Gat salvatge europeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gat salvatge europeu
European Wildcat Nationalpark Bayerischer Wald 02.jpg
European Wildcat Nationalpark Bayerischer Wald 03.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Felis
Espècie: F. silvestris
Subespècie: F. s. silvestris
Nom trinomial
Felis silvestris silvestris
(Schreber, 1777)[1]
Distribució geogràfica (en blau)
Distribució geogràfica (en blau)
Gat salvatge europeu

El gat salvatge europeu (Felis silvestris silvestris) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris). És un mamífer carnívor de la família Felidae. El gat salvatge europeu és un felí que viu als boscos d'Europa oriental, central i occidental i, en menor mesura, a Irlanda, Islàndia, el Regne Unit i Turquia. [2]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al continent europeu i Escòcia.[3] Els gats salvatges eren molt comuns a l'Europa del Plistocè. Quan la capa de gel va retrocedir cap al nord es van adaptar a la vida en els boscos densos.

La destrucció del seu hàbitat i la persecució de què fou objecte mitjançant verins i trampes per protegir les espècies cinegètiques va provocar la disminució dels efectius i de la difusió d'aquesta espècie. Avui en gairebé tots els llocs d'Europa és molt rara i està protegida, encara que de vegades es capturen i es maten alguns exemplars al cofondre'ls per gats domèstics assilvestrats. Els híbrids de gat salvatge i gat domèstic són freqüents i fèrtils, el que compromet la integritat genètica de l'espècie.

Les majors poblacions es troben a la península ibèrica, sobretot al nord dels rius Duero i Ebre. A Catalunya les majors poblacions es troben al Pirineu i als Ports de Beseit. Aquesta variant és la més voluminosa, i antigament es considerava una subespècie diferent: F. s. tartessia. En el llibre Mamífers europeus del Plistocè (1963), el paleontòleg Björn Kürten aclareix que la mida de la variant de la península ibèrica seria la mateixa que la del Plistocè.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prefereix els boscos densos, encara que també es troba en boscos de coníferes, bosc baix i erms. A l'hivern i durant l'estació de cria es refugia en troncs buits o en esquerdes entre les roques, o en conilleres o teixoneres abandonades.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Gat salvatge europeu.

S'assembla al gat domèstic (Felis silvestris catus), però és més robust i bastant més gran que la majoria d'aquests, només s'apropen a la seva grandària els gats d'algunes races gegants. També és més gran i té el pèl més llarg i espès que el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica), antecessor del gat domèstic.

Les taques del gat salvatge europeu són llistades. El tret més distintiu és la seva cua, molt més curta, gruixuda i peluda que la dels gats domèstics, amb 3 a 5 anells foscos sobre un fons més clar, i la punta sempre negra i arrodonida.

La longitud del cos (inclòs el cap) va de 48 a 68 cm, als quals s'afegeixen de 21 a 35 cm de cua. Els mascles aconsegueixen un pes d'entre 3 i 7 kg, mentre que les femelles solen pesar entre 2,5 i 5 kg.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Preferiblement nocturn i crepuscular, és una mica més actiu durant el dia que els gats domèstics (Felis silvestris catus) o el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica). Al nord d'Europa, quan les nits s'escurcen molt al juny i juliol, el gat salvatge europeu ha de ser actiu durant el dia; el mateix passa durant el més cru de l'hivern.

Les femelles són sedentàries i territorials, mentre que els mascles es desplacen, cobrint el territori de diverses femelles. Excepte en l'època de cria, els gats salvatges europeus són solitaris.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Gat salvatge europeu.

S'alimenta principalment de rosegadors, lagomorfs i ocells, i rarament d'amfibis i invertebrats. A diferència de les guineus, no menja els ossos de les seves preses, excepte si aquests són molt petits, de manera que les carcasses que deixen uns i altres es distingeixen fàcilment. D'altra banda, les restes de les preses dels gats domèstics són idèntiques a les que deixa el gat salvatge.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Generalment, l'aparellament es realitza entre el final de l'hivern i el de la primavera, i les cries neixen d'abril a setembre, amb el major nombre de naixements al maig. Només la mare té cura de la ventrada (d'almenys 2, i d'un màxim de 6 gatets; normalment de 3 o 4), la qual cosa fa durant uns cinc mesos.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gat salvatge europeu