Gent del llibre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La gent del llibre (en àrab أهل الكتاب, Ahl al-Kitab i també dhimmis) és com es designen en l'islam els creients de les altres religions abrahàmiques o monoteistes que, segons l'Alcorà, mereixen major respecte que els idòlatres o els politeistes. S'aplica particularment als qui no es van convertir després de la conquesta musulmana, iniciada al segle VII, i que com a poblacions protegides van conservar el seu culte i, fins a cert punt, la seva forma de govern i les seves pròpies lleis.

Després de la conquesta, les poblacions considerades gent del llibre van ser: els cristians (a Espanya els mossàrabs, a Egipte els coptes i a diferents regions del Pròxim Orient armenis, maronites, etc.), els jueus, que vivien en els seus propis barris o calls, els sabeus del Iemen, els mandeus de l'Iraq i els zoroastrians de Pèrsia.[1]

El concepte se segueix aplicant en l'actualitat tant als cristians o jueus que viuen en un territori musulmà (Dar al-Islam o món islàmic) com als que viuen en territoris no musulmans (Dar al-Harb), que reben el nom de harbiyun.



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Desika Char, S. V.. Hinduism and Islam in India: Caste, Religion, and Society from Antiquity to Early Modern Times. Markus Wiener Publishers, 1997, p. 127. ISBN 1558761519.