Generador de Van de Graaff

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Generador de Van de Graff

Un generador de Van de Graaff és un generador electrostàtic que utilitza una cinta mòbil per a acumular grans quantitats de càrrega elèctrica a l'interior d'una esfera metàl·lica buida. Va ser inventada el 1929 pel físic nord-americà Robert J. Van de Graaff, les diferències de potencial que es poden aconseguir actualment utilitzant el generador poden arribar fins als 5 megavolts. Les diferents aplicacions d'aquesta màquina inclouen la producció de rajos X, l'esterilització d'aliments i experiments de física de partícules i física nuclear.

Història[modifica | modifica el codi]

El generador de Van de Graaff començà a desenvolupar-se el 1929, pel físic Robert J. Van de Graaff a la Universitat de Princeton. El primer model fou demostrat durant octubre de 1929. La primera màquina utilitzava una cinta de seda comprada a una tenda com a un cinta de transport. El 1931 es fabricà una versió capaç de produir 1,000,000 volts i fou patentada. Aquesta versió tenia dues esferes de 60 cm de diàmetre; l'aparell costà només 90 dòlars.

El generador de Van de Graaf més gran del món, construït pel Dr. Van de Graaff a la dècada de 1930, es troba actualment al Museu de ciència de Boston.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Generador de Van de Graaff Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 47° 28′ 27″ N, 19° 03′ 41″ E / 47.4742°N,19.0614°E / 47.4742; 19.0614