Geodèsia
La geodèsia és la ciència que estudia la forma de la Terra.La representació habitual és com una esfera. En realitat, però, té més forma d'el·lipsoide (o sigui una esfera aixafada pels pols), o millor dit un geoide, una superfície teòrica de la Terra en tots els punts de la qual la direcció de la gravetat és vertical.
Com que és molt complicat tractar de trobar coordenades que segueixin punt a punt la forma del geoide, la gran majoria dels geofísics han optat per treballar amb una forma més simple, l'el·lipsoide. Els paràmetres que defineixen la forma i la posició de l'el·lipsoide emprat són el datum.
Les mesures geodèsiques es basen en un meridià nord-sud autèntic definit per l'eix de rotació de la Terra. D'aquesta feina se n'encarreguen els topògrafs realitzant sobre el terreny el que s'anomena aixecament geodèsic.
Si, normalment, per definir el centre d'un territori determinat, per exemple, d'un país, es prenen les fronteres extremes, les seves latituds corresponents, i del punt equidistant entre elles s'obté el centre geogràfic, el centre geodèsic es trobarà gairebé sempre desviat respecte del centre geogràfic.
Taula de continguts |
Definició oficial de Geodèsia [modifica]
Fins la dècada de 1970 la definició de la geodèsia era la que va donar Helmert en 1880 en el seu llibre "Teoria física i matemàtica de la geodèsia" (Die mathematischen und physikalischen Theorien der Höeren Geodäsien): La geodèsia és la ciència de mesurar i representar la superfície de la terra[1]
El desenvolupament tecnològic de mitjan segle XX s'adoptà la següent definició: Geodèsia és la disciplina que s'ocupa del mesurament i representació de la Terra, incloent el seu camp de gravetat, en tres dimensions canviants al llarg del temps, variables en el temps espai.[2]
Branques de la geodèsia [modifica]
Tradicionalment la geodèsia s'ha dividit en dues branques, la geodèsia física i la geodèsia geomètrica.
- La geodèsia física seria l'encarregada d'esbrinar la forma de la terra a partir de la funció potencial. La funció potencial s'obtè a partir de mesures de gravetat, models de isostàcia, densitats de l'escorça...
- La geodèsia geomètrica descriu la forma de la terra a partir de mesures geomètriques de la mateixa, com puguen ser distàncies, angles i observacions de satèl·lits...
D'altra banda podem fer altres divisions de la geodèsia, atenent a l'extensió (geodèsia global, geodèsia regional, microgeodèsia...), a les dimensions (Bidimiensional, tridimensional, tetradimensional...) o a la metodologia (clàsica, espacial...).
Sistemes de referència geodèsics [modifica]
Un sistema de referència consisteix en la descripció del paràmetres mínims per a determinar la posició d'un punt a l'espai, així com de la metodologia per a realitzar les observacions pertinents. La materialització del sistema de referència es coneix com a marc de referència, i en el cas de la geodèsia parlem de les xarxes geodèsiques o els satèl·lits.
La geodèsia s'encarrega de la definició dels sistemes de referència, també dels elipsoides de referència de cada sistema. Recordem que un elipsoide és una figura que s'aproxima a la forma de la terra i que s'ajusta a aquesta en funció d'una sèrie d'observacions. Antigament els elipsoides s'ajustaven de forma local, és a dir, a una regió concreta de la terra, i per tant només eren útils en aquesta regió. Actualment, amb les noves tècniques especials, el elipsoides estan globalment adaptats, presentant discrepàncies entre el geoide i el elipsoides inferiors a 20 metres en tot el globus.
Sistemes de referència [modifica]
- ED50 European Datum 1950
- ETRS89 Europe Terrestial Reference System 1989
- WGS84 World Geodetic System 1984
- ITRF International Terrestial Reference System
Elipsoides de referència [modifica]
Un eŀlipsoide de referència és una figura matemàtica que s'empra per a representar els cosos esteŀlars. El eŀlipsoides de referència terrestres mantenen dos eixos de revolució mentre que alguns planetes com Mart poden ser representats amb eŀlipsoides de 3 eixos. En el cas dels sistemes de referència terrestre troben dos tipus d’eŀipsoides, els localment adaptats y els globalment adaptats. Els eŀlipsoides locals només s'adapten a una regió concreta del planeta, presentant grans diferències amb el geoide una volta s'allunyen de la zona de treball. Aquest eŀlipsoides s'empraven en els sistemes de referència antics com l'ED50 que sols servia per a Europa y en la península ibèrica ja presentava errors de 10ppm. Els el•lipsoides locals s'adapten a la zona mitjançant el punt astronòmic fonamental de la xarxa. També, per tal que el semieix menor de l'el·lipsoide fos paraŀlel a l'eix de rotació terrestre es realitzaven observacions esteŀlars en diferents vèrtex de la xarxa i es plantejava l'equació de Clariaut.
En l'actualitat les metodologies anteriors han quedat obsoletes front a l’ús generalitzat dels sistemes de posició globals (GPS, GLONAS, COMPASS, GALILEO...) y altres metodologies d'observació com SLR, VLBI... Amb un millor coneixement de la geometria de la terra es poden definir eŀlipsoides que s'adapten a tot el globus terraqui amb errors mínims. Actualment hem pasat de discrepàncies de més de 200 m a menys de 20 metres en qualsevol part del planeta.
Locals [modifica]
- Hayford a = 6.378.388 m 1/f = 1/297
- Struve a = 6.378.298 m 1/f = 1/295
- Bessel a = 6.377.397 m 1/f = 1/299
Globals [modifica]
- WGS84 a = 6378.137 1/f = 1/298.257
- GRS80 a = 6378.137 1/f = 1/298.257
- PZ90 a = 6378.137 1/f = 1/298.257
Científics i contribucions a la geodèsia [modifica]
- En l'antiguitat: Terra esfèrica
- Segles XVIII a XIX: Terra elipsoidica
- Carl Friedrich Gauß: Definició de geoide.
- Friedrich Bessel: Primera determinació precisa de la forma de la terra.
- Riemann: Geometria diferencial.
- Humboldt: Estudi de la física de la terra.
- Helmert: Formalització dels fonaments matemàtics i físics de la geodèsia.
- Laplace: Teoria de marees.
- Legendre: Mínims quadrats.
- Fourier: Teoria del potencial.
- Fizeau: Mesura de la velocitat de la llum.
- Coriolis: Acceleració dels cossos en moviment.
- Foucault: Demostració de la rotació de la terra.
- Euler: Mecànica dels cossos físics.
- Newton: Llei de gravitació universal, òptica.[3]
- Cavendish: Càlcul de la constant de gravitació.
- Hutton: Teoria de l'evolució de la superfície terrestre.
- Maxwell: Propagació d'ones electromagnètiques.
- Airy: Teoria isostàtica.[9]
- John Partt: Teoria isostàtica.[9]
- Stokes: Determinació de la forma de la terra a partir de mesures de gravetat.
- Albert Einstein: Teoria general i especial de la relativitat.
- Michelson: Determinació precisa de distàncies emprant ones electromagnètiques.
- Molodenskii: Replantejament de les metodologies clásiques.
Geodestes famosos [modifica]
- Eratòstenes
- Friedrich Wilhelm Bessel
- Ernst Heinrich Bruns
- Carl Friedrich Gauss
- Jack William Hayford
- Friedrich Robert Helmert
- Pierre-Simon Laplace
- Adrien Marie Legendre
- Helmut Moritz
- Johann Georg von Soldner
- George Gabriel Stokes
- Mijail Molodensky
- Carlos Ibáñez de Ibero
- Pierre Bouguer
- Manuel Chueca Pazos
Instruments geodèsics [modifica]
- Regle de Ibáñez-Saavedra
- Regle de Ibáñez
- Estadía Horizontal
- Fils invar
- Teodolit
- Taquímetre
- Estació total
- Distanciòmetre
- Receptor GNSS
- Gravímetre
- Nivell geodèsic
- Càmera estelar
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ diversos autors. Cartografía y navegación: del portulano a la carta esférica : del siglo XIII a comienzos del siglo XIX (en castellà). Armada Nacional, 2007, p.152. ISBN 9974762413.
- ↑ «What is Geodesy?» (en anglès). National Geo-spatial Information. [Consulta: 17/12/2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Feeman, Timothy G. Portraits of the Earth: A Mathematician Looks at Maps (en anglès). American Mathematical Soc., 2002, p.1. ISBN 0821832557.
- ↑ Krebs, Robert E. Basics of Earth Science: Spheres and Forces (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p.xii. ISBN 0313319308.
- ↑ Feeman, Timothy G. Portraits of the Earth: A Mathematician Looks at Maps (en anglès). American Mathematical Soc., 2002, p.2. ISBN 0821832557.
- ↑ Gregersen, Erik. The Universe: A Historical Survey of Beliefs, Theories, and Laws (en anglès). The Rosen Publishing Group, 2009, p.114. ISBN 1615300554.
- ↑ Claudi Ptolemeu; Berggren, John Lennart; Jones, Alexander. Ptolemy's Geography: An Annotated Translation of the Theoretical Chapters (en anglès). Princeton University Press, 2001, p.7. ISBN 0691092591.
- ↑ John J. O'Connor, Edmund F. Robertson. «Abu Arrayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive, 1999.
- ↑ 9,0 9,1 Anduaga Egaña, Aitor. Geofísica, economía y sociedad en la España contemporánea (en castellà). CSIC, 2009, p.101. ISBN 8400089065.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geodèsia |