Gavina menuda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gavina menuda
Dibuix de gavina menuda en plomatge d'estiu
Dibuix de gavina menuda
en plomatge d'estiu
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Laridae
Subfamília: Larinae
Gènere: Hydrocoloeus
Kaup, 1829
Espècie: H. minutus
Nom binomial
Hydrocoloeus minutus
(Pallas, 1776)
Sinònims

Larus minutus

La gavina menuda o gavinó a les illes (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes). És la més petita de les gavines i l'única espècie del seu gènere, que es van crear arran del desmembrament del gènere Larus, com a conseqüència dels avenços en els estudis genètics de la primera dècada del segle XXI.[2] No se n'han descrit subespècies.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Petita gavina que fa 25 – 31 cm de llargària amb una envergadura de 75 - 80 cm i un pes de 68 – 130 g.[3]
  • El plomatge és blanc per sota i a la cua. Gris pàl·lid per sobre.
  • Les ales, més arrodonides que en altres gavines, són grises per sobre, amb la punta blanca i gris més fosc a sota.
  • El cap és negre en estiu i blanc en hivern, amb restes negres al capell, clatell i taques oculars.
  • Les potes són roges i el bec, petit, és roig en estiu i negre en hivern.
  • Els joves tenen marques negres al cap i parts superiors, i en altres en forma de "W" a les ales.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Gavina menuda jove

Aquesta petita gavina es reprodueix a Euràsia Septentrional. Hi ha també petites colònies al nord del Canadà. És una au migratòria, que hiverna a les costes d'Europa Occidental, el Mediterrani (en petit nombre) i el nord-est dels EUA.[4] Als Països Catalans es presenta durant els moviments migratoris, hivernant en petit nombre.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Forma colònies de cria en aiguamolls d'aigua dolça, on fabrica un niu folrat a terra entre la vegetació. Normalment pon 2-6 ous. Els joves triguin 3 anys a arribar a la maduresa.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Aquestes gavines recullen menjar de la superfície de l'aigua, i també atrapen insectes en l'aire a la manera dels fumarells negres.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavina menuda
  1. IUCN Rev. 18-04-2010 (anglès)
  2. J.M. Pons, A. Hassanin et P.A. Crochet, « Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers », Molecular phylogenetics and evolution, vol.n°3 (2005), pàgines 686-699. doi:10.1016/j.ympev.2005.05.011 (Résum) (anglès).
  3. Malling Olsen, Klaus and Hans Larsson, Gulls of Europe, Asia and North America ISBN 0-7136-7087-8
  4. Distribució i migracions de la gavina menuda a GROMS Rev: 18-04-2010