Genís de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Genís de Roma

Santa Susanna (Roma), on hi ha les presumptes relíquies del sant
màrtir
Nom secular En llatí, Genesius
Naixement S. III o s. II
Etiòpia?
Defunció ca. 303 o ca. 100
Roma (Itàlia)
Enterrament Via Tiburtina; relíquies a Santa Susanna (Roma) i S. Sabina (trasllades des de S. Giovanni della Pigna (Roma))
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Roma: Santa Susanna, Santa Sabina
Festivitat 25 d'agost
Fets destacables Sant llegendari, probablement inexistent, creat a partir de sant Genís d'Arle
Iconografia Palma de martiri, actuant, amb un instrument musical o una màscara d'actor
Patronatge Comediants, actors, ballarins, il·lusionistes

Sant Genís de Roma (Etiòpia?, segle III - Roma, ca. 286 o 303) és un personatge llegendari, creat com a persona diferent a partir del culte a Roma de sant Genís d'Arle. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Genís era un actor i durant una actuació a Roma davant de l'emperador Dioclecià, va voler fer burla del cristianisme. Genís representava de forma satírica a un catecumen que demanava el baptisme: llavors, l'actor va veure que uns àngels li mostraven un llibre amb els seus pecats escrits. Genís es converteix de sobte a la fe cristiana i confessà el seu cristianisme a l'emperador. Aquest, furiós, el posà en mans del prefecte dels pretorians, qui el torturà perquè abandonés la seva actitud. En negar-s'hi, Genís va ser decapitat.

Culte[modifica | modifica el codi]

Va ser enterrat al cementiri de Sant Hipòlit a la via Tiburtina. Les seves relíquies, es diu, es van repartir entre San Giovanni della Pigna, a Santa Susanna di Termini i a la capella de Sant Llorenç.

És el sant patró d'actors, pallassos, comediants, còmics, ballarins, epilèptics, músics, impressors i víctimes de tortura. La seva festivitat és el 25 d'agost.

Dubtes sobre la seva historicitat[modifica | modifica el codi]

La llegenda del sant és tardana i les actes del martiri daten del segle VII, per la qual cosa són molt poc fiables. La figura del sant es va crear, en un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica, com a contrapart de sant Genís d'Arle, màrtir gal del segle IV a qui s'havia aixecat una església a Roma, ja al mateix segle IV. Amb el temps, l'església de sant Genís de Roma va donar lloc al "nou sant", i hom creà una tradició que en justifiqués l'existència.[1]

Tots dos sants comparteixen nom, part de la llegenda i data de festivitat, la qual cosa fa molt probable que es tracti de la mateixa persona amb diferents advocacions i cultes. No obstant això, s'argumenta en contra l'existència de relíquies del presumpte màrtir romà, encara que tampoc no se'n pugui provar l'autenticitat.

La seva història és idèntica a la d'altres sants, com Ardalió d'Alexandria o Filemó d'Arsinoe. Probablement, a partir d'una història real, es van crear diverses figures hagiogràfiques que la desenvoluparen.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. David Hugh Farmer, Oxford Dictionary of Saints. 4th ed. (Oxford: Oxford University Press, 1997), 200.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) David Hugh Farmer, Diccionari Oxford de Sants. Quarta Edició. (Oxford: Oxford University Press, 1997).