Geografia del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Regne Unit ocupa una gran part de les Illes Britàniques.

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat de l'Europa occidental, a les illes Britàniques, incloent un 1/6 de l'illa d'Irlanda. Aquest país limita al nord amb l'Oceà Atlàntic i el mar del Nord i al sud amb el Canal de la Mànega, a l'altra banda del qual hi ha França. És el centre de la Commonwealth. Es va formar per la successiva unió al regne d'Anglaterra de Gal·les (el 1536), Escòcia (1603) i Irlanda del Nord (Ulster, 1922). A més de l'illa de Gran Bretanya i la part nord-est d'Irlanda, està inclòs en el seu territori altres illes de l'arxipèlag britànic: Wight, Man, Anglesey, Hèbrides, Illes Òrcades i Shetland) i les petites Illes Anglonormandes, enfront de la península francesa de Cotentin.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

El Regne Unit abarca Gran Bretanya (Anglaterra, Escòcia i el Gal·les) i Irlanda del Nord. Altres territoris com les Illes del Canal, Man i les Colònies de la Corona també formen part "de facto" de l'Estat Britànic.

Relleu[modifica | modifica el codi]

Gran Bretanya es divideix tradicionalment en una zona muntanyosa al nord i a l'oest i una zona de terra baixa al sud i a l'est. Una frontera que funciona de la desembocadura del riu Exe, al sud-oest, a la del Tees, al nord-est, és una expressió crua d'aquesta divisió. Però, en general, es pot entendre que està dominat per turons rugosos i muntanyes baixes. A la part septentrional es troben les muntanyes de Ross, els Grampians, els Southern Uplands i les muntanyes xeviot. A la part occidental estan les muntanyes Penins, les muntanyes Càmbriques a Gal·les i Cornualla que són prolongació del plegament hercinià d'Europa. Les Terres Altes escoceses i les muntanyes de l'Ulster s'assemblen als plegaments caledonians que poden es veure a la península escandinava, recoberts per materials més recents, d'origen volcànic i de glacera. Totes aquestes serralades no són massa elevades. Entre les diferents serres apareixen de vegades estretes terres més baixes, com els Lowlands (Escòcia) o els Midlands (Anglaterra).

La zona de planes o penillanura es concentra al sud-est de l'illa de Gran Bretanya, sent una continuació de la gran plana del nord d'Europa. És una conca sedimentària.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Rius[modifica | modifica el codi]

Els rius són més aviat curts, però el seu cabal és moderat el que permet certa navegació. Tenen certa importància econòmica. El més llarg, amb 354 km, i cabalós del país és el Severn, que neix a Gal·les i creua també Anglaterra, desembocant després a l'oceà Atlàntic a través del seu estuari al sud-oest del país. És també el riu més cabalós d'Anglaterra. El seu principal afluent és el riu Tern. El segon en longitud és el Tàmesi, riu que és el més llarg d'Anglaterra, amb 346 km, creua Londres i desemboca al mar del Nord. El Swale, anglès, afluent del'Ure, que es converteix al seu torn en el riu Ouse, on l'Ouse s'ajunta amb el Trent a Trent Falls (Faxfleet) i crea un gran estuari de marees, l'Humber. Des d'aquí fins al mar del Nord, forma part dels límits entre el Yorkshire de l'Est a la riba nord i North Lincolnshire i North East Lincolnshire a la vora meridional. Encara que és un estuari des del punt de vista de la seva formació, molts mapes el descriuen com el riu Humber. També destaquen diversos rius escocesos que desemboquen en el mar del Nord: El Tay, que amb 188 km és el més llarg d'Escòcia, desemboca en el Fiord de Tay); Spey (desemboca en el Moray Firth), Tweed i el Dee. El riu més llarg d'Irlanda del Nord és el Bann, que mesura 122 km. El riu més llarg de Gal·les és el Towy (en gal·lès, Tywi), de 103 km.

Com a resultat de la seva història industrial, el Regne Unit té un ampli sistema de canals navegables, en la seva major part construïda en els primers anys de la Revolució Industrial, abans de l'auge de la competició pels ferrocarrils. El Regne Unit també té nombrosos embassaments i pantans per emmagatzemar aigües per beure i per la indústria. La generació d'energia hidroelèctrica és força limitada, proporcionant menys del 2% de l'electricitat britànica principalment de les Terres Altes Escoceses.

Llacs[modifica | modifica el codi]

Els llacs abunden a Escòcia, on es diuen lochs, havent una altra famosa regió, el districte dels Llacs al nord-est d'Anglaterra. Els llacs més grans del Regne Unit, segons els seus països, són:

El llac més profund del Regne Unit és Loch Morar amb una profunditat màxima de 309 metres. Loch Ness és el segon, amb 228 metres de profunditat. El llac més profund d'Anglaterra és Wast Water que baixa fins als 79 metres.

Costes[modifica | modifica el codi]

Pretensions marítimes del Regne Unit.

El Regne Unit té un litoral que mesura al voltant de 12.429 km. Les fortes esquerdes de la costa ajuda a assegurar que cap localització estigui a més de 125 km d'aigües de marea. Les costes són especialment retallades a Escòcia on abunden els braços de mar llargs i profunds, els Firths i els lochs, fiords semblants als escandinaus: Sleat, Lorn, Clyde, Solway Firth, badia de Morecambe, Cardigan, canal de Bristol, Dornach, Moray Firth, Firth of Forth i The Wash. Altres badies de la costa britànica són: Badia de Carbis, badia de Lyme, estuari del Tàmesi, estuari del Humber i Firth of Tay. La geologia del Regne Unit és tal que hi ha molts caps al llarg de la seva costa, entre els quals els més notables són:

El Regne Unit reclama la jurisdicció sobre la plataforma continental, tal com es defineix en ordres de plataforma continental o d'acord amb límits sobre els quals hi ha acords, una zona de pesca exclusiva de 200 milles nàutiques i un mar territorial de 12 milles nàutiques.

En conjunt, es calcula que el Regne Unit inclou prop de 1.098 petites illes, algunes naturals i altres fetes per l'home, els crannógs, fetes a l'Antiguitat amb pedra i fusta, a què van anar afegint detritus naturals amb el temps. A Escòcia, especialment hi ha una gran quantitat d'illes al llarg de les seves costes septentrional i occidental, formant els arxipèlags de les Hèbrides, les Òrcades i les Shetland.

Illes d'Anglaterra
Illes d'Escòcia
Illes de Gal·les
Illes d'Irlanda del Nord

Entre l'illa de la Gran Bretanya i d'Irlanda es troben el canal del Nord i el canal de Sant Jordi que donen accés al mar d'Irlanda. Més escarpada i retallada és la costa occidental que l'oriental.

Clima[modifica | modifica el codi]

Paisatge gal·lès

Pertany al clima marítim oceànic i temperat. El clima britànic és molt variable i pot passar molt ràpid d'un dia fred i plujós a un dia assolellat en només unes hores. També varia bastant segons l'alçada i les regions. Els contrastos es deuen sobretot pels vents oceànics, que suavitzen les temperatures. Els vents del sud-oest prevalen sobre el corrent de l'Atlàntic Nord, de manera que el rigor del clima es modera. Està influït per la corrent del Golf (The Gulf Stream).

El clima és en termes generals temperat, encara que significativament més càlid que altres llocs d'una latitud similar, com la Polònia central, a causa d'aquesta influència del corrent del Golf. En general el sud és més càlid que el nord. La temperatura més alta registrada al Regne Unit van ser els 38,5 °C de Brogdale, prop de Faversham, al comtat de Kent, el 10 d'agost de 2003.[1] La més baixa van ser -27,2 °C registrats a Braemar a les muntanyes Grampians, Escòcia, l'11 de febrer de 1895 i 10 de gener de 1982 i Altnaharra, també a Escòcia, el 30 de desembre de 1995.[2]

Més de la meitat dels dies està ennuvolat. La nuvolositat és extrema i la pluviositat abundant. La pluviositat anual mitjana varia de 3.000 mm de les Terres Altes escoceses fins als 553 mm de Cambridge. En general el sud és més sec que el nord. Escòcia és el país més humit tots els mesos de l'any, excepte al maig, juny i desembre, en què plou més a Gal·les. El mes més plujós és gener, amb 170,5 mm de mitjana. Escòcia és també el país més ennuvolat al llarg de tot l'any, a part del juny i juliol, quan hi ha més núvols a Irlanda del Nord. El comtat d'Essex és un dels més secs del Regne Unit, amb una pluja anual mitjana de prop de 600 mm, encara que és típic que plogui més de 100 dies a l'any. En alguns anys la pluja a Essex pot estar per sota de 450 mm, menys que la pluja mitjana anual a Jerusalem i Beirut. Són freqüents les boires a les ciutats. Es poden produir forts vents i inundacions, especialment a l'hivern.

Paràmetres climàtics mitjans de Londres, capital del Regne Unit
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 7,2
(45)
7,6
(46)
10,3
(51)
13,0
(55)
17,0
(63)
20,3
(69)
22,3
(72)
21,9
(71)
19,1
(66)
15,2
(59)
10,4
(51)
8,2
(47)
14,4
(58)
Temperatura diària mínima °C (°F) 2,4
(36)
2,5
(37)
3,8
(39)
5,7
(42)
8,7
(48)
11,6
(53)
13,7
(57)
13,4
(56)
11,4
(53)
8,9
(48)
5,1
(41)
3,4
(38)
7,5
(46)
Precipitació total mm (polzades) 53
(2)
36
(1)
48
(2)
47
(2)
51
(2)
50
(2)
48
(2)
54
(2)
53
(2)
57
(2)
57
(2)
57
(2)
611
(24)
Font: World Weather Information: "London" 8 juliol 2010

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

La gran humitat de les illes afavoreix el creixement de vegatació atlàntica. Hi ha boscos de roures i faigs fins als 500 metres d'altitud. D'acord amb la normativa de la Unió Europea, el territori d'aquest país pertany a la regió biogeogràfica atlàntica. Destaquen en el seu patrimoni natural un bé mixt, Patrimoni de la Humanitat declarats per la UNESCO: Sant Kilda, i quatre béns naturals: Calzada i Costa del Gegant, Illa de Henderson, Illes Gough i Illa Inaccessible i el Litoral de Dorset i de l'est de Devon. Compta amb una desena de reserves de la biosfera, entre elles Beinn Eighe. 1274,323 hectàrees estan protegides com aiguamolls d'importància internacional a l'empara del Conveni de Ramsar, en total, 168 llocs Ramsar.

Quant als temes mediambientals cal assenyalar que les emissions de diòxid de sulfur de les centrals elèctriques contribueixen a la contaminació atmosfèrica. Alguns rius estan contaminats per residus agrícoles. Les aigües costaneres es troben contaminades a causa de l'abocament d'un gran volum d'aigües residuals al mar.

Geografia humana[modifica | modifica el codi]

La població del Regne Unit es calcula en 61.113.205 habitants (juliol del 2009), el que dóna una densitat de 250,86 habitants per quilòmetre quadrat. La població es concentra en un 90% en les ciutats, el que el converteix en el país més urbanitzat del món.

Pel que fa als grups ètnics, són majoritàriament blancs (dels quals són anglesos el 83,6%, escocesos el 8,6%, gal·lesos el 4,9%, nord-irlandesos el 2,9%) 92.1%, negres 2%, hindús 1,8%, pakistanesos 1,3%, mestissos 1,2%, altres 1,6% (cens del 2001). Els britànics deriven d'una barreja que es va produir al llarg de la història per invasions de celtes (cimbris, gals), germànics occidentals (angles, saxons) i escandinaus. Durant diversos segles els anglesos van emigrar a les colònies del seu Imperi Britànic, i aquesta pèrdua de població s'ha anat compensant amb l'arribada a la metròpoli de persones provinents d'aquests països, en particular del sud-est asiàtic, d'aquí les minories pakistaneses i hindús al país.

La llengua oficial és l'anglès, encara que també parlen gal·lès el 26% de la població de Gal·les i el gaèlic escocès el parlen al voltant de 60.000 escocesos.

El 71,82% de la població és cristiana, principalment anglicana, encara que també hi ha catòlics, presbiterians i metodistes. Hi ha un 2,78% de musulmans, un 0,98% que professa l'hinduisme i un 22,81% creences sense especificar o cap.[3]2011 Census

La capital, Londres, té una àrea metropolitana que amb 8,173,900 habitants,[4] la segona àrea metropolitana d'Europa després de Moscou. Però hi ha tot un seguit de ciutats importants: Birmingham, Glasgow, Liverpool, Leeds, Sheffield, Edimburg (capital d'Escòcia), Bristol, Manchester, Leicester, Coventry, Kingston upon Hull, Cardiff (capital de Gal·les, 292.150 hab.) i Belfast (capital d'Irlanda del Nord, 276.459 hab.).

Tradicionalment el Regne Unit es dividia en cent dos comtats, dels quals 46 són d'Anglaterra, 33 d'Escòcia, 13 del País de Gal·les i 8 d'Irlanda del Nord.

Comtats d'Anglaterra
Bedfordshire (cap. Bedfort), Berkshire (Reading), Buckinghamshire (Aylesbury), Cambridgeshire (Cambridge), Cornualla i Illes Scilly (Truro), Cumberland (Carlisle), Cheshire (Chester), Derbyshire (Derby), Devon (Exeter), Dorset (Dorchester), Durham (Durham), Essex (Chelmsford), Gloucestershire (Gloucester), Greater London (Londres), Hampshire (Winchester), Herefordshire (Hereford), Hertfordshire (Hertford), Huntingdonshire i Peterborough (Huntingdon i Godmanchester), Kent (Maidstone), Lancashire (Preston), Leicestershire (Leicester), Lincolnshire: Holland (Boston), Kesteven (Sleaford), Lindsey (Lincoln); Norfolk (Norwich), Northamptonshire (Northampton), Northumberland (Newcastle-upon-Tyne), Nottinghamshire (Nottingham), Oxfordshire (Oxford), Rutland (Oakham), Shropshire (Shrewsbury), Somerset (Taunton), Staffordshire (Stafford); Suffolk, East (Ipswich); Suffolk, West (Bury St Edmunds); Surrey (Guildford); Sussex, East (Lewes); Sussex, West (Chichester); Warwickshire (Warwick), Westmoreland (Kendal), Illa de Wight (Newport), Wiltshire (Trowbridge), Worcestershire (Worcester), Yorkshire: East Riding (Beverley), North Riding (Northallerton), West Riding (Wakefield).
Comtats de Gal·les

Anglesey (cap. Llangefni), Breconshire (Brecknock), Caernarvonshire (Caernarvon), Cardiganshire (Aberystwyth), Carmarthenshire (Carmarthen), Denbighshire (Ruthin), Flintshire (Mold), Glamorgan (Cardiff), Merionethshire (Dolgellau), Monmouthshire (Newport), Montgomeryshire (Welshpool), Pembrokeshire (Haverfordwest), Radnorshire (Llandrindod Wells).

Ben Nevis, Escòcia.
Comtats d'Escòcia

Aberdeen (cap. Aberdeen), Angus (Forfar), Argyll (Lochgilphead), Ayr (Ayr), Banff (Banff), Berwick (Duns), Bute (Rothesay), Caithness (Wick), Clackmannan (Alloa), Dumfries (Dumfries), Dunbarton (Dumbarton), East Lothian (Haddington), Fife (Cupar), Inverness (Inverness), Kincardine (Stonehaven), Kinross (Kinross), Kirkcudbright (Kirkcudbright), Lanark (Glasgow), Midlothian (Edimburg), Moray (Elgin), Nairn (Nairn), Orkney (Kirkwall), Peebles (Peebles), Perth (Perth), Renfrew (Paisley), Ross i Cromarty (Dingwall), Roxburgh (Newtown St Boswells), Selkirk (Selkirk), Shetland (Lerwick), Stirlingshire (Stirling), Sutherland (Golspie), West Lothian (Linlithgow), Wigtown (Stranraer).

Comtats d'Irlanda del Nord

Antrim (cap. Belfast), Armagh (Armagh), Belfast (County Borough), Down (Downpatrick), Fermanagh (Enniskillen), Londonderry, Tyrone (Omagh).

Les divisions administratives són actuament més complexes. A Anglaterra hi ha 34 comtats two-tier (com, per exemple Bedfordshire), 32 boroughs de Londres (Barking i Dagenham) i una City, la City of London o Greater London, 36 comtats metropolitans (com Barnsley) i 46 autoritats unitàries, per exemple Blackpool.

Irlanda del Nord va estar dividida tradicionalment en sis comtats històrics: Comtat d'Antrim, Comtat d'Armagh, Comtat de Down, Comtat de Fermanagh, Comtat de Londonderry i Comtat de Tyrone. Ja no es fan servir per al govern local, en lloc d'això hi ha 26 districtes d'Irlanda del Nord (district council areas) que tenen diferents extensions geogràfiques, fins i tot en el cas d'aquells que s'anomena com el dels comtats. A Escòcia hi ha 32 autoritats unitàries, com Edimburg o Glasgow. I a Gal·les també hi ha 22 autoritats unitàries, com Cardiff o illa d'Anglesey.

Geografia econòmica[modifica | modifica el codi]

Els recursos naturals del país són: Carbó (jaciments apareixen a Yorkshire, Derbyshire, Nottinghamshire, Northumberland, Gal·les meridional i Escòcia): Yorkshire, Durham, Escòcia, Staffordshire i Gal·les), petroli (plataforma continental del mar del Nord, gas natural (Escòcia), estany, pedra calcària, ferro, sal, argila, plom. Les conques hulleres de les Midlands (Anglaterra) van entrar en clara regressió a mitjans dels anys 1980, tancant-se nombroses mines de carbó. Tanmateix, les seves reserves de gas i petroli estan declinant i el Regne Unit va passar a ser importador net d'energia l'any 2005. Quant a l'ús del sòl, cal assenyalar que el 48,89% del terreny es dedica a pastures permanents, mentre que el 10% està format per boscos i arbrat (est 1993.). El regadiu ocupa 1.080 quilòmetres quadrats (est. 1993.).

El Regne Unit va ser agrícola i ramader, però també el primer país que es va industrialitzar, sent el lloc on es va originar la Revolució Industrial a causa de l'energia del carbó, que va donar auge a la indústria tèxtil i siderúrgica. Després de la Segona Guerra Mundial, i malgrat la pèrdua de l'Imperi Britànic, es va convertir en líder en el comerç europeu i centre financer. A partir dels anys 1980, el govern va privatitzar les empreses públiques i va contenir la despesa social. És un dels membres del quintet d'economies del trilió de dòlars de l'Europa occidental.

Els majors ingressos del producte interior brut són els que proporciona el sector serveis, en particular la banca, el sector de les assegurances i els negocis, aportant el 76,3% del PIB[5] i emprant al 80% de la població activa.[6] La necessitat d'importar matèries primeres i d'exportar les seves manufactures han fet de sempre del Regne Unit un dels líders del comerç mundial.

L'agricultura és intensiva, altament mecanitzada i molt eficient segons els estàndards europeus, produint al voltant del 60% de les necessitats alimentàries amb menys del 2% de la població activa[7] i produeix el 0,8% del PIB.[8] Els majors rendiments s'obtenen a la plana sud-est. Es produeixen cereals (ordi, blat, civada), colza oleaginosa, patates i hortalisses. Les pastures i prats permanents (estimada en els 80 al voltant del 47% del territori) permeten el pasturatge de bestiar boví i d'ovelles, també hi ha aus de corral. Finalment, té un important sector pesquer, sent els ports més destacats Kingston upon Hull i Aberdeen.

La indústria, que va ser la base de l'economia durant més de dos segles, té cada vegada menys importància. Actualment només contribueix al PIB en un 23,8%.[9] Les indústries produeixen maquinària, equipament elèctric i electrònic, ferroviari, construcció naval, avions, vehicles de motor i els components, equipament electrònic i de comunicacions, metalls, productes químics, carbó, petroli, paper i productes paperers, aliments processats, teixits, roba i altres béns de consum.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Giuliacci, Andrea. Global Warming (en italià). Andrea Giuliacci, 2009, p.22. ISBN 8848311504. 
  2. Hulme, Mike. Climates of the British Isles: Present, Past and Future (en anglès). Routledge, 1997, p.269. ISBN 0415130166. 
  3. Focus on Religion, 2004 Edition (en anglès). Office for National Statstics, 2004, p.2. 
  4. 2011 Census (en anglès). 2011 Census, 2011. 
  5. Gross Domestic Product: Preliminary Estimate, Q1 2012 (en anglès). Office for National Statistics, 25/4/2012. 
  6. Hours worked in the labour market - 2011 (en anglès). Office for National Statistics, desembre 2011, p.3. 
  7. «Business Register Employment Survey 2010 Statistical Bulletin» (en anglès). Office for National Statistics. [Consulta: 4/9/2012].
  8. Gross Domestic Product: Preliminary Estimate, Q1 2012 (en anglès). Office for National Statistics, 25/4/2012, p.15. 
  9. UK Economic Indicators: UK GDP, UK Interest Rates, UK Inflation Rates, UK Unemployment Rates, UK Economic Data (en anglès). Economy Watch, 30/6/2010. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia del Regne Unit

Coord.: 54° 00′ N, 2° 30′ O / 54°N,2.5°O / 54; -2.5