Gegants de Gràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gegants de Gràcia

Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.

Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.
Any 1982
Constructor Àngels Jutglar
Detalls Burgesos benestants del segle XIX
Pau
Alçada 3,75 m
Pes 60 kg
Llibertat
Alçada 3,6 kg
Pes 55 kg
Gegants - Geganters - Bestiari popular català

Els Gegants de Gràcia són dos gegants de la Vila de Gràcia que van ser construïts per primer cop l'any 1982, per Àngels Jutglar, i batejats el 1984.[1] L'any 1991, es va fer una rèplica dels mateixos. La colla de Geganters de Gràcia, s'inicia de manera formal l'any 1992, encara que abans altres simpatitzants ja treien els Gegants per la Festa Major.

Els Gegants de Gràcia realitzen dos balls propis: El gambeto (ball de gala) i Toc de Gràcia (només ballat per la Festa Major de Gràcia a partir del 2002),[2] tot i que a la darrera Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou " El ball del Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.

En Pau representa un senyor benestant de finals del segle XIX. Medeix 3 metres i 75 centímetres i pesa 70 quilos. Vesteix amb una capa de vellut negre i barret de copa a la mà.

Na Llibertat és una dona de Gràcia, de casa bona de finals del segle XIX. Medeix 3 metres i 55 centímetres. Pesa 55 quilos i vesteix amb un pom de flors i una vano blau amb tres lliris blancs pintats (símbol de Gràcia), estris indispensables per ballar el Gambeto.

Els noms de Pau i Llibertat van ser els escollits entre els alumnes de les escoles. Pau, perquè l'alcalde que va aconseguir la independència de Gràcia l'any 1887 es deia Pau Fatjó. El nom de Llibertat es va posar per diverses raons: primer, perquè la seu del primer consistori era a la plaça Llibertat; segon, perquè és un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics; finalment, perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de 1855, la Revolució de l'any 1868 i la Revolta de les Quintes de 1870.

En Pau i na Llibertat, es van conèixer ja fa 25 anys, en un Ball d'envelat de Festa Major, a finals del segle XIX. En Pau li va regalar un pom de flors i un vano a na Llibertat, estris indispensables per ballar "El Gambeto".

El "Gambeto", és el seu primer ball propi, adaptació d'una música popular i amb coreografia de la colla de geganters.

Totes les figures festives que formen part de la Colla de Geganters de Gràcia són: En Pau i na Llibertat, en Torradet i la Gresca (representant el sol i la lluna), en Pepitu Campanar i els capgrossos de Gràcia. Aquests tenen un ball: "Toc de Gràcia", ball de Gala de Festa Major compost per un membre de la colla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serchs i Serra, Jordi. Guia de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. Ajuntament de Barcelona, 1987, p.42. 
  2. «Protocol Festiu de la Vila de Gràcia». Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia), 3 de juny de 2011. [Consulta: 28 de desembre de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegants de Gràcia