba a Arràs esdevingués un lloc de culte. Al voltant s'edificà el monestir de Saint-Waast. Les relacions d'Arras amb Anglaterra van fer que, des del segle X, el culte s'hi estengués: l'església de Foster Lane, a Londres, hi estava dedicada, i altres al Lincolnshire i a Norwich.[1]

L'església abacial és avui catedral d'Arràs, on es conserva un reliquiari amb les restes del sant.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

La Llegenda àuria explica que prop d'Arras, Gastó trobà una església abandonada on un llop (o un ós) hi havia fet el cau: el bisbe l'ordenà de deixar-la i la bèstia, obedient, en marxà per sempre més. En una altra ocasió, aconseguí que un llop deixés marxar una oca que tenia a la boca, i la boca tornà il·lesa amb el seu amo.

En un banquet, on era convidat pel cabdill pagà Ocí, va pregar i es trencaren totes les àmfores de cervesa amb què els convidats havien d'embriagar-se: Gastó declarà que havia estat per fer-ne fora els dimonis.

La nit abans de morir, la gent veié al cel un núvol lluent en forma de columna de foc que pujava de la casa del bisbe cap al cel. Gastó reuní els sacerdots, els donà els darrers consells i morí serenament, mentre se sentia un cant dolcíssim dels àngels.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Alban Butler. Il primo grande dizionario dei santi secondo il calendario. Casale Monferrato, Edizioni PIEMME S.p.A, 2001. ISBN 883846913X.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Le Glay, Edward. Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne, Comptoir des Imprimeurs-unis, Paris, MDCCCXLIII,

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastó d'Arràs Modifica l'enllaç a Wikidata