Gastronomia àrab

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gastronomia àrab

Aleppo baklava1.jpg
Pastissets àrabs

Territori Món àrab
Tipus cuina Cuina de nordàfrica i sud-oest asiàtic
Plat(s) estrella Meze, dolma, tabulé, cuscús, panades i coques, broquetes, mandonguilles, halva, baclava, etc.
Beguda típica Cafè, te, araq
Ingredients destacats Blat, arròs, hortalisses, verdura, xai, pollastre, dàtil, fruita seca, llet, oli d'oliva, espècies
Altres cuines
RWB-RWBA Gasthaus.svg Grècia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Turquia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Països Catalans
En verd el territori amb cuines àrabs.
Aperitius àrabs

La gastronomia àrab és la gastronomia tradicional pertanyent a la cultura àrab.

Actualment inclou les cuines dels països de parla àrab, principalment la península aràbiga i el nord d'Àfrica, com la cuina magribina i la cuina persa. En el passat n'ha inclòs d'altres, com la cuina otomana i la cuina andalusí. I molt abans havia estat una cuina de ramaders i pastors que vivien en entorns desèrtics a excepció d'algun oasis, de manera que amb l'expansió àrab van anar recollint les idees gastronòmiques dels pobles ocupats i estenent-les a ells mateixos i a la resta de colònies.[1] La cuina àrab ha tingut molta influència a la cuina dels Països Catalans durant l'Edat Mitjana.[2][3][4] És una cuina mediterrània bàsicament amb una certa influència de la cuina índia i asiàtica en general, en especial a l'ús d'espècies, per raó de la ruta de la seda i de l'expansió de l'Imperi Otomà. De la mateixa manera que el cristianisme ha deixat emprenta a la cuina dels Països Catalans, l'islamisme l'ha deixada a la cuina àrab.

Es tracta d'una gastronomia a la qual abunden els vegetals, en forma de cereals, llegums, hortalisses, verdures i fruita, que es mengen de la manera més variada que permeti cada territori i estació de l'any. El puré de cigrons i el l'albergínia són molt populars, contenen pasta de sèsam. En menor quantitat es menja carn, especialment de xai, que sol ser considerada la més preuada, però també vedella, pollastre o conill, per exemple. Es menja picada en mandonguilles o farcint panades i verdures, en broquetes, a l'ast o de vegades en guisats i escudelles. En els indrets costaners es menja molt de peix, sobretot peix blau, cuinat habitualment de manera senzilla: a la brasa, fregit o al forn, sense salses ni guisats. També se'n fan conserves, en escabetx, en oli d'oliva, fumat, etc. En general els plats no requereixen fer servir ganivets a taula, ni sovint tampoc forquilles. Les espècies s'usen en gran quantitat i varietat, així com els aromes florals, de flor de taronger i de roser especialment. Els meze són aperitius que poden arribar a formar un àpat sencer. Sovint les postres són fruita fresca o seca. Existeixen nombrosos pastissets (pastisseria àrab o pastetes orientals: baclava, kanafeh, zalabya, etc.) molt sofisticats que es poden prendre a qualsevol hora per acompanyar el te o el cafè. Els àpats poden anar acompanyats de licor d'anis rebaixat amb aigua.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rudolf Grewe, al pròleg del Llibre de Sent Soví reeditat per Barcino l'any 1979. ISBN 9788472260719 (català)
  2. Cuina medieval catalana, Eliana Thibaut i Comalada, Cossetània Edicions, 2006. ISBN 9788497912167 (català)
  3. El Gust D'un Poble: Els Plats Més Famosos de la Cuina Catalana, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 9788495684912 (català)
  4. L'alimentació mediterrània, R. Alonso. Edicions Proa, 1996. ISBN 9788482561707 (català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastronomia àrab