Gel sec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gel sec

Es diu gel sec o neu carbònica a l'estat sòlid del diòxid de carboni. Rep aquest nom perquè, malgrat semblar-se al gel o a la neu pel seu aspecte i temperatura, quan s'evapora (o més pròpiament quan es sublima) no deixa residu d'humitat.

Té una temperatura de sublimació de -78 °C (-108 °F). El punt de sublimació molt baix i el fet de no deixar residu líquid el converteixen en un excel·lent refrigerant.

El gel sec va ser obtingut per primera vegada en l'any 1825 pel químic francès Charles Thilorier.

Utilització[modifica | modifica el codi]

Té molts usos, entre els quals podem nomenar:

  • Conservació de mostres de semen
  • Conservació de vacunes
  • Transport d'elements congelats, com menjars gelats, carns i altres
  • Espectacles en els quals es veu boira en el sòl (en aquest cas es combina el gel sec amb aigua)
  • Presentació de postres en un banquet
  • Polit de gomes o plàstics (en refredar-los es comporten com elements rígids)
  • Refrigeració extrema d'equips informàtics
  • Refrigeració de gelats als punts de venda al detall
  • Efecte ornamental en fonts petites per l'interior de la llar
  • Refrigeració de motors de cotxes de Fórmula 1 en les aturades

Precaucions d'ús[modifica | modifica el codi]

  • Cal manipular-lo amb guants tèrmics, per evitar que produeixin cremades en les mans
  • No s'ha d'utilitzar dins de recipients hermètics o de vidre, ja que pot esclatar
  • No s'ha d'utilitzar en ambients sense ventilació, atès que allibera anhídrid carbònic (el mateix gas que s'exhala en respirar)
  • No s'ha ingerir, ja que el gel sec és nociu si s'ingereix. En cas d'ingestió, cal obtenir ajuda mèdica immediatament

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gel sec Modifica l'enllaç a Wikidata