Genoveva de París

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Genoveva

Pintura del segle XIX, amb la santa davant l'ajuntament de París
verge
Nom secular Genoveffa
Naixement 419-427
Nanterre (Illa de França)
Defunció 502-512
París (Illa de França)
Enterrament Basílica de Sainte-Geneviève (París, actual Panthéon); restes desaparegudes al 1793; avui, cenotafi a Saint-Étienne-du-Mont (París)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge París, Nanterre
Festivitat 3 de gener
Iconografia Dona amb una espelma encesa; amb ovelles, pasturant-les
Patronatge París, diòcesi de Nanterre, Gendarmérie de París; cerers i ciriers de Barcelona

Santa Genoveva (Sainte Geneviève) (Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)), va ser una dona cristiana venerada com a sant a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a santa patrona de la ciutat de París. La seva festivitat litúrgica és el 3 de gener.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Vitrall gòtic a Meaux
Fresc de Puvis de Chavannes al Panthéon de París, amb la santa portant gra i pa als assetjats de París
Crom de començament del segle XX, amb la santa demanant la protecció de Lutècia

Les fonts per a la vida de la santa barregen elements històrics i llegendaris que són difícils de destriar. La descriuen com una noia nascuda a Nanterre, de pare franc i mare gal·loromana, que va créixer a pagès dedicada al treball de la granja. Un dia, els sants Germà d'Auxerre i Llop de Troyes van passar per Nanterre i Genoveva li confià el seu desig de lliurar la seva vida a Déu. El bisbe l'encoratjà a que, quan fes quinze anys, es fes monja.

Quan els seus pares van morir, anà a viure amb la seva madrina Lutetia a París[1] La jove destacava per la seva pietat i devoció per les obres de caritat i la mortificació i penitència que feia, i que va continuar durant anys. Va escollir de refusar el matrimoni i viure casta. Tenia episodis de visions i profecies, que van fer que alguns veïns volguessin matar-la ofegant-la, creient que eren obra d'un mal esperit. Protegida per Germà, va iniciar la seva vida religiosa.

Va fer erigir una capella sobre el sepulcre del bisbe Dionís de París. El 451, les tropes d'Àtila i els huns s'apropaven a París i la població estava terroritzada i volia abandonar la ciutat fugint del que creien una mort segura. Genoveva, amb l'ajut de Germà, va persuadir-los que no ho fessin i que esperessin a la ciutat i la defensessin, i els huns van marxar sense atacar-la. Es va dir que les pregàries de Genoveva havien fet que Atila abandonés el seu objectiu i marxés cap a Orléans.[2]

Durant el setge de París de 464, comandat per Khilderic I i que va durar cinc anys, Genoveva va traspassar les línies del assetjadors en un grup d'onze vaixells, navegant pel Sena, fins a arribar a Troyes i tornant-hi portant gra per a la ciutat, que va repartir equitativament entre la població. També va demanar a Khilderic pel respecte als presoners de guerra, aconseguint-lo, ja que la considerava un ésser diví. Després, Clodoveu I va alliberar els captius castigant els que els havien fet mal, com Genoveva li havia dit que fes i el 496 es va convertir al cristianisme, essent batejat per sant Remigi de Reims.

Genoveva s'havia retirat a una ermita a un turó, el Mons Lucotitius (avui la Montagne Sainte-Geneviève), on feia vida eremítica de gran austeritat, sense sortir-ne entre l'Epifania i el Dijous Sant. Hi va morir el 502, amb gairebé noranta anys, el 3 de gener, essent-hi sebollida. Al costat seu, van ésser també enterrats Clodoveu i la reina Clotilde de Borgonya.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Els miracles al voltant de la seva tomba es van succeir i Genoveva va ser canonitzada, i en 520 l'església va ésser-li dedicada amb el nom de Sainte-Geneviève-du-Mont. Al costat s'aixecà una abadia benedictina, important centre cultural durant l'Edat mitjana. Al segle XVIII, una nova església s'hi edificà, projectada per Jacques-Germain Soufflot, en estil neoclàssic. Durant la Revolució francesa, les restes de la santa van ser profanades, cremades i llençades al Sena en 1793, i l'església va ser desacralitzada i convertida en el Panthéon.

L'antiga abadia és avui el Lycée Henri IV, que conserva encara el campanar de l'antiga església. A la veïna església de Saint-Étienne-du-Mont, hi ha les relíquies conservades de la santa i el cenotafi amb una reproducció del sarcòfag destruït durant la revolució.

Devoció a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Amb molt poca devoció a Catalunya, fou, però, patrona secundària (el principal era Sant Onofre) dels cerers i ciriers, invocada especialment perla que feien exvots de cera figuran mans, caps, peus i altres parts del cos. N'existeix un auca de la seva vida de la segona meitat del segle XIX, diu Joan Amades, però probablement, més que prova de la seva devoció, ho és de la influència francesa de l'època.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El nom de la madrina, Lutetia, antic nom de la ciutat de París, és part de la llegenda i té un valor simbòlic.
  2. Probablement, Àtila no esperava trobar resistència; París, a més, tenia muralles, i el cabdill va preferir de cercar un objectiu més fàcil, com podia ésser Orléans. Poc després seria derrotat als Camps Catalaúnics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genoveva de París Modifica l'enllaç a Wikidata