Gens Postúmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
rmn-military-header.png
Principals gens romanes

La gens Postúmia (en llatí: Postumia gens) va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma. Els seus components van exercir sovint els més alts càrrecs de l'estat després de l'abolició de la monarquia.

Els cognoms més utilitzats van ser Albus i Albí (llatí: Albinus), però al començament de la República apareixen també els Megel (llatí: Megellus) i els Tubertus (llatí: Tubertus). El primer Postumi que va ser cònsol fou Publi Postumi Tubert, l'any 503 aC, només sis anys després de l'expulsió dels reis.

Regil·lensis fou un agnomen usat per la branca dels Postumis Albins, després que Aulus Postumi Albus Regil·lense derrotés els llatins a la batalla del Llac Regil. Després de la segona guerra púnica apareixen els cognoms Pyrgensis, Tempsà i Tympanus.[1]

Els càrrecs exercits pels membres de la Gens Postúmia[modifica]

Postumi destacats[modifica]

Segle VI aC[modifica]

Segle V aC[modifica]

Segle IV aC[modifica]

Segle III aC[modifica]

Segle II aC[modifica]

Segle I aC[modifica]

Segle I[modifica]

  • Luci Albí (Lucceius Albinus), procurador de la província de Judea del 62 al 64 i governador de Mauritania del 64 al 69

Segle II[modifica]

Principals Postumi sense cognom[modifica]

Topònims[modifica]

La importància d'aquesta gens queda reflectida amb els topònims derivats del seu nom que encara avui existeixen:

Noms propis[modifica]

També una santa de l'església catòlica porta el nom d'aquesta gens: Santa Postúmia (o Postiniana).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Postúmia
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 510. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita XLV. 4, 28
  3. Appià, Bello Civile II. 48
  4. Birley, Anthony R. Oxford Classical Dictionary. Oxford University Press, 1996. «Clodius Septimius Albinus, Decimus» 
  5. Ciceró. In Verrem II,18