Genyatremus luteus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Genyatremus luteus

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Haemulidae
Gènere: Genyatremus
(Gill, 1862)[1]
Espècie: G. luteus
Nom binomial
Genyatremus luteus
(Bloch, 1790)[2]
Sinònims

Genyatremus luteus és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids i l'única del gènere Genyatremus.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 37 cm de llargària màxima (normalment, en fa 25) i 800 g de pes.
  • 13 espines i 12-12 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 11 radis tous a l'anal.[5][6][7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crustacis.[8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal i de clima tropical que viu fins als 40 m de fondària.[5][9]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Colòmbia fins al Brasil.[10][11][12][13][14][5][15][16][17][18][19][20][21][22]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc.[8]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill T. N., 1862. Catalogue of the fishes of Lower California, in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Part III. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 249-262.
  2. Bloch, M. E., 1790. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturgeschichte der Ausländischen Fische. v. 4: i-xii + 1-128, Pls. 217-252.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  7. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  8. 8,0 8,1 Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978. Pomadasyidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31), Vol. 4. FAO, Roma.
  9. Cervigón, F., 1993.
  10. Pinheiro, L.A. i F.L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA. Vol. 4.
  11. Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
  12. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  13. Lima, H.H. i A.M. Oliveira, 1978. Segunda contribuição ao conhecimento dos nomes vulgares de peixes marinhos do nordeste brasileiro. Boletim de Ciências do Mar(29):1-26.
  14. Carvalho, V.A. i R.L. Branco, 1977. Relação de espécies marinhas e estuarinas do nordeste brasileiro. P.D.P. Documentos Técnicos(25):60 p.
  15. Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  16. Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  17. Lasso, C.A., O.M. Lasso-Alcalá, A. Pombo i M. Smith, 2004. Distribution of fish species among localities during the AquaRAP survey of the Gulf of Paria and Orinoco delta, Venezuela. p. 315-319. A: Rapid assessment of the biodiversity and social aspects of the aquatic ecosystems of the Orinoco delta and the Gulf of Paria, Venezuela. RAP Bulletin of Biological Assessment 37. Conservation International. Washington DC, Estats Units. 360 p.
  18. Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  19. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  20. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  21. Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 519 p.
  22. Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]