Gens Cornèlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
rmn-military-header.png
Principals gens romanes

Gens Emília
Gens Clàudia
Gens Cornèlia
Gens Fàbia
Gens Júlia
Gens Mànlia
Gens Postúmia
Gens Servília
Gens Sulpícia
Gens Valèria

Cornèlia (en llatí sigular:Cornelia i pluralCornelii)fou una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres. El primer Cornneli en ser cònsol fou Servi Corneli Cos Maluginense, l'any 485 aC.[1]

Molts membres d'aquesta gens van ser magistrats durant la república i van optar a ser cònsol, sobretot els de les branques dels Fabii i dels Valerii des del segle III aC i també van haver destacats escriptors i historiadors com el famós Tàcit.

Casa de Cornelius Rufus, a Pompeia

Orígens[modifica | modifica el codi]

Es desconeix amb certesa quin va ser l'origen de la gens, però es creu que podria derivar d'un hipotètic cognomen Corneus, («fet de banyes»), potser perquè tindria la pell gruixuda com el material amb què estan fetes les banyes. També devia existir el diminutiu Corneolus i, de la barreja de les dues paraules, va sorgir Cornelius.[2] Una altra possibilitat és que la paraula estigui relacionada amb l'agnomen Cossus, emprat per la branca més antiga d'aquesta gens. Cossus podia ser un arcaic praenomen usat pels avantpassats dels Cornelii, però que més tard va passar a ser un cognomen de la família. Un exemple semblant es troba en la gens Fúria, que originalment es deia Fusia, paraula que deriva de l'Fusus. Aquella gens va fer servir més endavant Fusus com a cognomen, de la mateixa manera com els Cornelii van fer amb with Cossus. Molt de temps després, aquesta bbranca de la família es va extingir i Cossus el van fer sevir com a praenomen alguns dels darrers Cornelii.[1]

Praenomina usats per la gens Cornèlia[modifica | modifica el codi]

Els Cornelii van fer servir una gran varietat de praenomina, tot i que algunes branques van usar alguns noms amb preferència. Els més comuns a totes les branques van ser: Servius (abreujat: Ser.), Lucius (L.), Publius (P.), Gnaeus (Cn.), i Marcus (M.). Aulus (A.) va ser preferit per la branca dels Cornelii Cossi. Gaius (C.) va ser preferit per dues branques: els Cornelii Cethegi i els Lentuli. El praenomen Tiberius (Ti.) només està present una vegada entre els Lentuli, els quals més endavant, reviurien l'antic cognomen Cossus emprat-lo com a praenomen.[1]

Al segle I aC, el dictador Luci Corneli Sul·la va posar de nom als seus fills bessons Faustus (F.) i Fausta, revivint un antic praenomen el qual farien servir amb regularitat els seus descendents en els següents dos-cents anys. Van ser la única família patricia que fes servir el praenomen Faustus. A la filla menor de Sul·la li van posar de nom Postuma i no hi han més registres que provin que aquest nom es tornés a fer servir.[3].

Branques de la gens Cornèlia[modifica | modifica el codi]

Van haver branques entre les famílies patrícies i entre les plebees. Els cognomina dels patricis van ser: Arvina, Blasio, Cethegus, Cinna, Cossus, Dolabella, Lentulus, Maluginensis, Mammula, Merenda, Merula, Rufinus, Scapula, Scipio, Sisenna, i Sulla. Els cognomina dels plbeus van ser: Balbus i Gallus, i també es troben alguns conomina portats per lliberts com ara Chrysogonus, Culleolus, Phagita, etc. Als escrits antics s'esmenten alguns plebeus dels Cornelii sense més cognomen que identifiqui a quina branca pertanyien. En l'època imperial el nombre dels Cornelis va incrementar considerablement.[1]

Cossus i Maluginensis devien ser originalment una sola família, ja que sovint els seus cognoms es troben junts, com per exemple en Servius Cornelius Cossus Maluginensis, el cònsol del 485 aC. Amb els anys van esdevenir branques separades. Entre els Cossi van haver molts homes il·lustres, que van viure els segles IV i V aC i després van desaparèixer dels llibres d'història. El darrer cònsol va portar l'agnomen Arvina. El darrer dels Maluginenses que va portar el títol de cònsol va ser l'any 367 aC.[1] Els membres destacats d'aquestes branques son:

Cornelii Maluginenses[modifica | modifica el codi]

Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació.

Làpida de la tomba dels germans Gai i Luci Corneli, fills de Gai

Cornelii Cossi[modifica | modifica el codi]

Personatges històrics:

Cornelii Scipiones[modifica | modifica el codi]

Aquesta branca de la gens Cornèlia es va iniciar a començaments del segle IV aC, amb Publi Corneli Escipió, del qui es diu que va ser magister equitum del dictador Marc Furi Camil el 396 aC. Als Fasti Capitolini, on està el llistat de magistrats, se'l pot identificar com Publius Cornelius Maluginensis, fet que indica que els Escipions va ser un cognomen adquirit i que eren una subbranca dels Maluginenses.[15]

La paraula Scipio es podria traduir per «bastó, gaiata» i li van posar de sobrenom a un Corneli el pare del qual era ceg i preferia recolzar-se sobre el seu fill abans que agafar un bastó, després el nom va passar als descendents. Es diu que els homes d'aquesta família van fer gran Roma. Algunsvan portar una agnomina acompanyat el seu nom que era un record de les seves proeses: Africanus, Asiaticus, Asina, Barbatus, Calvus, Hispallus, Nasica i Serapio. Units al cognomen Orfitus, van ser una de les famílies més prominents fins al segle II.[16][1]

Els membres més destacats són:

Cornelii Lentuli[modifica | modifica el codi]

Els Lentuli van ser una de les branques mes importants de la gens Cornèlia, tant era així que Ciceró feia servir l'expressió Appietas et Lentulitas per referir-se a les qualitats dels membres destacats del partit patrici. Quan es troba el cognom Lentulus portat per plebeus (en els llistats de tribuns de la plebs), es tracta sens dubte de descendents de lliberts que van pertànyer a aquesta branca. Es deia que la paraula Lentulus derivava de lens (el llegum anomenat llentilla), de la mateixa manera que la paraula Ciceró derivava de cicer («cigró»). Però també cal tenir en compte que potser tingués relació amb l'adjectiu lentulus («lent»).

El cognom Lentulus apareix per primera vegada en la història durant l'època del saqueig de Roma per part dels gals, a començaments del segle IV aC i està entre els personatges destacats fins al segle I. Al seu cognom van afegir algun agnomen com ara: Caudinus, Clodianus, Crus, Gaetulicus, Lupus, Maluginensis, Marcellinus, Niger, Rufinus, Scipio, Spinther i Sura.[1][36][37]

Els membres més destacats són:

Cornelii Rufini i Sullae[modifica | modifica el codi]

La branca dels Cornelii Rufini es va iniciar en la segona meitat del segle IV aC amb Publius Cornelius Rufinus, dictador l'any 334 aC. Del sobrenom Rufinus («rogenc»), es pot deduir que li van posar per ser pèl-roig. Un descendent d'aquesta família fou el primer en portar el cognomen Sulla, i això va passar durant la Segona Guerra Púnica. Probablement es tracti d'un diminutiu de Sura, un cognomen present en diverses [[gens (família)|gentes] entre les què està la Cornelii Lentuli. Plutarc pensava erròniament que el dictador Sul·la havia estat el primer en portar aquest cognom i que era degut a que tenia el cutis de pell clara amb pigues rogenques. Macrobi, en canvi, pensava que es tractava d'una paraula derivada de Sibylla, proposta etimològica que va rebutjar Quintilià. Molts homes de cognom Sulla van ocupar alts carres en l'època imperial i alguns van portar a més l'agnomen Felix.[1][62][63]

La següent llista inclou els personatges mes destacats de la branca:

Cornelii Dolabellae[modifica | modifica el codi]

La branca dels Dolabellae van començar a destacar a començaments del segle III aC i van continuar així fins a la segona meitat del segle I.

Membres històrics:

Cornelii Blasiones[modifica | modifica el codi]

La branca dels Cornelii Blasiones van destacar durant un segle, des de començaments del segle III aC.

Personatges històrics:

Cornelii Cethegi[modifica | modifica el codi]

Les referències sobre la branca dels Cethegi comencen a partir de la segona meitat del segle III aC i van destacar fins al segle V. Horaci els va descriure com cinctuti Cethegi, pel costum d'aquests homes d'anar amb els braços nus, seguint la moda antiga.[1][91]

Personatges històrics:

Cornelii Merulae[modifica | modifica el codi]

La paraula Merula és el nom d'un ocell de plumatge negre (merla). La branca dels Merulae van començar a destacar a començaments del segle II aC.

Personatges històrics:

  • Lucius Cornelius L. f. Merula, pretor urbà el 198 aC i cònsol el 193 aC.[96]
  • Gnaeus Cornelius Merula, nomenat llegat pel senat per resoldre una disputa sobre la sobirania de Xipre l'any 162 aC.
  • Lucius Cornelius Merula, edil curul el 161 aC.[97]
  • Lucius Cornelius Merula, Flamen Dialis i cònsol suffectus el 87 aC.

Cornelii Cinnae[modifica | modifica el codi]

La branca dels Cornelii Cinnae van destacar des de finals del segle II fins a començaments de l'imperi.

Personatges històrics:

Cornelii Balbi[modifica | modifica el codi]

La branca dels Cornelii Balbi no eren, parlant amb propietat, de la gens Cornelia, ja que el primer d'ells no era romà sinó nadiu de Gades. El cognom d'aquest primer membre devia sonar semblant al llatí Balbus, que vol dir «quequejar».

Personatges històrics:

Altres Cornelii durant la República[modifica | modifica el codi]

  • Publius Cornelius Calussa, pontífex màxim c.330 aC.[100]
  • Servius Cornelius P. f. Ser. n. Merenda, cònsol l 274 aC.
  • Publius Cornelius Merenda, candidat a cònsol el 217 aC
  • Aulus Cornelius Mammula, pretor a Sardnya el 217 aC i propretor el 216 aC
  • Aulus Cornelius Mammula, preetor a Bruttium el 191 aC i propretor el 190 aC.[100]
  • Publius Cornelius Mammula, pretor a Sicília 180 aC.[22]
  • Gnaeus Cornelius, flamen dialis el 174 aC.[101]
  • Marcus Cornelius Mammula, enviat el 173 aC a Macedònia i Egipte.
  • Cornelius, un escriba durant la dictadura de Sul·la i qüestor en temps de Cèsar.[102]
  • Cornelius Phagita, va capturar Cèsar quan va ser proscrit per Sul·la el 82 BC.[103][104]
  • Gaius Cornelius, qüestor de Gneu Pompeu i tribú de la plebs el 67 aC.
  • Gaius Cornelius, un dels conspiradors de Catilina el 63 aC.[105][106]
  • Publius Cornelius, tribú de la plebs el 51 aC.[107]
  • Cornelius, un centurió de l'exèrcit d'Octavianus el 43 aC, enviat a Roma a reclamar el títol de cònsol per al seu general.[108]
  • Gaius Cornelius Gallus, poeta i prefecte a Egipte el 30 aC. De procedència gal·la i probablement beneficiari de manumissió per un dels Cornelii Cinnae o Sullae[1]

Altres Cornelii durant l'Imperi[modifica | modifica el codi]

emperadriu Julia Cornelia Paula
  • Cornelius Tlepolemus, pintor de Cibyra a Sicília, el qul va estar al servei de Verres. Cicerò va dir d'ell que era un dels canes venatici («gossos de caça») de Verres.[109]
  • Cornelius Nepos, historiador contemporani a Ciceró.
  • Cornelius Severus, poeta en temps d'August.[1]
  • Aulus Cornelius Celsus, famós escriptor sobre medicina, probablement urant la primera part de segle I
  • Cornelius Tuscus, historiador del qui en parla Sèneca; va acusar Mamercus Aemilius Scaurus de majestas l'any 34.[110][111]
  • Cornelius Fuscus, general a favor de Vespasià.
  • Cornelius Fuscus, probablement fill del general, esmentat per Plini.[112]
  • Cornelius Martialis, va servir en l'exèrcit de Titus Flavius Sabinus, va morir en l'incendi del Capitoli, l'any 69.[113]
  • Cornelius Laco, prefecte de la guàrdia pretoriana en temps de l'emperador Galba,els anys 69-70.
  • Gaius Cornelius Tacitus, historiador a finals el segle I.[1]
  • Aulus Cornelius Palma, cònsol l'any 99 i el 109, mort per ordre d'Adria el 117.
  • Servius Cornelius, jurista de l'època d'Adria.[1]
  • Marcus Cornelius Fronto, famós orador, cònsol suffectus l'any 143.[1]
  • Cn. Cornelius Severus, cònsol l'any 152.
  • Julia Cornelia Paula, emperadriu i primera esposa d'Elagàbal, del 219 fins al 220.
  • Titus Cornelius Celsus, un dels trenta tirans esmentats per Trebellius Pollio a la Història Augusta.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Cornelia")
  2. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en "Harvard Studies in Classical Philology", vol. VIII,1897
  3. Mika Kajava, "Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women", ed.Acta Instituti Romani Finlandiae, Helsinki i Roma, 1994
  4. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 35, 40, 41
  5. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" X,58; XI,15,23
  6. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" VI. 6, 18, 22, 27, 36, 38
  7. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XV, 71
  8. 8,0 8,1 Titus Livi, "Ab Urbe Condita" VI. 36, 42
  9. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XII,53
  10. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 23
  11. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 49
  12. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XIII,34
  13. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 56
  14. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XIII,104
  15. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" V. 19
  16. Macrobi, "Saturnalia" I. 6
  17. 17,0 17,1 Robert T.Broughton, "The Magistrates of Roman Republic", 1952, volum 1, p.88
  18. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families", 1920,1999, ISBN-10 0801859905, p.42
  19. Titus Livi, "Ab Urbe condita", XXV, 34-36
  20. Titus Livi, 40.44, 41.14
  21. Valeri Màxim, "Factorum ac dictorum memorabilium libri IX" VI. 3. § 3
  22. 22,0 22,1 Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families", p.189
  23. 23,0 23,1 Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.282
  24. William Smith, "Dictionary of Greek and Roman biography and mythology", 1849, Boston, ed. Little and J. Brown. p. 769
  25. Suetoni, "De Vita Caesarum", 59
  26. Plutarc, "Vides paral·leles:Caesar", 52
  27. Cassi Dió, "Història de Roma" XLII, 58
  28. Plini el Vell, "Naturalis Historia" VII. 12, XXX. 2
  29. Elaine Fantham, "Julia Augusti", ed.Routledge, 2006, p. 18, ISBN 0-415-33146-3
  30. Tàcit, "Annales" III. 74
  31. Tàcit, "Annales" XII. 41, XVI. 12; "Historiae" IV. 42
  32. Plini el Vell, "Naturalis Historia" II,31
  33. Tàcit, "Annales" XI. 2, 4, XII. 53, XIII. 25
  34. Plini el Vell, "Naturalis Historia" VII. 12, s. 14
  35. Iulius Capitolinus, "Antoninus Pius" 8
  36. Ciceró, "Epistulae ad Familiares" III. 7. § 5, "Pro Lege Manilia" 19, "Epistulae ad Atticum" I. 19. § 2
  37. Plini el Vell, "Naturalis Historia" XVIII 3
  38. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IX. 4
  39. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" X. 1
  40. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXVII. 21
  41. *Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXVIII 10, XXIX 2
  42. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXII. 2
  43. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLII. 37, 47, 49, 56,XLIII. 15
  44. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLII. 37, 47, 49, 56
  45. Luci Anneu Flor "Epitome de T. Livio Bellorum omnium annorum DCC Libri duo", III. 19, 7
  46. Fasti Capitolini
  47. Ciceró, "Brutus", 36
  48. Appià, "Bella Mithridatica", 95
  49. Johann Caspar von Orelli, "Onomasticon Tullianum", p. 177
  50. Ciceró, "Epistulae ad Quintum Fratrem"
  51. Juli Cèsar, "Commentarii de Bello Civili", III. 62-65
  52. Pau Orosi "Historiarum Adversum Paganos Libri VII", VI. 15
  53. Valeri Màxim, "Factorum ac dictorum memorabilium libri IX" VI. 7. §
  54. Appià, "Bellum Civile" IV. 39
  55. 55,0 55,1 Cassi Dió, "Història de Roma", LIV. 12
  56. Gennaro Ricci, "Monete consolari", p.52
  57. Cassi Dió, "Història de Roma", LV, pròleg
  58. Suetoni, "De Vita Caesarum: Galba" 4
  59. Tàcit "Annales" VI.30
  60. Tàcit "Annales" XIV.20
  61. Sext Juli Frontí "De Aquaeductu" 102
  62. Plutarc, "Vides paral·leles: Sulla",2
  63. Macrobi "Saturnalia", I.17
  64. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.195
  65. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.110
  66. Robert T.Broughton, "The Magistrates of Roman Republic" volum 1, p.268
  67. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXIX 6, 8
  68. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.200.
  69. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLV. 17
  70. Plutarc, "Vides paral·leles:Sulla" 1
  71. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" v.II.
  72. Gai Sal·lusti Crisp " Coniuratio Catilinae", 17
  73. Cassi Dió, "Història de Roma" XXXVI. 27
  74. Sèneca, De consolatione ad Marciam" 12
  75. Plutarc, "Vides paral·leles:Sulla" 37
  76. Gai Sal·lusti Crisp " Coniuratio Catilinae", 17, 47
  77. Ciceró, "Pro Sulla" 2
  78. Ciceró, "Epistulae ad Familiares" XV. 17, "Pro Sulla" 31
  79. Plini el Vell, "Naturalis Historia" VII. 11-13
  80. Cassi Dió, "Historia de Roma" índex, lib. LV
  81. Cassi Dió, "Historia de Roma" LVIII. 20
  82. Tàcit, "Annales" VI. 15
  83. Fasti Capitolini
  84. Cassi Dió, "Historia de Roma" LXXIX
  85. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXVII. 36, XL. 42
  86. Ciceró, "Pro Caecina" 8
  87. Valeri Màxim, "Factorum ac dictorum memorabilium libri IX" VIII. 1, "Ambustae", § 2
  88. Tàcit, "Historiae" I. 88, II. 63
  89. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXIV. 42, 43
  90. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLIII. 7, XLV. 13
  91. Horaci, "Ars Poëtica" 50
  92. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.232
  93. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXIX 32, 38, 39
  94. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" Epitome 49
  95. Ciceró, "De Oratore" I. 52, "Brutus", 23, "Epistulae ad Atticum" XII. 5
  96. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.346
  97. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.444
  98. Ciceró, "Philippicae" X. 6
  99. Plutarc, "Vides paral·leles:Brutus" 25
  100. 100,0 100,1 Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.171
  101. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.406
  102. Ciceró, "De Officiis" II. 8
  103. Suetoni, "De Vita Caesarum: Caesar" 74
  104. Plutarc, "Vides paral·leles:Caesar" 1
  105. Gai Sal·lusti Crisp, "Coniuratio Catilinae" 17, 28
  106. Ciceró, "Pro Sulla" 2, 6, 18
  107. Ciceró, "Epistulae ad Familiares" VIII. 8
  108. Suetoni, "De Vita Caesarum: Augustus" 26
  109. Ciceró, "In Verrem" III. 28, IV. 13
  110. Tàcit, "Annales" VI. 29
  111. Sèneca, "Suasoriae" 2
  112. Plini el Jove, "Epistulae" VII. 9
  113. Tàcit, "Annales" XV. 71, "Historiae" III. 70, 73