Gennadi II de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gennadi (Gennadius, Γεννάδιος vers 1400-1473) fou un religiós grec, del segle XV. A la primera part de la seva vida fou conegut com a Georgius Scholarius (Γεώργιος ὁ Σχολάριος). Lleó Al·laci i Mateu Cariòfil bisbe d'Iconium, estan d'acord que existien dues persones diferents que portaven el nom de Georgius Scholarius, un que va acompanyar a l'emperador Joan VIII Paleòleg al concili de Florència (439) i que va advocar per la unió de les esglésies, i un altre, un monjo amic i deixeble de Marc, arquebisbe d'Efes, oposat a la unió.

Segons Al·laci, el primer va esdevenir patriarca de Constantinoble mentre el segon va morir probablement abans del 1453 sense adquirir cap alta dignitat eclesiàstica; segons Cariòfil el primer va morir abans del 1453 i el monjo fou patriarca. Autors més modern consideren que no hi va haver dos personatges diferents.

El Georgius Scholarius que fou patriarca fou nadiu probablement de Constantinoble (vers 1400) i va adquirir aviat una gran fama pels seus coneixements filosòfics i la seva eloqüència. Va tindre l'amistat i la confiança de Joan VIII Paleòleg i els prínceps Constantí (després emperador) i Teodor, germans de Joan II, i del gran duc Notares, gendre de Joan. Del 1438 al 1439 fou jutge en cap de palau i va acompanyar a l'emperador al concili de Florència on va parlar a favor de la unió com volia l'emperador, encara que segurament abans no hi era favorable. A la tornada a Constantinoble de fet es va oposar a la unió.

El 1448, mort Joan II, li va succeir el seu germà Constantí XI Paleòleg; el Papa va enviar al seu llegat el bisbe de Cortona, per fer confirmar la unió de Florència al nou emperador, i Gennadi s'hi va oposar, i com que la seva posició molestava a l'emperador es va retirar a un monestir. Quan el papa va renovar els seus esforços per la unió el 1452, el clergat grec, en majoria oposat, va tenir com a cap a Gennadi, però l'emperador la va confirmar contra el parer del clergat. Gennadi va atribuir a aquesta circumstància la conquesta de Constantinoble el 1453. A l'entrar els otomans a la ciutat va intentar fugir però fou aturat i retornat.

El patriarca, favorable a la unió, havia fugit a Itàlia, i el soldà otomà va demanar al clergat d'elegir un altre patriarca i fou elegit Gennadi, càrrec que va exercir fins al 1457 o 1458 quan va renunciar (algun situen la renúncia el 1459) i es va retirar a un monestir proa de Serres. No se sap exactament quan va morir però fou al tomb del 1473.

Se li atribueixen nombroses obres (un centenar) a part de les seves cartes. Entre elles les principals són:

  • Orationes (presentades al concili de Florència)
  • Apologia pro quinque Capitibus Concilii Floreentini
  • Exposició de la fe cristiana en grec, dirigit al soldà, anomenada Περὶ τῆς μόνης όδοῦ πρὸς την σωτηπίαν τῶν ἀνθρώπων