Gelabert (cognom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat, que va pertànyer a aquest llinatge.

Gelabert o Gilabert (en altres llengües, també Guilabertus, Wilabertus i Willaperth)[1] és un cognom patronímic poc freqüent d'origen català[2] i que prové del nom germànic Gilabert (fletxa brillant) o Gisilbert (exuberant i famós).[3]

Llinatge[modifica]

Durant el regnat de Jaume el Conqueridor, dos membres d'aquest llinatge van dirigir-se a la conquesta de Mallorca i s'hi van establir. Els hereus d'aquests conquistadors van assentar-se a Catalunya i, el febrer de 1323, un home anomenat Guillem Gelabert va adquirir propietats a Sant Just Desvern que van derivar en la construcció de Can Gelabert de la Riera. Posteriorment aquesta família es va ampliar i es va fundar Can Gelabert del Coscoll a Les Corts de Sarrià.[4][5] També se'n van establir diversos membres a Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat i El Prat de Llobregat.[4]

És considerat un dels cognoms més antics de les Illes Balears i, en concret, de Menorca, d'on n'existeixen registres de 1301. L'any 1366 Hugo Gilabert era el batlle de Maó, i al llarg del segle xvi el llinatge entrava als ajuntaments de Ciutadella de Menorca, Alaior i Es Mercadal.[6]

Heràldica[modifica]

El seu escut d'armes és, sobre camp d'or, una àguila de sable, coronada.[4][7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Trias Ferri, 2008, p. 156.
  2. ↑ Bourin i Martínez Sopena, 2010, p. 195-212.
  3. ↑ Heráldica Valenciana. «Gilabert» (Web) (en castellà). Levante-EMV. [Consulta: 28 setembre 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gelabert i Fiet, 1973, p. 182.
  5. ↑ Masdéu i Térmens, 1998, p. 101-104.
  6. ↑ Ramis i Ramis, 1817, p. 89-90.
  7. ↑ Atienza, 1954, p. 401.

Bibliografia[modifica]

  • Atienza, Julio de. Nobiliario Español: Diccionario Heráldico de Apellidos Españoles y Títulos del Reino (en castellà). Madrid: Águila SA de Ediciones, 1954. 
  • Bourin, Monique; Martínez Sopena, Pascual. «La antroponímia como indicador de la repoblación en el sur de la Corona de Aragón (siglo XIII)». A: Anthroponymie et migrations dans la chrétienté médiévale (en castellà i francès). Casa de Velázquez, 2010. ISBN 9788496820333. 
  • Gelabert i Fiet, Eduard. Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore, 1973. 
  • Masdéu i Térmens, Raimon «Els santjustencs del 1900». Miscel·lània d'estudis santjustencs, 0, 9, 1998, pàg. 85–144. ISSN: 2385-4286.
  • Ramis i Ramis, Joan. Varones ilustres de Menorca y noticia de los apellidos que mas se han distinguido en ella (en castellà). Maó: Imprenta de Serra, 1817. 
  • Trias Ferri, Laura. Índex lèxic i conceptual dels "Orígenes históricos de Cataluña" de Josep Balari i Jovany. Edicions Universitat Barcelona, 2008. ISBN 9788447533398. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gelabert_(cognom)&oldid=31030950»