Gemma Frisius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gemma Frisius
Gemma Frisius, es tracta d'una reproducció del segle XVII realitzada per E. de Boulonois
Gemma Frisius, es tracta d'una reproducció del segle XVII realitzada per E. de Boulonois
Naixement 8 de desembre de 1508
Dokkum (Friesland), avui Països Baixos
Mort 25 de maig de 1555 (als 46 anys)
Lovaina (Ducat de Brabant), avui Bèlgica
Camp Matemàtiques i astronomia
Institucions Universitat de Lovaina
Universitat Universitat de Lovaina
Ha influenciat Gerardus Mercator

Regnier Gemma Frisius (Dokkum, Frísia, 8 de desembre de 1508 - Lovaina, Ducat de Brabant, 25 de maig de 1555) va ser un astrònom i matemàtic holandès, famós per la seva habilitat en la construcció d'instruments de mesura i per les teories que va elaborar, que van ser d'ajuda a la navegació marítima. Frisius era natiu de la regió costanera de Frísia (en l'actualitat Països Baixos) i, per això, es pot explicar l'àlies llatinitzat de Frisius que, normalment, en el castellà de l'època, sol trobar-se com sobrenom associat a Gemma el Frisó. En l'actualitat Gemma és un dels eminents astrònoms de l'antiguitat que posseeix el seu nom associat a un cràter d'impacte de la Lluna.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Com era costum en l'època, Regnier Gemma va adoptar el nom llatinitzat de Frisius quan va començar la seva vida escolar. Se sap que els seus pares van ser pobres i ambdós van morir quan ell era encara una criatura. Va ser abandonat en un orfenat i allí va quedar lesionat, la seva madrastra el va portar un dia a l'altar de sant Bonifaci a Dokkum quan Gemma tenia 6 anys, i després d'aquest succés, el seu pes va començar a pujar i les seves cames a poc a poc van començar a suportar el seu pes, tots van creure que va ser un miracle. És possible que aquest començament tan atzarós en la seva vida li convertís en una persona fràgil i d'aspecte feble.

Després de l'inici a l'escola, Gemma va donar mostres d'avidesa en el coneixement i a poc a poc va anar destacant fins que als diset anys, el 26 de febrer de 1526, accedeix a la Universitat de Lovaina.[1] Com la seva madrastra no podia abordar econòmicament el cost dels seus estudis, ell va ingressar com estudiant pobre (pauper) al Lily College, una de les quatre institucions d'aquest caràcter de la Universitat. El 19 de març de 1528, en obtenir el títol de medicina, roman a Lovaina amb la intenció de continuar els seus estudis en matemàtica i astronomia. La publicació d'una reedició de la Cosmografia de Petrus Apianus el febrer de 1529, fa pensar que ja havia adquirit sòlids coneixements de matemàtica i astronomia mentre estudiava medicina.[2] Aviat destacarà com un gran teòric en els Països Baixos i aviat obtindrà una plaça de professor de medicina i matemàtiques a la Universitat de Lovaina.

El 1530 utilitza les seves habilitats matemàtiques per a construir un globus que mostrava el món i les estrelles més importants de la octava esfera. La gent comprava còpies d'aquest globus a les botigues de Lovaina i Gemma va escriure un llibre explicatiu titulat Sobre els principis de l'astronomia i la cosmografia amb instruccions sobre l'ús de globus i informació sobre el món i les illes i altres terres recentment descobertes.[3]

El 1533 Gemma publica una edició estesa de la Cosmographia i obté per això un moderat benefici econòmic. Per aquesta època coneix al que serà amic i col·laborador Gaspard van der Heyden, un famós constructor d'instruments científics. El treball publicat a la Cosmographia va interessar a molts governs, com per exemple a l'ambaixador de Polònia que el va convidar a la cort perquè treballés amb Copèrnic. Finalment Gemma va declinar aquesta molt temptadora invitació romanent a Lovaina.

L'any següent, gràcies als ingressos d'aquests aparells i llibres, es casa. El seu fill, i posteriorment biògraf, Cornelius, naixerà l'any següent, el 1535.[4]

L'any 1534, Gemma Frisius va començar a ensenyar com construir un globus cartogràfic de la Terra a un dels seus avançats pupils: Gerardus Mercator. Entre els dos juntament amb l'estreta col·laboració de Gaspard Van der Heyden van construir un globus terraqüi l'any 1536. Tan bona va ser l'aventura que anys després van construir un globus celeste. Tots dos globus es van fer sota l'empara de l'emperador Carles V.

Després de l'elaboració d'aquests dos globus es va començar a dedicar a la medicina, treballant tant com a professor, com a practicant assistint a malalts. És molt possible que treballés a Lovaina fins a la fi dels seus dies.

Obra[modifica | modifica el codi]

El treball de Gemma Frisius es destaca per l'ús de la trigonometria als problemes astronòmics i de cartografia, es pot dir que és un dels primers a Europa a comprendre la potència obtinguda de la trigonometria procedent dels astrònoms àrabs. En cartografia cal destacar l'elaboració de dos globus: un terraqüi i l'altre celestial allà pels anys 1536. La «Cosmographia» (1533) inclou un petit libel on fa descripcions detallades de com emprar la trigonometria en la localització dels vaixells en el mar i de llocs. Empra per a això la triangulació i la proposa com un mètode molt precís. Gemma va fer importants avenços en gnomònica i va publicar un tractat anomenat «Tractatus de Annulo Astronomicae» en el qual descriu un instrument que el mateix denomina anell astronòmic empleat com quadrant, mai s'esmenta com a inventor del mateix i descriu les instruccions d'ús sempre esmentant al seu amic Van der Heyden.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Broecke, pàgina 115.
  2. Broecke, pàgina 117.
  3. Allaby, pàgina 12.
  4. Murray, pàgina 158.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemma Frisius