Geografia d'Alaska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Geografia d'Alaska
Imatge per satèl·lit d'Alaska
Imatge de satèl·lit
Continent Amèrica del Nord
País Estats Units Estats Units
Superfície 1.717.854 km²
Fronteres Canadà - 2.477 km
Coordenades 64° N, 150° O / 64°N,150°O / 64; -150Coord.: 64° N, 150° O / 64°N,150°O / 64; -150
Punt més elevat Mont McKinley 6.194 m
Longitud de costa 54.720 km

Aquest article tracta sobre la geografia d'Alaska. Alaska és un dels cinquanta-un estats dels Estats Units. Aquest estat ocupa una península que es troba al nord-oest del continent d'Amèrica del Nord, alhora que s'estén per una estreta franja costanera al llarg del nord de la Colúmbia Britànica, al Canadà. Juntament amb Hawaii és l'únic estat estatunidenc que no té frontera terrestre amb cap altre estat del seu país.

Situació i característiques principals[modifica | modifica el codi]

Comparació de la superfície d'Alaska en respecte els 48 estats contigus

Alaska limita amb el Yukon i la Colúmbia Britànica, Canadà, a l'est, en una frontera que es perllonga durant 2.477 km de llargada [nota francesa]; el golf d'Alaska, que es troba al nord de l'oceà Pacífic, és el límit sud; el mar de Bering, l'estret de Bering i el mar dels Txuktxis la separen de Rússia a l'oest; i el mar de Beaufort i l'oceà Àrtic al nord. Té més quilòmetres de costa que tots els altres estats dels Estats Units junts.[1] Uns 800 km de territori canadenc separen Alaska de l'estat de Washington. Alaska és l'únic estat on la capital només és accessible per vaixell o avió, ja que no hi ha carreteres que connectin Juneau amb la resta del continent.

Alaska és l'estat més gran dels Estats Units, amb 1.717.854 km² dels quals 1.481.305 km² són de terra, cosa que representa el 18,7% del territori estatunidenc i més de tres cops la mida d'Espanya. Per si sol aquest estat és més gran que la resta de nacions sobiranes del planeta a excepció de 18. L'estat s'estén entre els 130 i 173° de longitud W i els 55 i 75 de latitud N, fent que a Alaska hi hagi els punts més a l'oest (illa Attu) i al nord (Barrow) dels Estats Untis. L'estat acull més de tres milions de llacs de més de 20 acres (8,1 ha).[2][3] Els aiguamolls i el permafrost cobreixen quasi mig milió de km², principalment en planes del nord, oest i sud-oest.

Segons un estudi del United States Bureau of Land Management de 1998, al voltant del 65% del territori és propietat del Govern Federal dels Estats Units, que administra els boscos, parcs nacionals i reserves naturals a Alaska. La resta pertany a l'Estat d'Alaska (25%) i a les organitzacions indígenes creades per l'Alaska Native Claims Settlement Act de 1971 (10 %).

Regions[modifica | modifica el codi]

Tot i no estar definides oficialment les fronteres que delimiten les diferents regions d'Alaska, és àmpliament acceptat l'existència de sis regions:

Litoral i hidrologia[modifica | modifica el codi]

La costa d'Alaska és abrupta, amb nombroses serralades costaneres que es capbussen en l'oceà. La transgressió a la fi de la darrera glaciació va provocar un augment del nivell del mar i va formar enormes i profunds fiords. La navegació es fa difícil per la presència de nombroses barreres permanents (illes, esculls) o temporals (icebergs).

Alaska té milers d'illes, especialment al sud, amb l'arxipèlag Alexander; i l'oest, amb les illes Aleutianes, les quals s'estenen durant centenars de quilòmetres a continuació de la península d'Alaska fins a tocar. Això explica que disposi de fins a 54.720 km de línia costanera. L'illa més gran de l'estat és l'illa del Príncep de Gal·les, amb 6.675 km².

El nombre de llacs s'estima en més de tres milions, sent els més grans l'Iliamna (2.622 km²) i el Becharof (1.170 km²). Les glaceres cobreixen uns 41.000 km² terrestres i 3.100 km² de zona marina. El complex de la glacera Bering, al límit amb el Yukon cobreix per si sol 5.827 km².

Rius[modifica | modifica el codi]

El nombre de cursos d'aigua a Alaska és superior als 12.000,[4] dels quals 9.728 tenen nom segons el United States Geological Survey Geographic Names Information System.[5] El riu Yukon, amb 3.190 km de llarg i una conca de 854.696 km², el més gran de tots.

Els rius d'Alaska desguassen en tres mars o oceans diferents:

  • oceà Àrtic i estret de Bering. Són rius d'entre 100 i 600 km de llargada, marcats per la presència de la serralada Brooks que discorre en paral·lel a la costa. La major part de l'any estan glaçats. Destaquen el Noatak (684 km), el Colville (560 km), el Kobuk (450 km), el Kokolik (320 km) o el Sagavanirktok (298 km), entre els més llargs.
  • mar de Bering. En ell hi desguassen els rius més llargs i cabalosos d'Alaska. Destaca, per damunt de tots, el Yukon amb més de 3.000 km des del seu naixement, al Canadà, i amb una extensa xarxa d'afluents. Altres rius que desguassen al mar de Bering són el Kuskokwim (1.165 km), amb una conca de 120.000 km² i un cabal mitjà de 1.900 m³/s, cosa que el situa en el 9è lloc per cabal mitjà i el 17è per conca dels rius estatunidencs;[6] i el Nushagak (389 km).
  • golf d'Alaska i oceà Pacífic. Són rius majoritàriament curts o molts curts per la presència de nombroses serralades situades en paral·lel i a molt poca distància del mar, com la serralada Aleutiana, la serralada d'Alaska o les Pacific Coast Ranges. Sols destaquen per la seva llargada uns pocs rius, com l'Stikine (610 km), el Susitna (504 km), el Copper (480 km) o l'Alsek (390 km).

Relleu i geologia[modifica | modifica el codi]

Alaska és una regió amb una activitat sísmica molt important. Alguns dels terratrèmols més forts que s'han registrat els darrers segles han tingut lloc en aquest estat, sent el que tingué lloc el 27 de març de 1964 a l'estret del Príncep Guillem, amb una magnitud de 9,2 el més gran de tots. Altres terratrèmols destacats foren el de 1965 a les illes Rat, amb una magnitud de 8,7; o el de les illes Aleutianes i les illes Andreanof de 1946 i 1957 amb una magnitud de 8,6.

La península d'Alaska, i per extensió totes les illes Aleutianes, compten amb nombrosos volcans en actiu. Aquests volcans formen part del cinturó de foc del Pacífic i entre ells destaquen el mont Shishaldin (2.857 m), el mont Pavlof (2.518 m), el mont Redoubt (3.108 m) o el mont Spurr (3.374 m). El 1912, una violenta explosió va escapçar 600 metres del mont Katmai.

Principals serralades[modifica | modifica el codi]

Les principals serralades d'Alaska, amb els seus cims principals, són:

Serralada o massís Nom del cim
més elevat
Altitud
(m)
Coordonnadess
del cim
serralada Brooks mont Chamberlin 2.749 68°56'N 151°55'W
muntanyes Talkeetna mont Sovereign 2.697 62°2'N 147°54'W
muntanyes Wrangell mont Blackburn 4.996 62°21'N 142°57'W
muntanyes Chugach mont Marcus Baker 4.016 61°2'N 145°43'W
muntanyes Kenai Truuli Peak 2.015 60°6'N 149°59'W
Alaska Range mont McKinley 6.194 62°54'N 149°51'W
Aleutian Range mont Redoubt 3.108 58°0'N 157°33'W
muntanyes Saint Elias mont Logan 5.956 60°6'N 139°6'W
muntanyes Kuskokwim Dillingham High Point 1.600 61°48'N 158°4'W
serralades de la peninsula d'Alaska mont Veniaminof 2.507 57°10'N 158°19'W
muntanyes Tordillo mont Torbert 3.479 61°27'N 151°41'W
serralada Fairweather mont Fairweather 4.671 58°50'N 137°19'W
muntanyes De Long Black Mountain 1.530 68° 32' N; 162° 48' W
muntanyes Baird mont Angayukaqsraq 1.433 67°20'N 160°24'W
muntanyes Schwatka mont Igikpak 2.523 67°21'N 155°49'W
muntanyes Endicott mont Thibodeaux 2.298 68°22'N 152°14'W
muntanyes Philip Smith Cloud Peak 2.414 68°33'N 148°14'W

Clima[modifica | modifica el codi]

Mapa amb la distribució de les diferents zones climàtiques d'Alaska.

En general, el clima d'Alaska es caracteritza per un hivern fred i llarg i un estiu curt i fresc, tot i que hi ha grans diferències segons la situació geogràfica.

El clima del sud-est d'Alaska és un clima atlàntic en latituds mitjanes (Classificació climàtica de Köppen: Cfb) d'alguns sectors del sud i clima marítim subàrtic (Köppen Cfc) al nord de les anteriors. Aquestes regions són les més humides i càlides d'Alaska, amb temperatures més suaus a l'hivern i altes precipitacions durant tot l'any. Juneau té una mitjana de precipitació de 1.300 mm/any i Ketchikan mitjanes d'uns 3.800 mm/any.[7] Aquesta és l'única regió d'Alaska amb una temperatura mitjana diària positiva durant els mesos d'hiverns.

El clima de l'oest d'Alaska ve marcat pel mar de Bering i el golf d'Alaska. Es tracta d'un clima oceànic subàrtic al sud-oest i un clima subàrtic continental més al nord, amb unes temperatures menors com més al nord. Aquesta zona compta amb grans diferències de precipitació. Així, el nord de la península de Seward és tècnicament un desert amb menys de 250 mm de precipitació anual, mentre algunes localitats entre Dillingham i Bethel recullen uns 2.500 mm de precipitació.[8]

El clima de l'interior d'Alaska és extrem i és el millor exemple d'un veritable clima subàrtic. Algunes de les temperatures més altres i més baixes d'Alaska s'han recollit prop de Fairbanks. A l'estiu es pot arribar als 34 °C, mentre a l'hivern la temperatura pot arribar a baixar fins als -50 °C.

El clima a l'extrem nord d'Alaska és un clima polar (Köppen ET) amb llargs i freds hiverns i estius curts i frescos. Fins i tot la temperatura mínima mitjana del juliol se situa lleugerament per sobre els zero graus a Barrow (1.1 °C) i la neu pot caure en qualsevol mes de l'any.[9]

Dades climàtiques de Barrow (9 msnm, 71°3 N / 156°8 W):[10]

Mes Gen Fev Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Temperatures (en °C) -25,2 -27,7 -26,2 -19 -7,1 1,1 4,1 3,3 -0,8 -10,3 -18,7 -24
Precipitacions (en mm) 4,3 3,8 4,3 5,1 4,1 7,1 23,9 24,4 15,2 11,4 6,4 4,1

Dades climàtiques de Juneau (3 msnm, 58°4 N / 134°6 W[11]

Mes Gen Fev Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Temperatures (en °C) -4,3 -2 0,4 4,3 8,3 11,7 13,3 12,8 9,7 5,7 0,0 -2,7
Precipitacions (en mm) 115,3 95,3 83,3 70,4 86,9 80,0 105,7 135,1 170,9 199,1 127,7 112,8

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Benson, Carl. «Alaska's Size in Perspective». Geophysical Institute, University of Alaska Fairbanks, 2 setembre 1998. [Consulta: 19 novembre 2007].
  2. «Alaska Hydrology Survey». Division of Mining, Land, and Water; Alaska Department of Natural Resources.
  3. «Alaska Facts». Knls.org. [Consulta: 2 juny 2010].
  4. «Alaska Hydrologic Survey». Division of Mining, Land and Water; Alaska Department of Natural Resources.
  5. «Named rivers of Alaska». United States Board on Geographic Names, United States Geological Survey, United States Department of the Interior.
  6. Largest Rivers in the United States (anglès)
  7. «Monthly Climate Summary, Ketchikan, Alaska». Western Regional Climate Center. [Consulta: 7 febrer 2013].
  8. Mean Annual Precipitation in Alaska-Yukon. Oregon Climate Service a l'Oregon State University. Consulta el 23 octubre 2006
  9. History for Barrow, Alaska. Monthly Summary for July 2006. Weather Underground. Consulta 23 octubre 2006.
  10. Font
  11. Font):

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia d'Alaska