El Genovés
De Viquipèdia
| Per a altres significats, vegeu «El Genovés (desambiguació)». |
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi a la Costera | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva |
||
| Gentilici | Genovesí, genovesina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 2.791.246,00 | ||
| Superfície | 15,20 km² | ||
| Altitud | 120 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
2.731 hab. 179,67 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 59′ 20″ N 0° 28′ 13″ O | ||
| Distàncies | 60 km de València 4,6 km de Xàtiva |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
2 (El Genovés i Alboi) 6 PP, 4 PSPV i 1 BNV Emilio Llopis Oltra (PP) |
||
| Codi postal | 46894 |
||
| Festes majors | Del 6 al 8 d'agost | ||
| Web | |||
El Genovés és una població de la comarca de la Costera.
Limita amb Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat en la ribera del riu Albaida. La superfície del terme és muntanyenca.
En la part meridional s'aixeca la Serra Grossa, que les seves estribacions en aquest territori es denominen Serra de la Creu, amb una altitud de 410 m. que, en els contraforts més meridionals, denominats La Solana, arriba a els 436 m. Entre La Solana i el vèrtex geodèsic de Les Bateries (437 m.), i fent de límit entre els municipis del Genovés i Benigànim, es troba el port de Benigànim. El riu Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de L'Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i afluïx de sud a nord per la part occidental del terme, fent en ocasions la labor del límit territorial.
Altres accidents són els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu.
[edita] Història
Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva. Jaume I la va donar a un tal Balduí, metge, i a son germà Joan el 1268. El 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a aquesta família. Lloc de moriscos de la fillola de Xàtiva, en 1609, l'any de l'expulsió, comptava amb 70 cases (juntament amb Fenollet). En 1611 és repoblada amb carta pobla per a recuperar-la de les despoblació en què romania des de l'expulsió. Els últims senyors del lloc van ser els Frigola.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.211 | 2.198 | 2.274 | 2.314 | 2.323 | 2.383 | 2.454 | 2.567 | 2.631 | 2.731 |
[edita] Economia
Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distància de l'arròs, hortalisses i altres cereals, i de secà, on el cultiu predominant és l'olivera, garrofera i vinya.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Cándido Jordá Richart
|
|
| 1983-1987 |
Cándido Jordá Richart
|
|
| 1987-1991 |
Cándido Jordá Richart
|
|
| 1991-1995 |
Cándido Jordá Richart
|
|
| 1995-1999 |
Emilio Llopis Oltra
|
|
| 1999-2003 |
Emilio Llopis Oltra
|
|
| 2003-2007 |
Emilio Llopis Oltra
|
|
| 2007-2011 |
Emilio Llopis Oltra
|
[edita] Monuments
L'ermita del Crist, del segle XVIII, amb Calvari i l'església de nostra senyora dels Dolors del segle XX són els monuments que podem esmentar. D'altra banda, cal destacar el Museu de la Pilota, que acull exposicions permanents i d'altres eventuals.
[edita] Festes i celebracions
- Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Verge dels Dolors i Sants Abdó i Senent, del 6 al 8 d'agost.
[edita] Pilota valenciana
El Genovés és un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix són nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en són originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.
Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, León, etc... Però, sens dubte, el més popular, el que va resultar una revolució per a l'esport, i el campió indiscutible durant dos llargues dècades, fou Paco Cabanes, El Genovés.
El poble del Genovés, a més de bressol de figures, també fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjançant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovés, innovador gràcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.
[edita] Pilotaris il·lustres del Genovés
|
|
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament del Genovés
- Museu de la Pilota
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
|
|||||
| Aquest article del País Valencià necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la. |

