Gatvaire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gatvaire
Katzenhai-01.jpg
Scyliorhinus stellaris aquarium.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Ordre: Carcharhiniformes
Família: Scyliorhinidae
Gènere: Scyliorhinus
(Blainville, 1816)[1][2]
Espècie: S. stellaris
Nom binomial
Scyliorhinus stellaris
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica del gatvaire (en blau).
Distribució geogràfica del gatvaire (en blau).
Gatvaire
Posta de gatvaire en un aquari.

El gatvaire (Scyliorhinus stellaris) és una espècie de tauró que es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Shetland, sud d'Escandinàvia i les Illes Britàniques fins a la desembocadura del riu Congo).

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos allargat i cepat.
  • Vàlvules nasals ben desenvolupades, separades i sense arribar a la boca.
  • Presenta cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
  • Sense membrana nictitant.
  • Té les dues aletes dorsals en posició endarrerida.
  • La segona aleta dorsal és més petita que la primera.
  • La coloració varia segons l'edat i l'hàbitat.
  • El dors és gris fosc o bru rogenc, amb taques de diverses mides, fosques i alguns cops blanques.
  • La cara ventral és blanquinosa sense taques.
  • La longitud màxima és de 162 cm, i és adult als 125 cm.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu generalment en fons de sorra o pedra, i també a la zona del corall. Se'l troba a profunditats que van dels 1-2 m fins a 125 m, però és més comú entre els 20 i 60 m. És actiu al capvespre i a la nit; de dia resta descansant al fons. Els individus adults van a les aigües més fondes per aparellar-se i tornen a les somes per fresar.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja principalment crustacis i mol·luscs, a més d'una gran varietat de petits peixos bentònics i demersals, inclòs el gat.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar. L'ou és protegit per una càpsula còrnia marró, entre 10 i 13 cm de llarg per 3 o 4 cm d'ample, i presenta uns llargs circells a cada angle que serviran per a fixar-lo al substrat. La fresa es produeix durant tot l'any i a cada una pon dos ous (un de cada oviducte). El petit surt de la càpsula al cap de 9 mesos i fa aproximadament 16 cm de longitud total.

Aprofitament[modifica | modifica el codi]

No apareix amb tanta freqüència com el gat, tot i que a les llotges de peix dels Països Catalans se subhasta amb ell. És una espècie pesquera d'interès comercial. La carn és bona per menjar. Els pescadors el pelen i decapiten abans de dur-lo a la subhasta. Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. Blainville, 1816. Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal. Bull. Soc. Philomath. Paris v. 8. 105-112 (sic for 113-120) +121-124.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 103.
  • Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
  • Compagno, L.J.V. i V.H. Niem, 1998. Scyliorhinidae. Catsharks. p. 1279-1292. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors) FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma, Itàlia.
  • Compagno, L.J.V., D. Dando i S. Fowler, 2005. A field guide to the sharks of the world. Harper Collins Publishing Ltd., Londres, Gran Bretanya, 368 p.
  • Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. 1990.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, Joseph S.: Fishes of the World, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-25031-7. Any 2006.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gatvaire Modifica l'enllaç a Wikidata