Geografia del Perú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa del Perú vist des del satel·lit

La República del Perú es troba situada a la part central i occidental d'Amèrica del Sud.

Superfície i població[modifica | modifica el codi]

El territori peruà té una superfície d'1.285.215,60 km², la qual cosa representa el 0,87% del planeta. Aquesta es troba repartida en 3 regions naturals: la regió costanera ocupa 136.232,85 km² (10,6%); la regió andina 404.842,91 km² (31,5%) i regió amazònica 754.139,84 km² (57,9%).

L'extrem septentrional del territori peruàel trobem al riu Putumayo a 0º02'00" latitud sud, mentre que l'extrem meridional es troba a la vora del mar a Tacna a 18º21´00" latitud sud. L'extrem oriental es troba al riu Heath a Madre de Diós a 68º39´00" longitud oest i l'extrem occidental es troba a la Punta Balcones, a Piura, a 81°19'35".

El pic més alt del Perú és l'Huascarán a la Cordillera Blanca, amb una altura de 6.768 msnm. El riu més llarg del Perú és l'Ucayali (afluent del Riu Amazones amb 1.771 km de longitud. El llac més alt del món navegable és el Titicaca, situat entre la Regió de Puno i Bolívia, amb 8.380 km². L'illa més gran del litoral peruà és l'Illa San Lorenzo a la Regió de Callao amb 16.48 km². És el tercer país més gran de Sud-amèrica.

Geològicament, el Perú és un país jove en gran part del seu territori. El 42% de la seua superfície, el sistema andí i la costa, va sorgir a l'Era Mesozoica, fa 130 a 65 milions d'anys, producte dels alçaments tectònics produïts per la subducció de la placa de Nasca a la placa Sud-americana. La intensitat del xoc entre ambdues masses va produir, a partir de l'Era Terciària la Serralada dels Andes.

Límits[modifica | modifica el codi]

Els actuals límits fronterers del Perú són producte d'un procés de consolidació de molts anys, que s'inicia el 1821, prenent com a base l'Uti possidetis iure de 1810 i s'acaben establint durant el segle XX. No van ser aliens a aquest procés els esforços diplomàtics de la cancelleria peruana i en alguns casos van derivar en conflictes armats, prenent protagonisme les Forces Armades. Fins al segle XIX van exercir un paper excepcional l'Exèrcit, la Marina de Guerra i la Policia Nacional; en els conflictes que va haver-hi durant el segle XX ho va fer també la Força Aèria del Perú. Les fronteres així configurades, mitjançant enfrontament bèl·lic o no, van culminar en una sèrie de tractats amb els països veïns, ja siguin de Pau, Amistat i Límits o de Navegació i Comerç.

Mapa del Perú. 1683. Versió francesa

El Perú és un dels onze països independents d'Amèrica del Sud. Es localitza a la part central i occidental d'aquesta part d'Amèrica. Té una superfície continental d'1.285.215,6 km² i un perímetre de 6.130,228 km, que compartixen l'Equador, Colòmbia, Brasil, Bolívia i Xile. La frontera amb més distància és l'existent amb el Brasil, amb 2.822,496 km i es troba entre la boca del riu Yavarí i la boca del riu Yaverija a Acre. Es desenvolupa íntegrament per la selva amazònica. La frontera més curta és amb Xile, amb tan sols 169 km, entre l'altiplà d'Ancomarca i el punt anomenat Concòrdia, a la riba de l'oceà Pacífic. Els límits totals segons la seua major o menor longitud, són:

  • Límit Perú-Brasil: 2.822,496 km. des de la boca del riu Yavarí fins a la boca del riu Yaverija a Acre.
  • Límit Perú-Equador: 1.528,546 km. des de la boca del riu Capones fins a la boca del riu Güepí en el riu Putumayo.
  • Límit Perú-Colòmbia: 1.506,06 km. des de la boca del riu Güepí fins a la confluència del riu Yavarí amb el riu Amazones.
  • Límit Perú-Bolívia: 1.047,160 km. des de la boca del riu Yaverija a Acre fins a l'altiplà d'Ancomarca.
  • Límit Perú-Xile: 169 km., des de l'altiplà d'Ancomarca fins al punt anomenat Concòrdia a la riba de l'oceà Pacífic.

Estos límits van ser aprovats en el Congrés de la República, per mitjà de la Llei NÚM. 24650 de 19 de març de 1987.

El Perú, geogràficament, limita, en virtut de la Llei NÚM. 24650:

  • Pel nord: amb Equador i Colòmbia.
  • Pel sud: amb Xile.
  • Per l'est: amb Brasil i Bolívia.
  • Per l'oest: amb l'oceà Pacífic o Mar de Grau.

Clima[modifica | modifica el codi]

La situació del Perú prop de la línia equatorial fa pensar que el seu clima hauria de ser eminentment tropical, però dos fets l'alteren i fan que això no sigui del tot cert. En primer lloc l'existència dels Andes, paral·lels a la costa de l'oceà Pacífic i, en segon lloc, la Corrent de Humboldt que es manifesta de sud a nord fins a la latitud 5° i que xoca amb El Niño a les costes de Piura i Tumbes fins a la latitud 3.2°, al sud de la línia equatorial. Aquests fets, més l'anticicló d'esta part del continent, originen una gran varietat de climes simultanis en tot el país, cosa que situa el Perú com el país amb major varietat de climes del món: 28 de 32 possibles.

Superfície per regions
Regió Superfície
Amazonas 39.249,13 km²
Ancash 35.914,81 km²
Apurímac 20.895,79 km²
Arequipa 63.345,39 km²
Ayacucho 43.814,80 km²
Cajamarca 33.317,54 km²
Callao 146,98 km²
Cusco 71.986,50 km²
Huancavelica 22.131,47 km²
Huánuco 36.848,85 km²
Ica 21.327,83 km²
Junín 44.197,23 km²
La Libertad 25.499,90 km²
Regió Superfície
Lambayeque 14.231,30 km²
Lima 32.126,46 km²
Loreto 368.851,95 km²
Madre de Diós 85.300,54 km²
Moquegua 15.733,97 km²
Pasco 25.319,59 km²
Piura 35.892,49 km²
Puno 71.999,00 km²
San Martín 51.253,31 km²
Tacna 16.075,89 km²
Tumbes 4.669,20 km²
Ucayali 102.410,55 km²
*província de Lima 2.679,13 km²

Costa[modifica | modifica el codi]

La costa central i sud posseïxen característiques climàtiques d'ordre sub-tropical desèrtic: amb escassetat de pluja durant tot l'any. El clima és càlid-temperat, sense massa fred o calor. Els hiverns, de maig a setembre, són temperats i humits i la temperatura oscil·la entre els 13 °C i els 22 °C. La costa sud és menys humida i amb major radiació solar durant els dies d'hivern que la costa central. La temperatura es manté en 22 °C durant el dia encara que durant les nits s'assoleixen temperatures més fredes que a la costa central. Els estius, de desembre a abril, mantenen temperatures càlides de 30 °C de dia i 22 °C per les nits. La regió del desert de Nasca assoleix temperatures superiors durant l'estiu.

A la costa nord el clima és més càlid i la mitjana arriba als 25 °C. Les regions de l'est de Lambayeque, tota Piura i Tumbes presenten precipitacions que oscil·len entre els 50 i els 200 mm només durant els estius i el clima és de tropical-sec o més conegut com de tipus sabana tropical. Els hiverns són càlids, però molt secs, i rares vegades la temperatura baixa dels 25 °C durant el dia, tot i que de nit s'arriba als 16 °C. A l'hivern hi ha vents a la costa fruit de la Corrent de Humboldt que va de sud a nord afectant el clima tropical que haguera de manifestar en eixes latituds. Els estius contràriament són molt càlids i hi ha nits plujoses. Les temperatures arriben als 40 °C durant la vesprada i la humitat s'incrementa gràcies a la intervenció de El Niño que va de nord a sud, entre desembre i abril. La primavera i la tardor mantenen temperatures càlides.

Quan es presenta el fenomen conegut com El Niño el clima de tota la costa varia substancialment, presentant-se inundacions que poden arribar a provocar danys i el clima es tropicalitza manifestant-se no sols en la radiació solar que caracteritza els estius i primevares sinó en la vegetació, com passa a Piura i Tumbes.

La serralada dels Andes[modifica | modifica el codi]

Els Andes travessen el Perú de nord a sud, condicionant amb la seua imponent presència el clima i l'orografia del país. Encara que l'abra de Porculla marqui, amb 2.145 msnm, el seu punt més baix, la Serralada Blanca i la Serralada de Huayhuash acullen al sector nord els cims més alts del Perú. A partir del nudo de Pasco els Andes centrals s'eixamplen i trobem altiplans entre les serralades i importants cims, com els Coropuna, l'Ampato o el Salcantay. L'altiplà del Collao, a 3.600 msnm i la serralada Volcànica, amb el Misti, Pichu Pichu, i Ubinas, componen el sector meridional dels Andes peruans a partir del Nudo de Vilcanota.

La serralada Blanca és la cadena tropical més alta del món. Entre les seues nevades cimes, que superen els 6.000 msnm, destaca el Huascarán, la muntanya més alta del Perú. A més cal destacar la presència del Alpamayo, considerat el nevat més bell del món i el Pastoruri, molt freqüentat per turistes. La serralada Blanca té una longitud de 250 km i travessa el departament de Ancash. El nevat de Pelacanyes, al nord, i el nuc de Manc, al sud, establixen els seus límits. Junt amb la serralada Negra, de menor altitud i sense cimes nevades, forma l'atractiu Carreró de Huaylas, pel que discorre el riu Santa.

  • La serra té un clima variat i al mateix temps a contraestació d'aquell de la costa. És a dir, que mentres en la costa és estiu, en la serra és "hivern" (per fer la compraración, ja que en realitat en tot l'hemisferi sud serà estiu). Influïxen addicionalment, les diverses altures, els seus relleus que generen microclimes i les variacions de les quantitats de precipitacions segons les zones. L'oscil·lació de temperatura entre el dia i la nit és més pronunciada. Hi ha zones, com la Serralada Blanca que deu la seua denominació a les neus i glaceres perpetus.

Plana amazònica[modifica | modifica el codi]

La selva amazònica, la més vasta de les tres regions, amb 739.676 icm, representa el 57,6% del territori peruà, apareix a l'est de la serralada andina. Està formada per la selva alta o de boirina, de pronunciat desnivell, i pel pla amazònic, per davall dels 400 msnm. En ella només residix l'11% dels peruans.

  • Cella de Selva i Selva. En la cella de selva, el clima és més aïna temperat moderat. La selva mateixa, per la seua mateixa naturalesa i ubicació allunyada de les influències de la costa i proximitat amb la línia equatorial, té un clima tropical amb pluges uns 200 dies a l'any. La permanent calor contribuïx a la ràpida evaporació de les pluges i per tant, a una humitat de diferents olors, depenent de les plantes o arbres.

Fitogeografia[modifica | modifica el codi]

Donada la diversitat geogràfica simultània d'este país, el seu flora és variada.

  • Costa. L'àrida costa té 52 excepcions pel fet que en el oceà Pacífic desemboquen 52 rius que naixen en els Andes i en els seus voltants hi ha valls desenvolupades amb agricultura de diferents productes al que s'afix la flora natural i típica de cada vall.
  • Sierra. A causa de l'existència de microclimes i de valls entre muntanyes verdes o de neu (inclusivament permanent), hi ha una alternança entre la verdor i els cactus, males herbes i altres plantes resistents a les variacions climàtiques entre el dia i la nit. El ichu és una planta representativa de la resistència a estes variacions climàtiques.
  • Selva. La vegetació d'esta part del país és típica dels boscos tropicals, on hi ha innumerables espècies d'arbres i plantes típiques com les orquídias. Per exemple, en el parc Nacional del Manu en una sola hectàrea s'han arribat a trobar més de 250 espècies d'arbres.

Zoogeografia[modifica | modifica el codi]

La fauna peruana és molt variada com la seua geografia.

Fauna marina[modifica | modifica el codi]

Prové de tres centres d'origen: el tròpic, l'Antàrtida i el mar fred del corrent peruà. Entre la fauna marina i la fluvial es troben prop de dos mil espècies de peixos.

Fauna terrestre[modifica | modifica el codi]

Es distingixen tres grups molt diferents pel seu origen:

  • Andí-patagó. predominen el el desert de la costa i la serra. Com a tret general, estan adaptats a l'escassetat de recursos, a causa de l'impacte climàtic de la particular morfologia andina. En la costa es troben espècies com el gos sense pèl, existix en esta zona des de fa milers d'anys, com el cuy, la iguana, la tortuga gegant i altres. Els 52 rius que banyen la costa tenen diferents varietats de peixos i en alguns s'explota el gambeta

En la serra, d'altra banda, són representatius els auquénids (alpaca, guanac, llama i vicunya), tan importants a l'economia de les comunitats andines; i aus com el còndor dels Andes . També existixen xinxillas, viscatxas'i des de l'última dècada del segle XX estruços que es van importar per a la seua reproducció a escala cada vegada major a causa de la seua bona aclimatació prop de Arequipa. Els llacs i rius d'esta zona tenen la seua pròpia fauna que és diversa.

  • Amazònic. Originades en la plana central de Sud-amèrica, es caracteritzen per tindre una gran adaptabilitat a les zones humides. Habiten la selva i les zones contigües al mar tropical. Són representatius el jaguar, grans serps, caimans, porc senglarés, etc. Milions d'insectes coneguts i desconeguts i aus com guacamais, lloros, i mils més entre conegudes i per classificar. El riu Amazones, té espècies de tota naturalesa encara per classificar. A més de peixos, en els rius hi ha caimans i tortugas, però la seua pesca està prohibida.
  • Chaqueño. El centre d'evolució del Xacó és responsable de l'origen d'una xicoteta proporció de la fauna peruana, la que habita la sabana de palmeres, que cobrix una xicoteta extensió de la regió Mare de Déu. Ací es troben animals com el llop de crin, el cervo dels pantans i 17 espècies d'aus.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El Perú conté el 4% de l'aigua dolça del planeta. Este volum es troba desigualment distribuït en tres vessants, la del Pacífic, la de l'Atlàntic i la del Llac Titicaca, delimitades per la serralada dels Andes. En la segona d'estes conques naix també el gegant Amazones que, amb els seus 6,872 km, és el riu més llarg i cabalós del món. El seu vessant ocupa el 75% del territori.

El llac Titicaca és la més gran de Sud-amèrica, amb 8.380 km². Este llac tectònic és compartit per Perú i Bolívia. En ell aboquen les seues aigües 20 ríos; entre ells, el Ramis, l'Ilave i l'Huancané, pel costat peruà. Registra onades i marees; té 36 islas i influïx en el clima de l'altiplà del Collao, per la seua temperatura mitjana de 12Cº. El llac Titicaca formava, junt amb la llacuna Arapa i el llac Poopó (Bolívia), el gran llac Ballivián de l'altiplà peruà - bolivià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • [1] Amb Equador: Protocol de Pau, Amistat i Límits, firmat en Rio de Janeiro el 29 de gener de 1942. Ratificat pels Congressos d'ambdós països. El Canvi de Ratificacions es va realitzar en Petrópolis (Brasil) el 31 de març de 1942.
  • [2] Amb Colòmbia: Tractat de Límits, firmat en Llima el 24 de març de 1922 (Tractat Salomó-Saludable).
  • [3] Amb Brasil: Convenció Fluvial sobre Comerç i Navegació, firmada en Llima el 23 d'octubre de 1851 i el Tractat de Límits, Comerç i Navegació en la Conca de l'Amazones, firmat en Rio de Janeiro el 8 de setembre de 1909.
  • [4] Amb Bolívia: Tractat sobre Demarcació de Fronteres firmat a La Paz el 23 de setembre de 1902 i el Tractat de Rectificació de Fronteres firmat a La Paz el 17 de setembre de 1909; el Protocol firmat a La Paz el 2 de juny de 1925 i el Protocol Ratificatori firmat a La Paz el 15 de gener de 1932.
  • [5] Tractat per a resoldre la qüestió de Tacna i Rasca (Tractat de Llima), firmat en Llima el 3 de juny de 1929 (Tractat Rada i Gamio-Figueroa).
  • [*] La Ley NÚM. 24650 del 19 de març de 1987, va sancionar els límits del Perú; per tant, no hi ha pendent cap reclamació territorial.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Apuntes históricos d'una gran ciudad", Arístides Herrera Cuntti; AHC Ediciones Perú (RUC Nº 10078391575), Lima, 1983, 1984, Chincha, 2000, 2006; ISBN 978-9972-2908-0-0.
  • "Perú: història de guerres de conquista", Arístides Herrera Cuntti, Empipa, 2004, Edicions Betancourt, EIRL.
  • "Vents de guerra...!", Arístides Herrera Cuntti, 2005, Edicions Betancourt EIRL.
  • "El Perú en els temps antics", Juliol R. Vilanova Sotomayor, Empresa Periodística Nacional SAC, Llima, i Quebecor World Perú S.A., 2001.
  • "El Perú en els temps moderns", Juliol R. Vilanova Sotomayor, Empresa Periodística Nacional SAC, Llima, i Quebecor World Perú S.A., 2002.
  • "Atles del Perú", Juan August Benavides Estrada, Editorial Escola Nova, Llima, 1995.
  • "Història de la República del Perú [1822-1933]", Jorge Basadre Grohmann, Orbis Ventures SAC, 1939, 2005, Llima ISBN 9972-205-62-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia del Perú Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 10° 02′ S, 77° 01′ O / 10.033°S,77.017°O / -10.033; -77.017