Casa de Medinaceli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Armes dels de la Cerda

La casa dels Medinaceli s'origina amb Alfons X rei de Castella i Violant d'Aragó (1235-) (filla de Violant d'Hongria 1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella continua la casa reial de Castella i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França, va morir i els seus fills Alfons de la Cerda el Desheretat i Ferran de la Cerda (coneguts com Infants de la Cerda) no van poder fer valer els seus drets. Ferran va morir el 1322 i Alfons el 1327. La línia de Ferran continua en el seu fill gran Juan de la Cerda, que va ser senyor de Lara i Biscaia (per la seva mare Juana Núñez de Lara, la Colometa); i la filla Blanca (casada amb Juan Manuel de Castella) va tenir una filla, anomenada Juana Manuela, que fou reina de Castella al casar amb Enric II al que va aportar les senyories de Lara i Biscaia, però no van tenir descendència.

Dinastia de la Cerda[modifica | modifica el codi]

La branca principal, doncs, prové de Alfons el Desheretat, casat amb Mahalda de Narbona, va tenir sis fills: Luis (del que després es fa esment); Juan Alfonso de la Cerda (casat amb Maria de Portugal, i en segones noces amb Maria Fernández Luna, i origen de la família Mesía de la Cerda, marquesos de Baides i comtes de Cabra); Alfonso (casat amb Isabel d'Antoing vescomtessa de Gant, pares de Carlos de España, senyor de Lunel, comte de Angulema i conestable de França, que no va tenir successió del seu enllaç amb Margarita de Bretanya); Margarita (Casada amb Felipe de Castella, senyor de Cabrera); Ines (casada amb Fernán Rodríguez, senyor de Villalobos) i María (casada amb Alonso Meléndez de Guzmán)

Luis de la Cerda fou comte de Clermont i de Talmond a França i se li va adjudicar el principat de les illes Canàries el 1345, que no va passar de ser nominal. Luis es va casar amb Leonor de Guzmán, senyora del Puerto de Santa Maria; després es va tornar a casar amb Geciota d'Uzés. Del seu primer enllaç va tenir vuit fills, cinc dels quals van morir joves: Alfonso, Maria 1, Blanca, Fernando i Maria 2; i tres fills més que van viure més temps: Luis (comte de Talmond, senyor de Puerto de Santa Maria, senyor de Mothe-sur-Rhone i nominal príncep de les Illes Canàries per poc temps cap el 1360; Juan, també comte de Talmond (que va ser incorporat a la corona francesa poc temps després) i nominal príncep de les Canàries per uns anys; i Isabel en qui, cap el 1370 va recaure tota l'herència, i algunes senyories que per herències familiars recents se li havien adjuntat: les senyories de Huelva, Gibraleón, Garganta de la Olla, Pasarón, Torremega, Castrocalbón, Peña de Valderia i Bembibre. Es va casar amb Rodrigo Álvarez de las Asturias, senyor de Trastamara, Xixó o Gijón i Noreña però va morir sent encara molt jove Isabel i es va tornar a casar amb Ruy Pérez Ponce, senyor de La Pobla de Asturias que va morir el 1356. Isabel es va traslladar a Sevilla i es va casar amb un fill il·legítim de Gastó III de Foix, anomenat Bernat del Bearn o Bernat de Foix, al qual el rei Enric II havia fet comte de Medinaceli. El matrimoni es va fer donació recíproca dels seus títols; Bernat va morir primer (el 1383) i Isabel de la Cerda va heretar el Comtat de Medinaceli.

Dinastia de Foix[modifica | modifica el codi]

Isabel va morir el 1385 i va deixar tots els seus títols i dominis, encapçalats pel comtat de Medinaceli, al seu fill Gastón I de Foix o de Medinaceli. Gastón, que utilitzava el cognom del pare, tenia una germana, María, que va morir jove; tenia a més a més dos germanastres (fills il·legítims de Bernat) anomenats Joan o Joana, sense drets successoris.

Gastón I va morir el 1404. De la seva muller Mencía de Mendoza va tenir dues filles, Isabel i Leonor, que van morir joves, i un fill, Luis I, que va heretar.

Luis I de la Cerda y Mendoza o Luis I de Medinaceli (va adoptar oficialment el cognom "de la Cerda") es va casar dues vegades: la primera amb Juana de Sarmiento i la segona amb Juana de Leiva. Va permutar Garganta de la Olla, Pasarón y Torremega amb el seu cosí el primer comte d'Alba de Tormes, i va rebre a canvi part de Cogolludo i Loranco. Del primer matrimoni va tenir dos fills: Gastón II de la Cerda y Sarmiento; y María (casada con Juan Alfonso de Guzmán, comte de Niebla i duc de Medinasidonia, a qui va aportar com a dot la senyoria de Huelva; del segon matrimoni va tenir a Juan, senyor de Torrequadrada (que va tenir només un fill natural, Antonio, tronc dels senyors de Pior i Atanzón); Mencía (esposa d'Álvaro de Luna, net del conestable de Castella) i Isabel.

Gastón II de la Cerda y Sarmiento va morir el 1454. Casat amb Leonor de la Vega y Mendoza, senyora de Cogolludo (filla del marquès de Santillana) va rebre d'ella aquesta senyoria, que va afegir a la part que ja en posseïa. Van tenir tres fills: Luis II de la Cerda y de la Vega; Íñigo Lope de la Cerda y de la Vega, senyor de Miedes (casat amb Brianda de Castro, senyora de Madayona) tronc dels senyors de Miedes i Madayona; i Juana, senyora de Muñoz (casada amb Álvaro de Mendoza, comte de Castrojeriz).

Luis II de la Cerda y de la Vega va heretar els títols i dominis el 1454, i va ser creat duc de Medinaceli i comte de Puerto de Santa Maria per els reis Ferran i Isabel. Es va casar amb Catalina Laso de la Vega, però l'enllaç fou anul·lat; després es va casar amb Leonor de Foix, filla del comte de Foix, que va morir poc temps després; es va casar amb terceres noces amb Anna d'Aragó i de Navarra filla legitimada del príncep de Viana i de María Armendáriz, però no va tenir fills mascles de cap d'elles, només una femella anomenada Leonor amb la darrera esposa (aquesta Leonor es va casar amb Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, fill natural del gran cardenal d'Espanya). El rei Ferran va voler que es casés amb la seva pròpia germana Leonor de Navarra i amb Mencía Manuel de Portugal, però el duc estava amistançat amb Catalina Vique de Orejón (coneguda per Catalina del Puerto) amb la que tenia fills i, finalment, s'hi va casar formalment (quartes noces) i va reconèixer el fill gran Juan, però no els altres dos.

El fills naturals van ser: Juan I de la Cerda y Vique; Alfonso Vique, senyor d'Enciso, casat amb María Gómez de Ciudad Real, essent el tronc de la família de los Cerdas-Granadas de Calatayud; i Pedro Vique, senyor de Adalid, casat amb María del Castillo Zúñiga y Reinoso

Juan de la Cerda y Vique, duc de Medinaceli va heretar, doncs, del seu pare quan va morir el 1501, no sense reclamacions d'Íñigo López de la Cerda y de la Vega, senyor de Miedes i consort de Madayona. Es va casar amb Mencía Manuel de Portugal (que ja havia estat proposada com a muller del seu pare) i després amb Maria de Silva y de Toledo. De la primera va tenir tres fills: Isabel (casada amb Pedro Zapata de Ayala), Luis (creat marquès de Cogolludo el 1535, títol vinculat al primogènit de la família Medinaceli, que va morir abans que el seu pare, el 1536) i que es va casar amb Ana de Mendoza y Pimentel de la que no va tenir fills (però va deixar tres fills il·legítims, Fernando, Antonio i Luis de Berriz y Gamboa aquest últim de la relació amb Silvia de Gamboa); i Juan de la Cerda y de Portugal; i Gastón III de la Cerda y de Portugal que va heretar el marquesat de Cogolludo el 1536 i el ducat de Medinaceli el 1537 al morir el seu pare Juan. Del segon matrimoni van néixer Juan II de la Cerda y de Silva (successor del seu germanastre); Fernando, comendador de l'orde d'Alcántara, casat amb Ana de Bernemicourt i tronc dels comendadors d'Esparragosa i dels Marquesos de la Rosa i de la Mota de Trejo.; Catalina (casada amb Lorenzo Suárez de Mendoza comte de La Coruña); i Luisa (casada con Antonio Arias-Pardo de Saavedra, senyor de Malagón).

Gastón III de la Cerda, que estava destinat a l'església i era membre de l'orde de Malta, va abandonar els hàbits per recollir la successió; va morir el 1552 sense deixar fills del seu enllaç amb María Sarmiento. La successió va recaure en el seu germanastre Juan II.

Juan II de la Cerda y de Silva fou virrei i capità general de Sicília i els mateixos càrrecs a Navarra; es va casar amb Juana Manuel de Portugal de la que va tenir set fills: María (casada amb Antoni d'Aragó i de Cardona, duc de Montalto; Juan Luis I de la Cerda y de Portugal, duc de Medinaceli; Gastón (que va morir en plena joventut); Sancho (casat amb primeres noces amb Inés de Zúñiga, i en segones amb María de Villena, essent creat marquès de La Laguna de Camero Viejo); Angela (Casada amb Pedro Julio de Luna, duc de Bivona); Blanca (Casada amb Fernando de Silva comte de Cifuentes); i Catalina (Casada amb l'home d'estat Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, marquès de Dénia i duc de Lerma).

Juan Luis I de la Cerda y de Portugal va casar amb Isabel d'Aragó i de Cardona, i en segones noces amb Juana de Lama y de la Cueva, marquesa de Ladrada, vídua del duc d'Alburquerque. Del primer matrimoni va tenir dos fills: Antonia (casada amb Bernardino Manrique de Lara, marquès d'Aguilar de Campóo); i Juan III de la Cerda y d'Aragó Folc de Cardona; i del segon altres dos fills: María (casada amb Juan Andrés Hurtado de Mendoza, marquès de Cañete) i Gonzalo de la Cerda y de Lama, que heretà de la seva mare el marquesat de Ladrada i es va casar amb Catalina de Arteaga, tenint un fill comú anomenat Juan de la Cerda y Arteaga, que és el tronc dels comtes de Baños. (Família extinta el 1722 passant el títol als comtes de Tebas i després als comtes de Montijo)

Juan III de la Cerda y d'Aragó Folc de Cardona va morir el 1607 i es va casar amb una filla d'un primer matrimoni de la seva madrastra (o sigui, la segona dona del seu pare) que es deia Ana de la Cueva y de Lama amb la que només va tenir una filla, Juana de la Cerda y de la Cueva. Aquesta va heretar el ducat de Medinaceli.

Dinastia d'Aragó-Montcada[modifica | modifica el codi]

Juan Francisco de la Cerda, VIIIè duc de Medinaceli, per Claudio Coello (vers 1670)

Juana es va casar amb Antoni d'Aragó i de Montcada, duc de Montalto i Bivona, vidu de la seva tia àvia Maria; i després, en segones noces, amb Antonio de Toledo Dávila i Colonna, amb el que va tenir un fill que va adoptar el cognom de la mare: Juan Luis de la Cerda (+1671), va ser virrei i capità general de València, i va casar amb Ana María Luisa Enríquez Afán de Ribera Portocarrero i Cárdenas, duquessa de La Alameda, marquesa de Tarita i comtessa de Molares, que es van incorporar als dominis dels ducs de Medinaceli.

D'aquesta va tenir quatre fills: Juan Francisco Tomás de la Cerda i Enríquez Afán de Ribera; Tomás Antonio (+1692) marquès de La Laguna de Camero Viejo i per matrimoni també marquès de Paredes de Nava (casat amb Maria Ana Luisa Manrique de Lara i Gonzaga, marquesa de Paredes de Nava) que va ser el tronc de la casa dels comtes de Parcent, que encara existeix; Maria Ana Luisa (casada amb Gaspar Méndez de Haro, marquès de Eliche i fill del comte-duc d'Olivares); i Ana Catalina (casada amb Juan Tomás Enríquez de Cabrera, comte de Melgar i duc de Medina de Rioseco, almirall major de Castella)

Juan Francisco Tomás de la Cerda i Enríquez Afán de Ribera més conegut com a Juan Francisco de la Cerda, va succeir al seu pare el 1671. Es va casar amb una de les més importants hereves d'Europa, Catalina Antònia d'Aragó Folc de Cardona Fernández de Córdoba i Sandoval, duquessa de Cardona i Sogorb, marquesa de Pallars, Dénia, Villamizar i Comares, i comtessa d'Empúries, Prades, Buendia, Santa Gadea i Ampudia, vescomtessa de Vilamur, baronessa d'Entença; senyora de Lucena i de Solsona, i molts d'altres títols. Aquesta immensa herència va anar a parar als Medinaceli, i Juan Francisco de la Cerda va guanyar en prestigi i influència i va ser primer ministre (1680-1685) del rei, a més d'altres càrrecs.

Onze fills van néixer d'aquest matrimoni: Ana Maria Feliche (+1668); María-Josefa (+1660); Feliche Maria Josefa (+ 1709, casada amb Luis Francisco Mauricio Fernández de Córdoba-Figueroa, marquès de Priego i duc de Feria, rama que heretarà mes tard els títols dels Medinaceli); Luis Francisco, duc de Medinaceli, Cardona, Sogorb, Lerma, marquès de Pallars i d'altres, comte d'Empúries, de Prades, i d'altres, i senyor de Solsona i altres llocs; Antonia Basilisa (+ 1739, casada amb Melchor de Guzmán, marquès de Villamanrique i de Atamonte); Ana Catalina (+ 1698, casada amb el seu oncle Pere Antoni d'Aragó Folc de Cardona i Fernández de Córdoba-Figueroa duc de Sogorb i Cardona i comte d'Empúries, i en segones noces amb Juan Tomás Enríquez de Cabrera, comte de Melgar i duc de Medina de Rioseco, almirall major de Castella, vidu de la seva tia, que es deia també Ana Catalina); Juana (+ 1724, casada amb Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque); Lorenza Clara (+ 1697, casada amb Felip Alexandre Colonna Mancini, duc de Palliano i connestable de Nàpols); Isabel Maria (+1708,, casada amb Carles Felip Spinola, duc de Sexto i virrei de Sicília); Francisco de Paula (+1681); i Maria Nicolasa (casada amb Diego Gaspar Vélez-Ladrón de Guevara, comte d'Oñate).

Luis Francisco de la Cerda, IXè duc de Medinaceli

Luis Francisco de la Cerda i Aragó va morir el 1711. Fou virrei i capità general de Nàpols i primer ministre del Rei, però va caure en desgràcia i va morir engarjolat a Pamplona. Es va casar amb María de las Nieves Téllez de Girón amb la que només va tenir una filla que el va premorir anomenada Catalina (+1681); va tenir també un fill natural anomenat Luis, cavaller de l'orde de Malta, que va morir el 1695 en la lluita contra els algerians. Llavors, la successió (1711) va recaure en la descendència de la seva germana gran, Feliche Maria Josefa (+ 1709) casada amb Luis Francisco Mauricio Fernández de Córdoba-Figueroa, marquès de Priego i duc de Feria.

Dinastia dels Fernández de Córdoba-Figueroa[modifica | modifica el codi]

Aquest matrimoni va tenir cinc fills: María Francisca (+1699); María Encarnación (+1746, casada amb Vicente Pedro Álvarez de Toledo comte d'Oropesa); Manuel (+1700, marquès de Montalbán, títol creat abans per als hereus dels ducs de Feria); Nicolás (el successor); i Luis María, cavaller de Santiago (+1751).

Nicolás Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda va morir el 1739. Es va casar amb Jerónima Spinola i va tenir sis fills: María Feliche (+1748, casada amb José María de Guzmán-Vélez Ladrón de Guevara, comte d'Oñate); Teresa Francisca (+1749, casada amb Antonio María de Toledo Ossorio, duc de Fernandina); Felipe (+ jove el 1717); Joaquín (+ als dos anys d'edat el 1717); Luis Antonio (el successor); Juan, comte de Salvatierra pel seu enllaç amb la comtessa María Ana Sarmiento de Sotomayor; i Buenaventura (+1777) que fou Cardenal.

Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spinola va morir el 1768, havent-se casat dues vegades; la primera amb Teresa de Montcada, que li va aportar el ducat de Camiña i el marquesat d'Aitona; i la segona amb María Francisca Pignatelli y Gonzaga. De la primera va tenir quatre fills: el successor Pedro de Alcántara; María Rosario (+1773, casada amb Francisco Ponce de León, duc d'Arcos); Ana María (casada amb Antonio de Benavides, duc de Santisteban del Puerto); y María de los Dolores (+ 1770, casada con Joaquín Ginés de Oca Moctezuma, marquès de Tenebrón i comte de Moctezuma).

Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba-Figueroa y de Montcada va morir el 1790. Havia casat dues vegades, la primera amb María Javiera de Gonzaga i la segona amb María Petronila de Alcántara Pimentel, marquesa de Malpica i de Macera. Del primer matrimoni va tenir al successor Luis María; del segon va tenir sis fills: Manuel Antonio, marquès de Malpica i de Macera i duc consort d'Arion (casat amb María del Carmen Pacheco Téllez-Girón, duquessa d'Arion); Antonio, marquès de Mirabel (+1845); Luis, cavaller de Malta (+1834, casat amb María de la Concepción Ortiz de Sandoval, no van tenir fills); María Dominga (+ jove); María Simona (+ jove); i María de la Soledad (casada amb Ángel Agustín de Carvajal, duc d'Abrantes).

Luis María Fernández de Córdoba y Gonzaga va morir el 1806. Es va casar amb la seva cosina Joaquina de Benavides que li va aportar el ducat de Santisteban del Puerto; d'aquest matrimoni va tenir dos fills: Joaquina, que va morir jove; i Luis Joaquín.

Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides va morir el 1840. Es va casar amb María de la Concepción Ponce de León i va tenir quatre fills: María Luis (casada amb Francisco Javier Fernández de la Henestrosa, marquès de Vera) María de África Josefa (casada amb Ángel María de Carvajal, duc d'Abrantes); Luis Tomás, el successor; i Antonio, duc de Feria per cessió de sa germà, (+1853, casat amb Maria Rosario Pérez de Barradas, amb la que no va tenir fills).

Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León va morir el 1873. Va renunciar al ducat de Feria, però el va recuperar al morir son germà sense fills (1853). Es va casar el 1848 amb Ángela Pérez de Barradas, filla dels marquesos de Peñador (que el 1881 fou creada duquessa de Dénia i de Tarifa). D'aquest matrimoni va tenir sis fills: Ángela (casada amb Francisco Téllez-Girón duc d'Escalona); Luis María, el successor; María Dulce Nombre (casada amb Alfonso de Silva, duc d'Híjar); Fernando que el 1887 fou creat duc de Lerma; Carlos, duc de Tarifa des del 1889 per cessió materna i de Dénia a la mort de la mare el 1893; i Maria del Carmen (casada amb Francisco Losada de las Rivas, comte de Valdejuana).

Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas va morir el 1879. Es va casar amb María Luisa Fitz-James Stuart, de la nissaga dels ducs d'Alba, amb la que no va tenir fills; en segones noces va casar amb Casilda de Salabert y Arteaga, comtessa de Ofalia, que al enviudar i es va tornar a casar amb Mariano Fernández de Henastrosa, primer duc de Santo Mauro. El duc Luis María va deixar al morir el 1879 un fill pòstum, Luis Jesús María, que va heretar al pare.

Luis Jesús María Fernández de Córdoba y Salabert va morir el 1956. Es va casar amb Ana Fernández de Henestrosa y Gayaso de las Cobas, filla dels marquesos de Camarasa, però no va tenir fills mascles; es va casar per segon cop amb Concepción Rey y Palo-Blanco. Del primer matrimoni va tenir la seva hereva María Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa i dues altres filles, una anomenada María de la Paz, que portava el títol de duquessa de Lerma (va morir el 1998 i es va casar amb José Larios y Fernández-Villavicencio, marquès de Larios i marquès de Marzales) i té una extensa descendència; i l'altra anomenada Casilda, que té el títol de duquessa de Cardona (va morir el 1998 i es va casar en primeres noces amb Alfonso Castillejo y de Ussía, marquès d'Aldama, comte d'Armildez de Toledo, mort el 1977, i en segones noces amb Antonio Guerrero Burgos, mort el 1984, i del segons dels quals va néixer el 1982 l'única filla Casilda-Ghislaine Guerrero y Fernández de Córdoba.

María Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa (nascuda el 1917) es va casar el 1938 amb Rafael de Medina y Vilallonga. D'aquest matrimoni van néixer Ana (nascuda el 1940, casada amb Max Emanuel, príncep de Hohenlohe-Langenburg que va morir el 1994, i en segones noces amb Jaime de Urzáiz y Fernández del Castillo); Luis de Medina y Fernández de Córdoba (casat amb Mercedes Conradi y Ramírez amb dues filles, Victoria i Casilda de Medina y Conradi); Rafael de Medina y Fernández de Córdoba, duc de Feria, marquès de Villalba des del 1942 fins a la seva mort el 2001, i que va tenir problemes amb la justícia per les seves tendències pedòfiles (casat amb Natividad Abascal y Romero-Toro van tenir dos fills: Rafael de Medina y Abascal, duc de Feria (nascut el 1978) i Luis de Medina y Abascal (nascut el 1980); i Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba, duc de Sogorb, comte d'Empúries, comte de Moriana del Río, comte de Rivadavia, comte de Ricla (casat amb Mercedes Maier y Allende i en segones noces amb Maria da Gloria de Orléans-Braganza, que van tenir dues filles: María de la Blanca de Medina y Orléans-Braganza (nascuda el 1986) i Luna de Medina y Orléans-Braganza (nascuda el 1988).

Llista dels ducs de Medinaceli[modifica | modifica el codi]

  • Bernat de Foix c. 1370-1383
  • Isabel de la Cerda 1383-1385
  • Gastón I de Foix o de Medinaceli 1385-1404
  • Luis I de la Cerda y Mendoza 1404-1447
  • Gastón II de la Cerda y Sarmiento 1447-1454
  • Luis II de la Cerda y de la Vega 1454-1591
  • Juan I de la Cerda y Vique 1591-1537
  • Gastón III de la Cerda y de Portugal 1537-1552
  • Juan II de la Cerda y de Silva 1552-1575
  • Juan Luis I de la Cerda y de Portugal 1575-1594
  • Juan III de la Cerda y d'Aragó Folc de Cardona 1594-1607
  • Juana de la Cerda y de la Cueva 1607-?
  • Juan Luis de la Cerda ?-1671
  • Juan Francisco Tomás de la Cerda y Enríquez Afán de Ribera 1671-1691
  • Luis Francisco de la Cerda y de Aragón 1691-1711
  • Nicolas Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda 1711-1739
  • Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spinola 1739-1768
  • Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba-Figueroa y de Montcada 1768-1790
  • Luis Maria Fernández de Córdoba y Gonzaga 1790-1806
  • Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides 1806-1840
  • Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León 1840-1873
  • Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas 1873-1879
  • Luis Jesús Maria Fernández de Córdoba y Salabert 1879-1953
  • María Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa 1953-2013

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]