Gens Postúmia
De Viquipèdia
 |
|||
| Principals gens romanes | |||
|
Gens Emília |
|||
La gens Postúmia fou una gens romana patrícia, una de les més antigues de Roma, que va exercir sovint els més alts càrrecs de l'estat després de l'abolició de la monarquia.
Els cognoms més utilitzats foren Albe (Albus) o Albí (Albinus), però al començament de la república apareixen també els Megellus i els Tubertus. El primer Postumi que fou cònsol fou Publi Postumi Tubert el 503 aC només sis anys després de l'expulsió dels reis.
Regil·lense és un sobrenom usat per la branca dels Postumi Albí, després que Aule Postumi Albe Regil·lense (Aulus Postumius Albus Regillensis) derrotés els llatins a la batalla del llac Regillus. Després de la segona guerra púnica apareixen els cognoms Pyrgensis, Tempsanus i Tympanus.
Taula de continguts |
Els càrrecs exercits pels membres de la Gens Postúmia [modifica]
- Dues dictadures: 498 aC, 431 aC.
- Dos mestratges de cavalleria: 433 aC, 327 aC.
- Set censures: 403 aC, 380 aC, 366 aC, 332 aC, 253 aC, 234 aC, 174 aC.
- Vint-i-cinc consolats: 505 aC, 503 aC, 496 aC, 466 aC, 464 aC, 457 aC, 334 aC, 321 aC, 305 aC, 294 aC, 291 aC, 262 aC, 242 aC, 234 aC, 229 aC, 215 aC, 186 aC, 180 aC, 174 aC, 173 aC, 154 aC, 151 aC, 148 aC, 110 aC, 99 aC.
- Un decemvirat el 451 aC.
- Vuit tribunats militars amb potestat consular: 432 aC, 426 aC, 414 aC, 397 aC, 394 aC, 389 aC, 381 aC (2).
Postumi destacats [modifica]
segle VI aC [modifica]
- Publi Postumi Tubert (Publius Postumius Tubertus), fou cònsol el 505 aC i el 503 aC
segle V aC [modifica]
- Aule Postumi Albe Regil·lense (Aulus Postumius Albus Regillensis), fou dictador el 498 aC i cònsol el 496 aC
- Espuri Postumi Albe Regil·lense (Spurius Postumius Albus Regillensis), fou cònsol el 466 aC i decenvir el 451 aC
- Aule Postumi Albe Regil·lense (Aulus Postumius Albus Regillensis), fou cònsol el 464 aC
- Luci Postumi (Lucius Postumius), fou cònsol el 457 aC.
- Aule Postumi Tubert (Aulus Postumius Tubertus), fou mestre de cavalleria el 433 aC i dictador el 431 aC
- Espuri Postumi Albe Regil·lense (Spurius Postumius Albus Regillensis), fou tribú militar amb potestat consular el 432 aC
- Publi Postumi Albí Regil·lense (Publius Postumius Albus Regillensis), fou tribú militar amb potestat consular el 414 aC i poc després assassinat pels seus propis soldats.
- Marc Postumi Albí Regil·lense (Marcus Postumius Albinus Regillensis), fou tribú militar amb potestat consular el 426 aC, càrrec del que va abdicar, i censor el 403 aC
segle IV aC [modifica]
- Aule Postumi Albí Regil·lense (Aulus Postumius Albinus Regillensis), fou tribú amb potestat consular el 397 aC.
- Espuri Postumi Albí Regil·lense (Spurius Postumius Albinus Regillensis), fou tribú amb potestat consolar el 394 aC
- Luci Postumi Albí Regil·lense (Lucius Postumis Albinus Regillensis), fou tribú militar amb postetat consular el 389 aC i el 381 aC
- Aule Postumi Regul (Aulus Postumius Regullus), fou tribú militar amb postetat consular el 381 aC
- Espuri Postumi Albí Regil·lense (Spurius Postumius Albinus Regillensis), fou censor el 380 aC
- Aule Postumi Albí Regil·lense (Aulus Postumius Albinus Regillensis), fou censor el 366 aC
- Espuri Postumi Albí (Spurius Postumius Albinus), fou cònsol el 334 aC i el 321 aC, censor el 332 aC i mestre de cavalleria el 327 aC durant la Segona Guerra Samnita.
- Luci Postumi Megel (Lucius Postumius L. F. SP. N. Megellus), fou edil curul en data desconeguda; Fou cònsol romà per primer cop el 305 aC segons els Fasti, o el 307 aC segons els erudits; El 295 aC fou propretor; El 294 aC fou cònsol per segona vegada; Fou cònsol per tercera vegada el 291 aC
- Luci Postumi Regul (Lucius Postumius Regullus), fou cònsol el 305 aC, el 294 aC i el 291 aC, també fou censor el 253 aC
Segle III aC [modifica]
- Luci Postumi Megel (Lucius Postumius L. F. L. N. Megellus), Fou pretor segons els Fasti, però no s'indica l'any; El 262 aC fou cònsol i censor el 253 aC, any de la seva mort
- Luci Postumi Albí Regul (Lucius Postumius Albinus Regullus), fou cònsol el 262 aC
- Aule Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus), cònsol el 242 aC i el 229 aC
- Luci Postumi Albí (Lucius Postumius Albinus), fou cònsol el 234 aC i el 229 aC i censor el 234 aC
Segle II aC [modifica]
- Luci Postumi Tempsà (Lucius Postumius Tempsanus), fou pretor el 185 aC
- Espuri Postumi Albí (Spurius Postumius Albinus), fou cònsol el 186 aC
- Aule Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus Luscus), fou cònsol el 180 aC i censor el 174 aC
- Espuri Postumi Albí Paul·lule (Spurius Postumius Albinus Paullulus), fou cònsol el 174 aC
- Luci Postumi Albí (Lucius Postumius Albinus), fou cònsol el 173 aC
- Aule Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus), un dels oficials de l'exercit d'Aemilius Paullus a Macedònia el 168 aC. Va ser enviat per Paul·le per tractar amb Perseus.[1]
- Luci Postumi Albí (Lucius Postumius Albinus), fou cònsol el 154 aC
- Aule Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus), fou cònsol el 151 aC
- Espuri Postumi Albí Magne (Spurius Postumius Albinus Magnus), fou cònsol el 148 aC
- Espuri Postumi Albí (Spurius Postumius Albinus), fou cònsol el 110 aC
- Aule Postumi Albí (Aulus Postimius Albinus), fou propretor d'Àfrica el 110 aC
segle I aC [modifica]
- Aule Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus), fou cònsol el 99 aC
- Aule Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus]), fou pretor el 89 aC
- Deci Juni Brut Albí (Aulus Postumius Albinus i posteriorment, després d'ésser adoptat, Decimus Junius Brutus Albinus), almirall romà de Juli Cèsar i més tard un dels seus assassins.
- Aule Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus), fou nomenat per Juli Cèsar (Caius Julius Caesar) governador de la província de Sicília (any 48 aC).[2]
segle I dC [modifica]
- Luci Albí (Lucceius Albinus), fou procurador de la provincia de Judea del 62 al 64 aC i governador de Mauritania del 64 al 69 dC
segle II dC [modifica]
- Clodi Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus), era fill de Ceioni Postumi i d'Aurèlia Messalina, fou governador de la Gallia Belgica i de Britania que va ésser proclamat Emperador per les seves legions després de la mort de Pertinax [3]
- Juvenci Albi Ovidi (Juventinus Albius Ovidius), poeta romà, probablement del final de segle II
Principals Postumi sense cognom [modifica]
- Marc Postumi, fou un magistrat romà, qüestor de Verres al govern de Sicília el 73 aC
- Postumi (polític), pompeià destacat.
Topònims [modifica]
La importància d'aquesta gens queda reflectida amb els topònims derivats del seu nom que encara avui romanen:
- Via Postúmia, via romana del nord d'Itàlia.
- Cova de Postúmia (Postojna, en eslovè) a Eslovènia
- el poble de Postúmia, a la regió d'Obcina Benedikt (Eslovenia)
- el poble de Postumia Levante, que pertany al municipi de Cittadella, provincia de Pàdua (Padova), a la regió del Veneto.
Noms propis [modifica]
També una santa de l'eslésia catòlica porta el nom d'aquesta gens: Santa Postúmia (o Postiniana).
Referències [modifica]
- ↑ Livi, xlv. 4, 28
- ↑ Appià, B. C. ii. 48
- ↑ Birley, Anthony R. (1996), "Clodius Septimius Albinus, Decimus", in Hornblower, Simon, Oxford Classical Dictionary, Oxford: Oxford University Press
