El Genovés

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Genovés)

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Per a altres significats, vegeu «El Genovés (desambiguació)».

Localització

Municipi a la Costera

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva

Gentilici Genovesí, genovesina

Predom. ling.

Valencià

Pressupost 2.791.246,00

Superfície 15,20 km²

Altitud 120 m

Població (2007)
• Densitat 2.731 hab.
179,67 hab/km²

Coordenades 38° 59′ 20″ N 0° 28′ 13″ OCoordenades: 38° 59′ 20″ N 0° 28′ 13″ O

Distàncies 60 km de València
4,6 km de Xàtiva

Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde: 2 (El Genovés i Alboi)
6 PP, 4 PSPV i 1 BNV
Emilio Llopis Oltra (PP)

Codi postal 46894

Festes majors Del 6 al 8 d'agost

Web

http://www.genoves.es/

El Genovés és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida).

Taula de continguts

1 Geografia
2 Història
3 Demografia
4 Economia
5 Administració
6 Monuments
7 Festes i celebracions
8 Pilota valenciana
- 8.1 Pilotaris il·lustres del Genovés
9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la ribera del riu Albaida. La superfície del terme és muntanyenca.

En la part meridional s'aixeca la Serra Grossa, que les seves estribacions en aquest territori es denominen Serra de la Creu, amb una altitud de 410 m. que, en els contraforts més meridionals, denominats La Solana, arriba a els 436 m. Entre La Solana i el vèrtex geodèsic de Les Bateries (437 m.), i fent de límit entre els municipis del Genovés i Benigànim, es troba el port de Benigànim. El riu Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de L'Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i afluïx de sud a nord per la part occidental del terme, fent en ocasions la labor del límit territorial.

Altres accidents són els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu.

[edita] Història

Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva. Jaume I la va donar a un tal Balduí, metge, i a son germà Joan el 1268. El 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a aquesta família. Lloc de moriscos de la fillola de Xàtiva, en 1609, l'any de l'expulsió, comptava amb 70 cases (juntament amb Fenollet). En 1611 és repoblada amb carta pobla per a recuperar-la de les despoblació en què romania des de l'expulsió. Els últims senyors del lloc van ser els Frigola.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
2.211	2.198	2.274	2.314	2.323	2.383	2.454	2.567	2.631	2.731

[edita] Economia

Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distància de l'arròs, hortalisses i altres cereals, i de secà, on el cultiu predominant és l'olivera, garrofera i vinya.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Cándido Jordá Richart	UCD
1983-1987	Cándido Jordá Richart	CDS
1987-1991	Cándido Jordá Richart	CDS
1991-1995	Cándido Jordá Richart	UV
1995-1999	Emilio Llopis Oltra	PP
1999-2003	Emilio Llopis Oltra	PP
2003-2007	Emilio Llopis Oltra	PP
2007-2011	Emilio Llopis Oltra	PP

[edita] Monuments

L'ermita del Crist, del segle XVIII, amb Calvari i l'església de nostra senyora dels Dolors del segle XX són els monuments que podem esmentar. D'altra banda, cal destacar el Museu de la Pilota, que acull exposicions permanents i d'altres eventuals.

[edita] Festes i celebracions

Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Verge dels Dolors i Sants Abdó i Senent, del 6 al 8 d'agost.

[edita] Pilota valenciana

El Genovés és un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix són nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en són originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.

Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, León, etc... Però, sens dubte, el més popular, el que va resultar una revolució per a l'esport, i el campió indiscutible durant dos llargues dècades, fou Paco Cabanes, El Genovés.

El poble del Genovés, a més de bressol de figures, també fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjançant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovés, innovador gràcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.