Georeferenciació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La georeferenciació és un neologisme que fa al posicionament amb el qual es defineix la localització d'un objecte espacial (representat mitjançant punt, vector , àrea, volum) en un sistema de coordenades i datum determinat. Aquest procés és utilitzat sovint en els Sistemes d'Informació Geogràfica.

La georeferenciació, en primer lloc, té una definició tecno-científica, aplicada a l'existència de les coses en un espai físic, mitjançant l'establiment de relacions entre les imatges vectorials o de raster sobre una projecció geogràfica o sistema de coordenades. Per això la georeferenciació es converteix en central per als modelats de dades realitzats pels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG).

La popularització de la informació geogràfica i de la georeferenciació[modifica]

No obstant això, l'acte de georeferenciar ha anat més enllà de les especialitats de Ciències de la Terra i dels SIGs, a causa de l'aparició en els últims anys de noves eines la facilitat d'ús ha estès i democratitzat aquesta tasca fora de l'àmbit tècnic existent fins ara.

L'ús d'eines com Google Earth ha implicat un salt qualitatiu pel que fa a georeferenciació. Ja no es tracta només de geo-dades limitats als especialistes de les geo-ciències i Sistemes d'Informació Geogràfica. Ara la georeferenciació té un impacte sociològic ja que es realitza sobre tots els continguts socials presents en el món. Això està accelerant l'aparició d'una web geo-semàntica, tal com va assenyalar el sociòleg xilè Diego Cerda.[1]

De la mateixa manera, la massificació i evolució constant de la georeferenciació s'ha vist impulsada per l'ús mashups en llocs Web 2.0, permetent la localització de continguts digitals (vídeo , notícies, modelats 3D, etc.) en cartografia digital, dins del que s'ha convingut en anomenar l'Informació Geogràfica Voluntària.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diego Cerda. El món segons Google: Google Earth i la creació del dispositiu Geo-semántic global . Setembre de 2005. [1]