Gastronomia del País Valencià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gastronomia del País Valencià

ValencianPaella.jpg
Una paella de conill i pollastre, recepta habitual de les comarques del Túria-Xúquer

Territori País Valencià
Tipus cuina mediterrània i mediterrània de muntanya
Plat(s) estrella Coca, Paella, Olla o putxero, Sobrassada, Arròs al forn, Vaquetes, Pa amb tomàquet, Fideuà, Pastisset, Fartó, Torró, Embotit
Beguda típica Vins i licors; mistela i orxata
Ingredients destacats Oli d'oliva, hortalissa, peix, marisc, carn, bolets, arròs, fideu
Gastronomia dels Països Catalans
Gastronomia d'Andorra
RWB-RWBA Gasthaus.svg Andorra
Gastronomia de les Illes Balears
RWB-RWBA Gasthaus.svg Eivissa i Formentera
RWB-RWBA Gasthaus.svg Mallorca RWB-RWBA Gasthaus.svg Menorca
Gastronomia de Catalunya
RWB-RWBA Gasthaus.svg Anoia RWB-RWBA Gasthaus.svg Bages
RWB-RWBA Gasthaus.svg Barcelonès RWB-RWBA Gasthaus.svg C. de Tarragona
RWB-RWBA Gasthaus.svg C. de Barberà RWB-RWBA Gasthaus.svg Baix Ebre-Montsià
RWB-RWBA Gasthaus.svg Empordà RWB-RWBA Gasthaus.svg Garrigues
RWB-RWBA Gasthaus.svg Gironès i Pla RWB-RWBA Gasthaus.svg Maresme
RWB-RWBA Gasthaus.svg Noguera RWB-RWBA Gasthaus.svg Osona
RWB-RWBA Gasthaus.svg Penedès RWB-RWBA Gasthaus.svg Priorat
RWB-RWBA Gasthaus.svg Ribera d'Ebre RWB-RWBA Gasthaus.svg Segarra
RWB-RWBA Gasthaus.svg Segrià RWB-RWBA Gasthaus.svg Selva
RWB-RWBA Gasthaus.svg Solsonès RWB-RWBA Gasthaus.svg Terra Alta
RWB-RWBA Gasthaus.svg Urgell i Pla RWB-RWBA Gasthaus.svg Vallès
Cuina de muntanya
RWB-RWBA Gasthaus.svg Alt Urgell RWB-RWBA Gasthaus.svg Berguedà
RWB-RWBA Gasthaus.svg Cerdanya RWB-RWBA Gasthaus.svg Garrotxa
RWB-RWBA Gasthaus.svg Pallars RWB-RWBA Gasthaus.svg Ribagorça
RWB-RWBA Gasthaus.svg Ripollès RWB-RWBA Gasthaus.svg Vall d'Aran
Gastronomia de la Catalunya del Nord
RWB-RWBA Gasthaus.svg Cerdanya RWB-RWBA Gasthaus.svg Conflent
RWB-RWBA Gasthaus.svg Rosselló RWB-RWBA Gasthaus.svg Vallespir
Gastronomia de la Franja de Ponent
RWB-RWBA Gasthaus.svg Baix Cinca RWB-RWBA Gasthaus.svg Llitera
RWB-RWBA Gasthaus.svg Matarranya RWB-RWBA Gasthaus.svg Ribagorça
Gastronomia del País Valencià
RWB-RWBA Gasthaus.svg Alacantí RWB-RWBA Gasthaus.svg Vall d'Albaida
RWB-RWBA Gasthaus.svg C. de Túria RWB-RWBA Gasthaus.svg Comtat
RWB-RWBA Gasthaus.svg Costera RWB-RWBA Gasthaus.svg Horta
RWB-RWBA Gasthaus.svg Maestrat RWB-RWBA Gasthaus.svg Marina Alta
RWB-RWBA Gasthaus.svg Marina Baixa RWB-RWBA Gasthaus.svg Morvedre
RWB-RWBA Gasthaus.svg Plana RWB-RWBA Gasthaus.svg Ribera
RWB-RWBA Gasthaus.svg Safor RWB-RWBA Gasthaus.svg Vinalopó Mitjà
RWB-RWBA Gasthaus.svg Baix Vinalopó RWB-RWBA Gasthaus.svg Alt Vinalopó
RWB-RWBA Gasthaus.svg Alcalatén RWB-RWBA Gasthaus.svg Alcoià
RWB-RWBA Gasthaus.svg Maestrat RWB-RWBA Gasthaus.svg Ports
RWB-RWBA Gasthaus.svg Comarques xurres
RWB-RWBA Gasthaus.svg Comarques castellanes
Altres cuines
RWB-RWBA Gasthaus.svg Aragó
RWB-RWBA Gasthaus.svg Castella i Lleó RWB-RWBA Gasthaus.svg La Manxa
RWB-RWBA Gasthaus.svg Extremadura RWB-RWBA Gasthaus.svg Comunitat de Madrid
RWB-RWBA Gasthaus.svg Itàlia

La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià. El territori està format, d'una banda, per horta, marjal i costa, i de l'altra, per zones muntanyenques i de secà i rius de poc cabdal. Hi són ingredients habituals l'arròs, verdura, peix, especialment les anguiles de l'Albufera i la Marjal de Pego-Oliva (all i pebre), i marisc de tota la costa. El plat valencià més conegut fora de les fronteres és la paella, exportada des de molt temps enrere a tota la península Ibèrica i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrània a l'ús, sinó que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels àpats no són en absolut lleugeres, al contrari poden resultar pesades per als qui no estiguin acostumats i mengen més del degut. Putxeros, fideuàs i arrossos com plats únics són molt importants en l'alimentació. La relativa falta de productes marítims en la dieta, i l'alt component de llegums és perquè fins temps recents, la costa estava mal comunicada amb l'interior i l'únic peix que hi arribava era el bacallà salat; d'alta banda, l'horta donava abundant quantitat d'hortalissa mentre la carn era a l'abast només dels benestants.

Plats típics[modifica | modifica el codi]

Paella i altres arrossos[modifica | modifica el codi]

Paella de les comarques del Xúquer.

De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la paella, un guisat d'arròs sec, cuinat en una paella metàl·lica tradicional sense mànec, i és d'això que ve la seua denominació, sobre un foc de llenya (preferiblement de fusta de taronger) preparat a aquest efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes compten amb un paeller, un espai obert o tancat on es cuina la paella de llenya.

Existeixen múltiples receptes, però la més estesa es compon d'arròs, pollastre i conill, bajoqueta o fesol de trencar(mongeta tendra) i garrofó. En alguns llocs hi inclouen també caragols (a l'Horta) cigrons (a la Marina) o mandonguilles de carn (a la Ribera). El color groc del tradicional arròs de l'Albufera (bomba) s'aconsegueix amb safrà. Hi ha diverses teories respecte de l'ús o no del marisc, amb el predomini de la paella de marisc sobretot a les zones costaneres del nord del País i el sud de Catalunya, mentre a les zones centrals i d'interior, la carn i la caça hi són habituals. Existeixen una gran quantitats de cuinar l'arròs amb la paella, com ara la paella amb ceba (arròs amb ceba i magre), paella amb carxofes (arròs amb carxofes i faves), la paella amb flor-i-col (arròs amb flor-i-col i aladroc) o l'arròs del senyoret, tradicional de la comarca de la Marina Alta una paella només amb arròs i marisc pelat, i es diu d'aquesta manera perquè no t'has d'embrutar les mans per menjar-te'l. Al sud predominen altres arrossos que no es consideren paella, els arrossos melosos o caldosos, i l'arròs amb crosta. També és típic l'arròs a banda, l'arròs negre, l'arròs amb fesols i naps i una llarga etcètera.

Una altra manera de preparar l'arròs, aquesta sense peix ni marisc i habitualment carregat d'embotit, és l'arròs al forn, que com el nom implica, es cou al forn i és típic de la Safor, la Ribera, la Costera, la Marina, i moltes de les comarques de l'interior. A més, també és típic a moltes comarques, sobretot les centrals, les pebreres facides d'arròs, ja siga amb carn o amb tonyina negra.

Cal fer esment de l'arròs amb costra (o arròs i costra en alguns llocs), típica de tot a la zona entre Gandia i Oriola, i especialment relacionat amb Elx. Aquest consisteix en un arròs al forn que es cobreix amb ou batut que es cou al forn o amb una eina especial que el cou i així forma una crosta.

Finalment, alguns indrets d'interior fan l'arròs empedrat; a l'extrem nord, a la costa del Maestrat i la Plana s'acostuma a menjar l'arrossejat, un arròs sec.

Sobre la internacionalització de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironitzava: «La paella internacionalitzada és un guisat d'arròs en el qual es barreja carn i peix i qualsevol vegetal, amb l'excepció del plàtan.» La paella es pot trobar arreu del món, especialment al Mediterrani i Llatinoamèrica, i a Niça és considerada un plat propi i tradicional.

Fideuà[modifica | modifica el codi]

Una fideuà.

Un altre plat cuinat de forma molt similar a la paella de marisc és la fideuà, en la qual se substitueix l'arròs per fideus, normalment gruixuts. Aquest plat és típic de la Safor, la Marina i en general, de la costa meridional, tot i que té el seu origen al Grau de Gandia. Altres ingredients típics són el peix, calamar, clotxines (una varietat autòctona del musclo) i marisc.

Olla o putxero[modifica | modifica el codi]

A l'hivern se sol preparar olla o putxero. Els ingredients principals són ossos, carn de porc i vedella, amb els quals es fa un caldo; llegums com naps, carlota, creïlla (patata), moniato; i arròs o cigrons, per omplir. Aquest plat és típi de qualsevol indret del País, tot i que a la costa, els plats de peix i marisc són més preferits mentre l'olla és més de l'interior. A les comarques xurres és habitual l'olla xurra, un guisat amb carn de porc, patates i verdura; una altra recepta és l'olleta, amb arròs, carn de porc, xai o vedella i diferents verdures depenent de la localitat.

El gaspatxo és una mena d'olla típica de l'extrem sud, en especial de la vall del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura, que consisteix en una olla de carn i llegums acompanyada amb tortes de gaspatxo.

Coques[modifica | modifica el codi]

Coca de llauna de la Ribera.
Coca de mullador de la Marina.

Encara més típic al País Valencià que la mateixa paella, cada comarca en fa. N'hi ha de moltes classes, tant dolces (coca de cirera, coca d'ametlla a Castelló) com salades (coca de tonyina a Alacant). Les més esteses són les coques de llauna, de bescuit flonjós i de sabor xocolate, carabassa, poma o nous, entre altres. També és habitual la coca de mullador o coca de verdures, que duu tomacat. A l'interior, especialment a l'Alt Palància, la coca de xulles, que duu cansalada, botifarra i xoriço, és comuna. Algunes de les coques són ben senzilles, com les coques de dacsa (coques rodones i planes que es fan de farina de dacsa, aigua, oli i sal i s'acompanyen amb una picadeta de tonyina, ou ratllat, anxoves i maionesa, o bé d'altres picadetes com el sofregit de bledes i all) o les coques de mestall, ambdues tradicionals de la Safor-Valldigna; o ara, les coquetes de la Marina, decorades amb un trosset de melva, tonyina, anxova, sobrassada, xoriço o botifarra, o de nou, la coca de pèsols i ceba, de la mateixa comarca.

Salses[modifica | modifica el codi]

Postres[modifica | modifica el codi]

Bunyols de carabassa.

Com a postres prima la fruita del lloc: taronja, mandarina i nespres. També és típicament nadalenc el torró, fabricat a Xixona, Casinos i Alacant a base d'ametlla i sucre.

Altres postres són:

Begudes[modifica | modifica el codi]

Orxata i fartons valencians.

Com begudes típiques del país es produeix l'orxata de xufa, principalment a Alboraia, que s'acostuma a beure pedregada o líquida (sempre molt freda) i mullant-hi fartons, un pastís allargassat. A l'Alacantí es produeix l'orxata d'ametlla, una preparació pareguda.

Més recent és la recepta de l'aigua de València, còctel datant dels 1950s preparat amb una base de begudes alcohòliques (normalment vodka i ginebra), sucre, suc de taronja i cava.

Potser la beguda més popular en les Comarques Centrals del País Valencià siga l'herbero (o herberet), beguda alcohòlica feta utilitzant herbes de la Serra de Mariola. També és de destacar el Café-licor, típic de la ciutat d'Alcoi, i la cassalla, una beguda derivada de la destil·lació de l'anís molt coneguda a la comarca de la Safor i La Ribera del Xúquer.

Hi ha tres denominacions d'origen al País Valencià: DO Alacant, DO Utiel-Requena i DO València. Les zones de conreu del vi són sobretot a la vall de Vinalopó, a la vall d'Alfàndec (Ribera Alta) a Moixent i Fontanars (Costera), al Serrans, a la Foia de Bunyol, i a la Plana d'Utiel. A Utiel, es produeix cava. Moscatell o mistela es produeix sobretot a la Marina Alta i la vall d'Alfàndec.

Altres plats[modifica | modifica el codi]

Alguns plats típics són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastronomia del País Valencià