Gat salvatge africà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gat salvatge africà
AfricanWildCat.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Felis
Espècie: F. silvestris
Subespècie: F. s. lybica
Nom trinomial
Felis silvestris lybica
(Forster, 1770)

El gat salvatge africà (Felis silvestris lybica) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris). Sembla que divergiren d'altres subespècies fa uns 131.000 anys.[1] Alguns exemplars de F. s. lybica foren domesticats per primer cop fa uns 10.000 anys al Pròxim Orient i són els avantpassats del gat domèstic. S'han descobert restes de gats domèstics en tombes humanes de fa 9.500 anys a Xipre.[2][3]

Descripció física[modifica | modifica el codi]

Crani

El gat salvatge africà té un pelatge que va del marró sorra al gris groguenc, amb ratlles negres a la cua. El seu pèl és més curt que el del gat salvatge europeu. També és considerablement més petit: la longitud del seu cap i el seu cos varia entre 45 i 75 centímetres, té una cua que fa entre 20 i 38 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 3 i 6,5 quilograms.

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà,[4] en una àmplia varietat d'hàbitats: estepes, sabanes, boscos i matollars.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una animal principalment nocturn i crepuscular. Quan s'enfronta, el gat salvatge africà aixeca el seu pèl per semblar més gran i intimidar al seu oponent. Durant el dia, en general s'amaga en arbustos, encara que de vegades està actiu quan els dies són foscos i ennuvolats. El territori d'un mascle coïncideix amb el d'algunes femelles, el qual defensa contra els intrusos. Són territorials i solen presentar grups d'un mascle amb poques femelles.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Per caçar, s'apropa a la seva presa lentament, i l'ataca saltant-hi a sobre quan es troba suficientment a prop (aproximadament un metre). El gat salvatge africà s'alimenta principalment de ratolins, rates i altres petits mamífers, encara que quan es presenta l'oportunitat, també s'alimenta d'ocells, rèptils, amfibis i insectes.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les femelles donen a llum entre 2 i 6 gatets (3 de mitjana), sovint en caus o forats a terra. El període de gestació té una durada d'entre 56 i 69 dies. Els gatets neixen cecs i necessiten la completa atenció de la mare. La majoria dels gatets neixen a l'estació humida, quan hi ha suficient aliment, es queden amb la seva mare durant 5 o 6 mesos, i són fèrtils després del primer any.

Origen de les subespècies[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Stamp of Azerbaidjan 275.jpg
Un gat salvatge africà en un segell de l'Azerbaidjan de 1994

Segons l'estudi de l'ADN mitocondrial de 979 gats domèstics i gats salvatges europeus, asiàtics i africans, se sap que el gat salvatge africà es va separar del gat salvatge europeu fa uns 173.000 anys, i del gat salvatge asiàtic (Felis silvestris ornata) i del gat salvatge de l'Àfrica austral (Felis silvestris cafra) fa uns 131.000 anys. Fa uns 10.000 anys, es van domesticar alguns individus de gat salvatge africà a l'Orient Mitjà. Els gats domèstics moderns deriven com a mínim de 5 "Evas mitocondrials". Cap de les altres subespècies de Felis silvestris han contribuït a la raça domèstica, mentre que moltes d'elles han estat inundades pel mestissatge amb gats salvatges.[1]

Actualment, l'única organització que se sap que té un programa destinat específicament a la conservació de gats salvatges africans i a la reducció de la contaminació genètica de gats domèstics és Alley Cat Rescue.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «The Near Eastern Origin of Cat Domestication». [Consulta: June 30]. (anglès)
  2. Kingdon, Jonathan. East African Mammals: Carnivores. University of Chicago Press, 1988. ISBN 0-226-43721-3.  (anglès)
  3. Study Traces Cat's Ancestry to Middle East (anglès)
  4. www.nic.funet.fi (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]