Gavina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gavines
Gavina vulgar (Larus ridibundus)
Creagrus furcatus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Subordre: Lari
Família: Laridae
(Vigors, 1825)
Gèneres

Larus
Rissa
Pagophila
Rhodostethia
Xema
Creagrus

La família dels làrids pertany a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes.

Taula de continguts

[modifica] Morfologia

  • Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta.
  • El bec és massís i acabat en ganxo.
  • Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart queda en posició posterior i lliure.
  • La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves ostenten tonalitats terroses variables.
  • No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ésser més grans.

[modifica] Hàbitat

Freqüenten tota classe de costes i poques espècies se'n van mar endins, lluny del litoral.

[modifica] Reproducció

Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus mateixos congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme.

Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, i aleshores adquireixen el plomatge definitiu.

[modifica] Alimentació

L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]

[modifica] Taxonomia

[modifica] Espècies representatives dels Països Catalans

Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa, el gavià fosc i el gavià argentat.

[modifica] Referències

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Gavina
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües