Geometria de coordinació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme geometria de coordinació es fa servir en un gran nombre de camps científics relacionats de la química i l'estat sòlid de la química/física.

Molècules[modifica | modifica el codi]

Article principal: Geometria molecular

La geometria de coordinació d'un àtom és el patró geomètric format pels àtoms al voltant de l'àtom central.

Complexos de coordinació inorgànics[modifica | modifica el codi]

És el patró geomètric format pels àtoms en els lligands que estan enllaçats a l'àtom central en una molècula o un complex de coordinació. L'arranjament geomètric pot variar d'acord amb el nombre i tipus de lligands enllaçats alcentre de metal, i la preferència de coordinació de l'àtom central, típicament un metall en un complex de coordinació. El nombre d'àtoms enllats es diu el nombre de coordinació.

El patró geomètric es pot descriure com un políedre.[1]

Una de les geometries de coordinació més comunes és l'octahèdrica, on sis lligands estan coordinats amb el metall en una distribució simètrica, que porta a la formació d'un octahedre si es dibuixen línies entre els lligands. Altres formes són la tetahèdrica i la planar quadrada.

En la teoria dels cristalls es pot usar per explicar les estabilitats relatives dels compostos metàl·lics de transició de diferents geometries de coordinació, com també la presència o absència de paramagnetisme on el VSEPR es pot usar per complexes dels elements del grup principal perpredir la geometria.

Ús en cristal·lografia[modifica | modifica el codi]

En una estructura cristal·lina la geometria de coordinació d'un àtom és elpatró geomètric dels àtoms coordinants on la definició d'àtoms coordinants depèn del model d'enllaç que es faci servir.[1] Per exemple, en l'estructura iònica de les roques de sal cada àtom de sodi té sis ions clor dins una geometria octahèdrica i cada clor té sis ions de sodi en geometria octahèdrica.

Taula de geometries de coordinació[modifica | modifica el codi]

Es mostra a sota una taula de geometries de coordinació:

Nombre de coordinació Geometria Exemples de complex discret (finit) Exemples en cristalls
2 linear Lineal Ag(CN)2 in KAg(CN)2[2] Ag en cianur de plata,
Au in AuI[3]
3 trigonal planar Trigonal planar Cu(CN)32− en Na2Cu(CN)3.3H2O[3] O en l'estructura del TiO2 rutil[2]
4 tetrahèdrica Tetraèdrica CoCl42− Zn i S en sulfur de zinc, Si en diòxid de silici[2]
4 quadrada planar Quadrada planar AgF4[3] CuO[2]
5 trigonal bipiramidal Trigonal bipiramidal SnCl5[2]
5 quadrada piramidal Quadrada piramidals InCl52− en (NEt4)2InCl5
6 octaèdrica Octaèdrica Fe(H2O)62+ Na i Cl en NaCl[2]
6 trigonal prismàtica Trigonal prismàtica Mo(SCHCHS)3[2] As en NiAs, Mo en MoS2[2]
7 pentagonal bipiramidal Pentagonal bipiramidal ZrF73− en (NH4)3ZrF7[2] Pa en PaCl5
7 octaèdrica de cara coronada Octaèdrica coronada amb cara coronada [HoIII(PhCOCHCOPh)3(H2O)][4] La en A-La2O3
7 trigonal prismàtica, monocoronada de cara quadrada trigonal prismàtica, monocoronada de cara quadrada TaF72− en K2TaF7[2]
8 cúbic Clorur de cesi, fluorur de calci
8 quadrada antiprismàtica quadrada antiprismàtica TaF83− en Na3TaF8[2] iodur de tori(IV)[2]
8 dodecàedrica
(nota: encara que aquest és el terme generalment usat
el terme correcte és "bisdisfenoide"[2]
dodecàedrica Mo(CN)84− en K4[Mo(CN)8].2H2O[2] Zr en K2ZrF6[2]
8 bipiràmide hexagonal bipiràmide hexagonal N en Li3N[2]
8 octahèdrica, trans-bicapada Ni en arsenur de níquel, NiAs; 6 As veïns + 2 Ni capant[5]
8 trigonal prismàtica, triangular de carabicapada Ca en CaFe2O4[2]
8 trigonal prismàtica, cara quadrada bicapada PuBr3[2]
9 trigonal prismàtica, caraquadrada tricapada trigonal prismàtica, caraquadrada tricoronada [ReH9]2− en nonahidridorhenat de potassi[3] SrCl2.6H2O, Th en RbTh3F13[2]
9 monocapada quadrada antiprismàtica Monocoronada quadrada antiprismàtica [Th(tropolonat)4(H2O)] La en LaTe2[2]
10 bicapada quadrada antiprismàtica Th(C2O4)42−
11 Th en [ThIV(NO3)4(H2O)3] (NO3 és bidentat)
12 icosàedre icosàedre Th en Th(NO3)62− ion in Mg[Th(NO3)6].8H2O[2]
12 cuboctàedre cuboctàedre ZrIV3−(BH4)4) àtoms en els metalls fcc per exemple, Ca[2]
12 anticuboctàedre (triangular orthobicupola) anticuboctàedre àtoms en metalls hop exemple, Sc[2]
14 bicapats hexagonal antiprismàtica U(BH4)4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Report of the International Union of Crystallography Commission on Crystallographic Nomenclature Subcommittee on the Nomenclature of Inorganic Structure Types». Acta Cryst., vol. A46, 1990, pàg. 1–11. DOI: 10.1107/S0108767389008834.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 Wells A.F. (1984) Structural Inorganic Chemistry 5th edition Oxford Science Publications ISBN 0-19-855370-6
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Greenwood
  4. Crystal and molecular structure of the heptacoordinate complex tris(diphenylpropanedionato)aquoholmium, Ho(PhCOCHCOPh)3.H2O, Zalkin A., Templeton D.H., Karraker D.G, Inorganic chemistry, 1969, 8, 12,2680 - 2684; doi:10.1021/ic50082a029
  5. David G. Pettifor, Bonding and Structure of Molecules and Solids, 1995, Oxford University Press,ISBN 0-19-851786-6