Geografia de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 46° N, 2° E / 46°N,2°E / 46; 2

Geografia de França
Imatge de satèl·lit
Continent Europa
Regió Europa Occidental
Superfície 176.220 km²
Fronteres 4 072 km
Andorra 56,6 km, Bèlgica 620 km,
Alemanya 451 km, Itàlia 488 km,
Luxemburg 73 km, Mònaco 4,4 km,
Espanya 623 km, Suïssa 573 km,
Brasil 673 km, Surinam 510 km
Coordenades 47°N 2°E
Punt més elevat Mont Blanc 4.810 m
Punt més baix Les Moëres -4 m
Longitud de costa 4.668 km

Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la major distància nord-sud : Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'Oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km.

A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals : Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.

Fronteres terrestres[modifica | modifica el codi]

4.082 km en total, de les quals:

  • 510 km amb el Suriname (en la Guaiana francesa)
Mapa de França. Font: CIA World Factbook


  • Litoral : 3 805 km

Anualment cauen, de mitjana, 479.000 milions de m³ d'aigua en forma de precipitacions.

Grans regions naturals[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Relleu de França i Geologia de França
Topografia de la França metropolitana

El relleu de la França metropolitana es caracteritza per allò que hom anomena «S francesa», que parteix del sud dels Vosges, baixa per la vall del Roine i torça cap a l'oest per vorejar el sud del Massís Central i el nord dels Pirineus.

Al nord-oest d'aquesta línia es troba la zona herciniana que data de l'era primària i secundària, cap al sud-est es troba la zona alpina que data de l'era terciària i quaternària. Aquesta línia és igualment una frontera altimètrica : la zona herciniana té pendents arrodonits mentre que la zona alpina és més escarpada; i una línia de repartiment de les aigües : a l'oest, els cursos dels rius aboquen l'aigua dins de l'Atlàntic, a l'est, al Mediterrani. L'oest experimenta una influència oceànica mentre que l'est pateix una influència mediterrània que s'atenua en arribar a la Serralada del Jura.

Regions administratives franceses[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regió francesa

França està dividida en 26 regions, de les quals 22 regions estan situades a la França metropolitana (una d'elles, Còrsega, és més específicament una col·lectivitat territorial) i 4 regions d'ultramar.

  • Les 22 regions de la França metropolitana són:

1. Alsàcia
2. Aquitània
3. Alvèrnia
4. Baixa Normandia
5. Borgonya
6. Bretanya
7. Centre
8. Xampanya-Ardenes
9. Còrsega
10. Franc Comtat
11. Alta Normandia

12. Illa de França
13. Llenguadoc-Rosselló
14. Llemosí
15. Lorena
16. Migdia-Pirineus
17. Nord – Pas-de-Calais
18. País del Loira
19. Picardia
20. Poitou-Charentes
21. Provença – Alps – Costa Blava
22. Roine-Alps

Regions administratives franceses
Còrsega té un estatut de col·lectivitat territorial diferent de les altres 21 regions.
  • Les quatre regions d'ultramar (que són igualment cadascuna un departament d'ultramar) :
  1. Guadalupe
  2. Guaiana
  3. Martinica
  4. Reunió

Principals illes franceses[modifica | modifica el codi]

Illa de la Reunió, Guadalupe, Martinica, Còrsega, Île-de-Bréhat, Illa de Batz, Illa d'Ouessant, Île-Molène, Île de Sein, Illa de Groix, Belle-Île, Île-d'Houat, Illa d'Hoëdic, Île-d'Arz, Île-aux-Moines, Île de Noirmoutier, Île de Yeu, Île de Ré, Île d'Aix, Île d'Oléron

Principals rius[modifica | modifica el codi]

Rius de França
Article principal: Llista dels rius de França
  • el Loira, la conca del qual es troba per complet a França. És el més llarg dels rius: 1012 km.
  • el Sena - només una ínfima part de la conca que es bolca és fora de França
  • el Garona neix a Espanya, als Pirineus, però arriba a França després d'alguns km
  • el Roine neix a Suïssa i entra a França pel llac Léman. Quan desemboca a la Mediterrània, forma un delta anomenat la Camargue.
  • el Mosa neix a França (que no té més que una feble part del seu curs) i travessa llavors Bèlgica i els Països Baixos
  • el Rin no és francès més que durant el seu recorregut alsacià. Forma la frontera amb Alemanya.

Principals afluents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista dels rius de França

França és, a més a més, solcada per un gran nombre de rius navegables :

- Somme, Orne, Vilaine, Charente, Aor, Aude, Erau, Var, que desemboquen al mar.

Igualment, hi ha un bon nombre de rius que són afluents d'altres grans rius:

Mosel·la, Saona, Yonne, Doubs, Marne, Aisne, Oise, Allier, Cher, Loiret, Indre, Vienne, Mayenne, Arieja, Òlt, Tarn, Dordonya, Isèra, Droma, etc., que són afluents d'altres grans rius.

Principals canals[modifica | modifica el codi]

Els canals més destacables són :

Balanç hidrològic de la França metropolitana[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista hidrològic, França ocupa una posició bastant forta en Europa. Les precipitacions són, en efecte, bastant elevades, i alimenten poderosos cursos d'aigua que flueixen ja sia cap als mars, o bé cap als països veïns (nord i nord-est). L'aigua vinguda de França procura una part de les disponibilitats d'aigua de Bèlgica, de Luxemburg, d'Alemanya i indirectament dels Països Baixos.

Segons Aquastat,[1] a França hi plou anualment una mitjana de 867 mil·límetres d'aigua, la qual cosa, per a una superfície de 551 500 quilòmetres quadrats, dóna com a resultat un volum de precipitacions anuals de 477,99 quilòmetres cúbics, arrodonits a 478 km³; (478000 milions de m³;).

Per als anys més secs, el volum anual de les precipitacions és de 110 quilòmetres cubs.

D'aquest volum de precipitació, l'évapo-transpiració consumeix 301,5 km³;. Queden 176,5 quilòmetres cúbics d'aigua de superfície (cursos d'aigua) produïts en el territori del país (es parla d'aigua de superfície produïda a nivell intern). El coeficient d'escolament mitjà sobre el conjunt del territori, incloses totes les conques, és doncs de 320 mil·límetres anuals.

Cal afegir a tot això km³; d'aigua subterrània produïda a nivell intern, el que fa un total de 178,5 quilòmetres cúbics d'aigua produïts a nivell intern.

A més a més, una quantitat no menyspreable d'aigua prové de certs països veïns. Són 8,7 quilòmetres cúbics suplementaris que vénen així de l'estranger, dels quals 7,7 km³; Suïssa (curs superior del Roine, Doubs) i 1 km³; d'Espanya (curs superior de la Garona). Les aportacions de Bèlgica i d'Alemanya són considerades com menyspreables, ja que no fan més que una breu incursió a França (Blies a Lorraine, Semois a Champagne-Ardenne). Finalment l'aportació del Rin de 33 km³; constitueix un cas particular. Aquest riu és fronterer en una llarga distància, però no penetra mai el territori francès. Es considera des de llavors que la meitat de la seva aportació al principi (Basilea) forma part dels recursos d'aigua de França produïts a l'estranger, en aquest cas 16,5 quilòmetres cúbics.

Els recursos renovables totals en aigua del país pugen doncs a 203,7 quilòmetres cúbics (1 km³; = 1000 milions de m³;) dels qual :

  • 176,5 km³; d'aigua de superfície produïda a nivell intern en intern
  • 2 km³; d'aigua subterrània produïda a nivell intern
  • 25,2 km³; d'aigua de superfície produïda a nivell extern (a l'estranger)

La taxa de dependència vis-à vis de l'estranger és del 12,37%.

De mitjana cada any 13,5 km³; d'aigua se'n van anualment del territori, amb destinació als països veïns :

  • Espanya : 0,3 km³; (el Segre, important afluent de l'Ebre té la seva font a França)

La quantitat d'aigua disponible (que comprèn el conjunt dels recursos creats a nivell intern, més les aportacions exteriors) és de 203,7 km³ per any; és a dir, per a una població avaluada en 61,9 milions d'habitants (finals de 2007), 3.290 m³; per habitant i any.


Comparació amb els principals veïns[modifica | modifica el codi]

País Precipitacions Escolament Aigua subterrània
produïda
en km³/an
Aportació d'aigua
de l'estranger
en km³/an
Superficie
del país
en km²;
anuals
en mm
anuals
en km³;
Coeficient d'escolament
anual
en mm
Volum d'aigua
de superfície
escolada
en km³/an
Suïssa 1 537 63,46 978 40,4 - 13,1 41 290
Regne Unit 1 220 296,33 594 144,2 0,8 2,0 242 910
França 867 477,99 320 176,5 2,0 25,2 551 500
Bèlgica 847 25,84 393 12,0 - 6,3 30 510
Itàlia 832 250,81 566 170,5 12,0 8,8 301 340
Països Baixos 778 32,31 265 11,0 - 80,0 41 530
Alemanya 700 249,96 298 106,3 0,7 47,0 357 030
Espanya 636 321,71 216 109,5 1,7 0,3 505 990

Centre geogràfic[modifica | modifica el codi]

Hi ha evidentment una gran incertesa en relació amb el centre geogràfic.

La seva determinació depèn en gran part del mètode utilitzat per al càlcul, i sobretot segons si es té en compte o no Còrsega i els Departaments d'Ultramar.

Alguns candidats :

França d'ultramar[modifica | modifica el codi]

França continua estant també present en altres continents per dependències d'estatuts administratius diversos:

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia de França