Gawhar Shad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gawhar Shad (Goharshād) (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah-Rukh. Era fill del noble Giyath ad-Din Tarkhan, i portaven el títol de tarkhans concedit pel propi Genguis Khan. Fou aquesta reina la que va induir a Xah-Rukh a no mantenir la capital a Samarcanda després de la seva conquesta el 1409 i mantenir la capital a Herat que ja era la seva residència abans de dominar Transoxiana amb Samarcanda, la capital de Tamerlà. Els seus germans i alguns parents van tenir importants càrrecs a la cort. Fou patrona de la cultura persa i amb el seu marit van portar a un renaixement cultural de les arts, atraient a Herat a artistes, arquitectes, filòsofs, poetes i altres savis; encara avui els millors exemples de l'arquitectura timúrida de l'època es poden veure a Herat.

El 1444/1445 Xah-Rukh es va posar malalt i Gawhar Shad va fer reconèixer hereu al seu nét preferit Ala al-Dawla Abd Allah però després el vell sultà es va recuperar i aquest nomenament va quedar en suspens. A la mort del seu marit el 13 de març de 1447 a Rayy va intentar imposar com a successor al seu nét Ala al-Dawla Abd Allah. Encara que ho va aconseguir després de la derrota d'Abd al-Latif Mirza, fill d'Ulugh Beg que era l'altre pretendent (i l'únic fill viu de Xah-Rukh) a Nishapur el 20 d'abril de 1447, però Ala al-Dawla fou foragitat després de la derrota a la batalla de Tarnab la primavera del 1448. Va retornar quan Sultan Muhammad Mirza de Fars i l'Iraq va ocupar Herat la primavera del 1450, i va restablir a Ala al-Dawla, però fou enderrocat al cap de poc temps quan Sultan Muhammad Mirza fou derrotat i executat (final de 1450 o començaments de 1451). Hauria viscut sota el seu nét Babur Mirza fins a la seva mort el 1457; el seu fill Shah Mahmud, d'11 anys, el va succeir breument fins que Ibrahim ibn Ala al-Dawla es va fer amb el poder amb l'acord del seu pare, però l'estiu del 1458 Ibrahim i el seu pare foren expulsats per Djahanshah dels kara koyunlu.

Fou executada quan tenia més de 80 anys, per orde del sultà Abu Saïd (que havia ocupat Herat el novembre de 1458) el 1459.

Referència[modifica | modifica el codi]