Gaumont
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | empresa pública | ||||
Indústria | indústria cinematogràfica, activitats de cinema, vídeo i programes de televisió, indústria mediàtica i producció de pel·lícules per al cinema | ||||
Camp de treball | audiovisual | ||||
Especialitat | productora cinematogràfica | ||||
Forma jurídica | Societat Anònima | ||||
Història | |||||
Creació | 1895 | ||||
Fundador | Léon Gaumont | ||||
Activitat | |||||
Produeix | pel·lícules, programes de televisió, distribució de films | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Directora | Sidonie Dumas | ||||
Persona rellevant | Léon Gaumont, Nicolas Seydoux, Alice Guy | ||||
Empleats | 173 (2011) | ||||
Propietat de | Sidonie Dumas | ||||
Filial | |||||
Indicador econòmic | |||||
Ingressos totals | 169 M€ (2013)[1] | ||||
Benefici net | 12,7M€ (2013) | ||||
Actius totals | 451M€ (2013) | ||||
Lloc web | [1] | ||||
Gaumont és una companyia productora de pel·lícules francesa fundada al juliol de 1895 per l'enginyer transformat en inventor, Léon Gaumont (1864–1946), sota el nom Societé L. Gaumont et Cie.. Gaumont és la companyia cinematogràfica més antiga del món.[2]
Història
L’any 1895, coincidint amb la primera projecció de la història, realitzada pels germans Lumière, Léon Gaumont fundava la Societé L. Gaumont et Cie., ajudat econòmicament per Gustave Eiffel i convençut de l’èxit que aquell incipient invent suposaria. La productora de la margarita –el seu símbol inconfusible- ha crescut des d’aleshores de la mà del setè art i ha format part activa de la història del cinema francès i europeu, així com de la història política i social del segle XX que els seus films, de maneres molt diverses, reflecteixen. Tot i la sempre creixent competència i els múltiples canvis en la indústria cinematogràfica des dels inicis de la companyia –fins a la I Guerra Mundial, França va liderar-la gràcies a Gaumont i Pathé–, la productora ha aconseguit consolidar i ampliar projectes i relacions per tal de mantenir-se i evolucionar fins a l'actualitat.[3]
Vegeu també
Referències
- ↑ «2011 Gaumont Annual Report».
- ↑ Richard Abel
- ↑ «Gaumont, 120 anys de testimoni de la història del cinema i d'Europa, a la Filmoteca». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 febrer 2016].
Bibliografia
- Philippe BINANT, Au cœur de la projection numérique, Actions, 29, 12-13, Kodak, Paris, 2007.
- Marie-Sophie CORCY, Jacques MALTHÊTE, Laurent MANNONI, Jean-Jacques MEUSY, Les Premières Années de la société L. Gaumont et Cie, Afrhc, Bibliothèque du Film, Gaumont, Paris, 1999.
- François GARÇON, Gaumont. Un siècle de cinéma, Gallimard, Paris, 1992.
- Philippe d'HUGUES et Dominique MULLER, Gaumont, 90 ans de cinéma, Editions Ramsay, Cinémathèque Française, Paris, 1986.
- Nicolas SEYDOUX, Cent ans de réflexions, Cent ans de cinéma, 6-15, Gaumont, Neuilly-sur-Seine, 1995.
- Román GUBERN, Cien años de cine, Edtorial Bruguersa, S.A., Parets del Vallès, Barcelona, 1983.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaumont |
- Gaumont - Lloc web oficial (francès)