Gauleiter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Insígnia de vehicles dels Gauleiters
(a partir del 1938)

Gauleiter (pronuncieu: [ˈɡ̊a͡o̯la͡e̯t‘ɐ]) fou la denominació dels líders de les seccions regionals del Partit Nazi (NSDAP), així com els caps d'un Gau o un Reichsgau. Des d'aleshores s'ha convertit en un terme utilitzat per referir-se a qualsevol funcionari local dominant, amb tendència a la utilització dictatorial del poder polític o burocràtic. A l'Espanya franquista equivaldria, si fa no fa, al càrrec de Jefe Provincial.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La paraula alemanya Leiter vol dir líder, mentre que Gau era el nom medieval[2] d'una conca fluvial o Au, situada entre dos rius[3]; el mot Gau es pot traduir al català com a Comarca. Va ser un dels termes arcaics de l'Alemanya medieval recuperat pels nazis. Com a càrrec polític nazi, fou creat el 1922 pel propi Hitler i definia als caps polítics del Partit en cada estat o regió alemanya. A partir de Només responien davant Hitler i eren part de l'anomenat Cos de Líders del NSDAP. Així, Joseph Goebbels va ser Gauleiter de Berlín des de 1929 fins a 1945. Posteriorment a 1939, també es va designar un Gauleiter a cada regió ocupada pels alemanys.[4]

Llista dels Gauleiters amb el Gau respectiu[modifica | modifica el codi]

  • Gau Bayerische Ostmark, Gauleiter:
  • Reichsgau Flandern, Gauleiter:
  • Gau Koblenz - Trier, Gauleiter:
    • Gustav Simon (1931–1941)
    • A l'agost del 1940 s'hi integra el territori del Gran Ducat de Luxemburg.
    • A partir del 24/01/1941 passa a denominar-se → Gau Moselland, Gauleiter:
    • Gustav Simon (1941–1945)
  • LuxemburgGau Koblenz - Trier, Gauleiter:
    • Gustav Simon (1940–1941)
    • A partir del 24/01/1941 → Gau Moselland
  • Gau Moselland, Gauleiter:
    • Gustav Simon (1941–1945)
    • Creat a partir del 24/01/1941 amb l'annexió de facto al Reich de Luxemburg
  • Gau Niederdonau, Gauleiter:
  • Gau Niederschlesien, Gauleiter:
  • Gau Schleswig - Holstein, Gauleiter:
  • Gau Tirol - Vorarlberg, Gauleiter:
  • Gau Westfalen - Nord, Gauleiter:

Mapa dels Gaus Alemanys (1941)[modifica | modifica el codi]

Divisió en Gaus, 1941


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tanta és la semblança entre el Gauleiter alemany i el Jefe Provincial espanyol que la premsa espanyola (nacional) dels anys 1936-1945 es refereix als Gauleiters alemanys precisament amb aquest terme, Jefe Provincial. Així, a l' ABC de diumenge 4 de juny del 1939, pàg. 11 hom pot llegir sota la capçalera El teniente general Queipo de Llano recuerda en el Congreso de ex combatientes la amistad entre los soldados alemanes y españoles. <...> Pronunciaron alocuciones el jefe provincial, Gauleiter Weinrich, y el general Dollmann. En aquest mateix context, constatem que al càrrec d'Oberpräsident de l'Alemanya nacionalsocialista hom li dóna l'equivalent espanyol de gobernador civil: Joachim Albrecht Eggeling el Jefe Provincial (Gauleiter) de Sajonia-Anhalt y gobernador civil (Oberpräsident) de la provincia de Halle-Merseburg.
  2. De fet, la paraula Gau o Gäu és ben viva fins al dia d'avui a tot l'àmbit de l'alemany superior, és a dir, a l'alemany parlat a Àustria, Baviera, Suïssa i Alsàcia. El mot Gau de la llengua estàndard és de gènere masculí d'ençà del segle XVII, possiblement per adopció del gènere del mot llatí pāgus. El mot Gau dels dialectes alemanys superiors és de gènere neutre. Les formes del mot en alemany antic, que són gėwi (→ alemany modern Gäu) o gouwi (→ alemany modern Gau) també hi són de gènere neutre, encara que cal matisar que, al seu costat, s'hi troba un doblet de gènere femení: gouwa.
  3. Aparentment, doncs, Gau és a Au el mateix que Gebirge a Berg. La forma germànica subjacent fóra, segons aquesta ja vella hipòtesi sobre l'etimologia del mot -data del 1902- *ɣa-au̯jan. Tanmateix, i atesa la distribució del mot a la Germània (la presència del mot a la toponímia va decreixent en direcció sud-nord), no fóra gens sorprenent que, al capdavall, el germànic hagués agafat el mot *ɣau̯jan (→ alemany antic gouwi) o *ɣawi̯an (→ alemany antic gėwi) del cèltic: si fos així, el mot s'hauria d'arrenglerar al costat d'altres antics celticismes del germànic de l'esfera administrativa, com ara *rīkijan “regne”. La suposició d'un mot cèltic continental *gowi̯om o gawi̯om com a designació d'una unitat territorial cèltica continental que els romans haurien designat amb el seu terme pāgus és perfectament plausible per més que no passi de pura hipòtesi atesa la migradesa de fonts per al cèltic continental.
  4. Cambó, Francesc. Meditacions. Dietari (1941-1945), Volum 2, Editorial Alpha, 1982, p.1246, ISBN 84-7225-209-4, 9788472252097

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • (alemany) Atlas històric d'Hesse: els gaus abans de l'any 900.
  • (anglès) Bendersky, Joseph W. A history of Nazi Germany: 1919-1945, Rowman & Littlefield, 2000, p.55-56, ISBN 0-8304-1567-X, 9780830415670.
  • (alemany) Bürk, Albert: “Gau”. Dins: Auszüge - Kleine Beiträge zum neuhochdeutschen Wortschatz. Dins: Zeitschrift für deutsche Wortforschung 2,4 (1902), pàgines 341-342.
  • (alemany) Deutsches Rechtswörterbuch online, sub voce Gau.
  • (alemany) Heinertz, Nils Otto: Etymologische Studien zum Althochdeutschen. Lund: C. W. K. Gleerrup, (tryck av C. Blom), 1927 (Skrifter utgivna av Vetenskaps-Societeten i Lund. Bd. 7).
  • (alemany) Höffkes, Karl: Hitlers politische Generale: Die Gauleiter des Dritten Reiches - ein biographisches Nachschlagewerk. Tübingen: Grabert, 1997² (Institut für Deutsche Nachkriegsgeschichte. Veröffentlichungen des Institutes für Deutsche Nachkriegsgeschichte, Band Nr. 13.). ISBN 3-87847-163-7.
  • (alemany) Hüttenberger, Peter: Die Gauleiter. Studie zum Wandel des Machtgefüges in der NSDAP. Stuttgart: dva, 1969 (dva (Schriftenreihe der Vierteljahrhefe für Zeitgeschichte).
  • (alemany) Ernst Klee, Das Personenlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. Frankfurt a.M.: Fischer Taschenbuch-Verlag, 2007² ISBN 978-3-596-16048-8.
  • (alemany) Kuhberg, Werner: Verschollenes Sprachgut und seine Wiederbelebung in neuhochdeutscher Zeit. Reprographischer Nachdruck der Ausgabe Frankfurt/Main, 1933. Hildesheim: Gerstenberg, 1973. Pàgina 48. ISBN 3-8067-0294-2.
  • (alemany) Article Gau. Dins: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde (RGA). Band 10: Friesen, Otto von - Gelübde (1998²), col. 468-479 (§ 1: Heinrich Tiefenbach: ‘Sprachliches’; § 2: Ulrich Nonn: ‘Historisches’). Berlin: Walter de Gruyter.
  • (alemany) Weiß, Hermann (curador): Biographisches Lexikon zum Dritten Reich. Frankfurt a.M.: Fischer-Taschenbuch-Verlag, 2002 (Fischer-Buch Nr. 13086 - Die Zeit des Nationalsozialismus). ISBN 3-596-13086-7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gauleiter