Gavotí emplomallat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gavotí emplomallat
Aethia cristatella.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Alcidae
Gènere: Aethia
Espècie: A. cristatella
Nom binomial
Aethia cristatella
(Pallas, 1769)

El gavotí emplomallat (Aethia cristatella) és un petit ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que habita al Pacífic Septentrional. No se n'han descrit subespècies.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Ocell petit dins la seva família, fa uns 25 cm de llargària i un pes, durant l'estació reproductora, de 211-322 grams.[3]
  • Plomatge negre al cap i zones superiors i gris fosc a les inferiors.
  • Bec curt color taronja amb punta clara. Potes blavenques. [4]
  • Al cap son distintius un plomall negre al front, corbat cap avant i unes llargues plomes blanques des de l'ull cap arrere.[4]
  • Els joves freturen de plomalls al cap i el bec és menys acolorit.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

D'hàbits pelàgics, viuen al Pacífic Septentrional, mar de Bering i zona àrtica adjacent. En hivern fan desplaçaments que els poden portar fins al Japó.[5]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten principalment de zooplàncton fent grans desplaçaments des de la zona de cria. La dieta inclou petits peixos i calamars, crustacis i altres invertebrats.[3]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cria en grans colònies, sovint mixtes amb els seus parents Aethia pusilla. Ponen un únic ou, generalment dins d'un cau. Els dos pares cooperen en la cura de l'ou que covaran durant 24 dies. Els pollets seran alimentats uns 20 dies.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavotí emplomallat
  1. Justificació d'estatus a UICN redlist Rev. 14-02-2011
  2. Classificació dels caradriformes (amb subespècies) a ZOONOMEN Rev. 14-02-2011
  3. 3,0 3,1 3,2 Anthony J. Gaston, Ian L. Jones: The Auks. Pàg. 244 - 252. Oxford University Press, Oxford 1998, ISBN 0-19-854032-9.
  4. 4,0 4,1 Gerald S. Tuck: A Field Guide to the seabirds of Britain and the World/Guia de Campo de la Aves Marinas de España y del Mundo. Pàg. 167. Ediciones Omega, S.A.Barcelona,1980. ISBN 84-282-0578-7
  5. Distribució i moviments migratoris segons J. Del Hoyo, A. Elliot i J. Sargatal a GROMS Rev. 14-02-2011