Gata de Gorgos

Gata de Gorgos

(En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
Gata de Gorgos vista de de les Coves Roges
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Gater, gatera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	20,30 km²
Altitud	78 msnm
Població (2011)   • Densitat	6.283 hab. 309,51 hab/km²
Coordenades	38° 46′ 23″ N, 0° 05′ 01″ E
Distàncies	103 km de València 13 km de Dénia 83 km de Alacant
Codi postal	03740
Festes majors	Crist del Calvari Del 25 de juliol al 6 d'agost
Web	http://www.gatadegorgos.org/

Gata de Gorgos és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Història

Tot i que alguns defensen que el topònim és de procedència àrab, pareix demostrat que prové dels romans que l'anomenaven Gata sole vestinus, quelcom així com "Gata, closca bella". L'antiguitat es remunta al 1023, quan era una alqueria àrab depenent del rei de Dénia. Després de ser ocupada pels cristians en 1250, Jaume I va concedir el senyoriu a Gaspar d'Híjar. En 1526 Carles I decreta el baptisme forçós dels moros la qual cosa avalota la població que, junt als moriscos de Pedreguer i Xaló, va protagonitzar una revolta. En 1534 pertanyia al comte de Carlet i l'Alcúdia. En 1535 la parròquia es va independitzar de la de Dénia; constituí un important nucli de moriscos englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'Ondara, de manera que en el moment de l'expulsió (1609) es comptabilitaven a la zona, un total de 160 famílies de moriscos. L'any 1645, Geroni d'Híjar, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs. A finals del segle XVII el senyoriu passà a ser propietat del comte d'Almodóvar --família la qual va bastir l'església-- i, finalment, pertanyerà als dominis del marquès de Cerdanyola.

Demografia i economia

El gentilici amb què són coneguts els 5.120 habitants que s'hi empadronaren a Gata de Gorgos en 2003 és gaters.

S'hi cultiva vinya, olivera i ametla, també hi ha horta i fruiters, però la font de riquesa tradicional és l'artesania del vimet, el palmell, el margalló i, en menor mida, l'espart; amb ells s'hi fabriquen cabassos, espardenyes, cistelles, mobles, etc que es venen arreu del poble; aquest comerç es veu reforçat per la proximitat dels nuclis turístics de l'anomenada "Costa Blanca" que ha fet prosperar també el sector serveis. També hi ha una fàbrica de guitarres, que es pot visitar per conèixer el seu procés de fabricació.

Geografia

El terme té una extensió de 20,3 km² i està regat pel riu Xaló-Gorgos, que li dona cognom al poble, com a paratges dignes d'esment podem parlar de la Font de la Mata, antic assentament musulmà; la del Riu o la del Raval. A més hi ha el monumental arbre del paratge de la Rana.

El terme municipal de Gata limita amb els següents:

Pedreguer	Dénia	Dénia
Pedreguer		Dénia
Llíber	Senija i Benissa	Teulada

Edificis i llocs d'interès

Església de Sant miquel Arcàngel

El poble conserva la fesomia típica dels poblets de la Marina amb les cases encalcinades (vegeu Arquitectura de la Marina); els llocs d'obligada visita són:

• Església de Sant Miquel Arcàngel. Segle XVII, reformada en el XX.
• Ermita del Santíssim Crist del Calvari.
• Museu Arqueològic Municipal.
• Escampats pel terme un bon nombre de riuraus, edificacions pròpies de la Marina dissenyades per a l'assecada de la pansa.
• Paratge de la Font de la Mata.
• Paratge de "La Rana", on es troba l'antic llavador del poble.
• Parc de la Font del Riu, a la vora del riu Gorgos i amb escultures contemporànies.

Gastronomia

Els arrossos, la carn i el peix donen plats com ara coques de tomaca, coques de ceba i escaldades, bull amb tomaca, sang amb ceba, faves sacsades, xones (caragols), arròs al forn o amb crosta o amb fesols i nap o amb bajoques i conill. Un dels principals cultius de Gata és el raïm moscatell de la qual s'obté la mistela i la coneguda pansa de la Marina, durant molt de temps un dels motors econòmics de la comarca.

Política

El PSPV va governar la legislatura 2003-2007 l'ajuntament gràcies als 6 regidors que va obtenir en les eleccions, en què el PP en tragué 3; el Bloc, 3 i UV, 1.

Després de les eleccions del 2007 la força més votada va estar el PP amb 6 regidors, seguida del PSPV amb 3, el Bloc amb 3 i Coalició Valenciana, que va entar per primera vegada al consistori gater amb 1.

Quatre anys després, a les municipals del 2011, el PP va revalidar la victòria amb sis regidors, seguits de quatre socialistes i tres del Bloc.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Bautista Pons Leyda (1979-1980†) Eduardo Adolfo Mulet Salvá (1980-1983)	CD AP
1983 - 1987	Eduardo Adolfo Mulet Salvá	AP
1987 - 1991	Eduardo Adolfo Mulet Salvá	AP
1991 - 1995	Vicente Font Leyda	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicente Font Leyda (1995-1997) Gabriel Feliu Pedro (1997-1999)	PSPV-PSOE PP
1999 - 2003	Gabriel Feliu Pedro	PP
2003 - 2007	José Diego Mulet	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Ana María Soler Oliver	PP
2011 - ara	Ana María Soler Oliver	PP

Esports

Gata de Gorgos compta amb un trinquet, el qual rep el nom de Xiquet de Gata en homenatge al pilotari Gabriel Mulet, el Xiquet de Gata.

Festes i tradicions

• Festes patronals dedicades al Santíssim Crist del Calvari, del 28 de Juliol al 6 d'agost.
• Festes dedicades a Sant Miquel
• Festes de la Font del Riu (no se celebren tots els anys)
• Festes de la Raval (no se celebren tots els anys)
• Auto sacramanetal dels Reis Mags d'Orient, el 5 de gener.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament de Gata
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Diari Parlem.
• El temps en Gata de Gorgos.