Genuflexió
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
La genuflexió és un gest mitjançant del qual els fidels cristians adoren a Jesucrist present en les espècies eucarístiques (el pa i el vi consagrats). A l'església llatina, aquest gest consisteix a flectar breument el genoll dret fins a terra, amb el tors alçat, en passar per front del sagrari quan el Santíssim Sagrament està reservat, o en entrar a una església si el sagrari és immediatament visible. Addicionalment, en les accions litúrgiques com el rés de Vespres, la genuflexió es fa també davant el Crucifix.
Taula de continguts |
Aplicació [modifica]
El sacerdot [modifica]
En la missa ordinària el sacerdot i en quatre ocasions:
- En arribar al presbiteri, si el Santíssim està reservat en el sagrari.
- Després de l'elevació de la hòstia.
- Després de l'elevació del calze.
- Abans de la comunió.
Els fidels [modifica]
Durant la Missa, els fidels no tenen obligació de fer cap genuflexió. No obstant això, durant certs moments (com la pregària eucarística, abans de la comunió, el Credo i l'Evangeli de certes festes) els fidels s'agenollen (ii, amb ambdues genolls); aquest gest no és el mateix que una genuflexió.
Davant el Papa [modifica]
És costum entre els cristians fer una genuflexió davant el Papa, però utilitzant el genoll esquerre, per diferenciar el tribut d'honor que se li rendeix al Pontífex amb el culte d'adoració que només se li pot retre a Crist.
Origen [modifica]
La genuflexió té l'origen en la Edat Mitjana, en la cerimònia de la cort de l'Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Primer va ser una genuflexió del vassall enfront del seu senyor, després davant el Bisbe i posteriorment enfront del Santíssim.
Algunes grans ordres monàstiques encara avui no fan la genuflexió, a causa que la seva fundació és anterior a la introducció de la genuflexió a la litúrgia i la pràctica privada.
La inclinació [modifica]
El gest de la inclinació profunda del tors s'utilitza, fora de les celebracions litúrgiques, per venerar un altar en el qual no hi ha sagrari, en passar davant seu. Durant la Missa, es realitzen altres inclinacions prescrites per les rúbriques. Acció i efecte de doblegar el genoll, baixant-cap a terra, ordinàriament en senyal de reverència.
Enllaços Interns [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genuflexió |
