Georg Joachim Rheticus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Georg Joachim Rheticus
Portada del Canon Doctrinae Triangulorum (1551)
Portada del Canon Doctrinae Triangulorum (1551)
Naixement 16 de febrer de 1514
Feldkirch, Àustria
Mort 4 de desembre de 1574 (als 60 anys)
Košice (Hungria), avui Eslovàquia
Camp Matemàtiques i astronomia
Treball(s) Trigonometria
Influències de Philipp Melanchthon
Nicolau Copèrnic
Premis importants Un cràter de la Lluna porta el seu nom.

Georg Joachim von Lauchen Rheticus va ser un matemàtic i astrónom centre europeu, del segle XVI.

Vida[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Georg Iserin, era el metge de Feldkirch i també tenia algun càrrec municipal; el nom de naixement de Rheticus era, doncs, Georg Joachim Iserin. Però el seu pare ve ser executat el 1528, quan Rheticus tenia només catorze anys, acusat de bruixeria. Aquesta mena de sentències portaven aparellada la prohibició de tornar a emprar el cognom del condemnat i Rheticus va adoptar el cognom de la seva mare italiana, Tomasina de Porris, però germanitzat: von Lauchen. El sobrenom de Rheticus, pel que se'l coneix normalment, el va adoptar anys més tard pel nom romà de la seva província: Rhaetia.[1]

Després de la mort del seu pare, va estudiar al Frauenmuensterschule de Zuric, sota el mestratge d'Oswald Myconius i on va conèixer Conrad Gessner i Paracels. El 1533 ingressava a la recentment creada (1502) Universitat de Wittenberg.

El 1536, just després de graduar-se i gràcies a la influència del seu protector Melanchthon, esdevé professor de matemàtiques elementals a la pròpia universitat, juntament amb el seu amic Erasmus Reinhold. Només hi romandrà tres anys: la seva inquietud era treballar amb Copèrnic[2] del qui havia llegit un manuscrit, el Commentariolus, que era el primer esbós d'una teoria heliocèntrica de l'univers després d'Aristarc.

El maig de 1539 arriba a Frauenburg (avui, Frombork, Polònia) on s'estava Copèrnic, qui l'accepta com a deixeble; de fet, l'únic deixeble que va tenir Copèrnic, amb qui treballarà durant tres anys i essent qui l'incitarà a la publicació del seu Revolutionibus (1543). Ja el 1540, Rheticus va fer publicar a Danzig amb l'aprobació del seu mestre, una obra titulada Narratio Prima que és una exposició resumida de l'astronomia de Copèrnic. La relació entre ambdós personatges serà força intensa, sobretot tenint en compte que Copèrnic era catòlic i Rheticus luterà.

El 1541 demana el permís del duc Albert I de Prússia per a publicar el De Revolutionibus de Copèrnic. El duc li concedeix el permís, amb la condició que retorni a la universitat. Rheticus torna, doncs, a la Universitat de Wittenberg l'octubre de 1541 i és escollit degà de la Escola d'Arts.

L'any següent, i sol·licitat pel rector de la Universitat de Leipzig, Joachim Camerarius, passa a ser professor de matemàtiques avançades en aquest universitat, on romandrà fins el 1545.

Els anys següents els destina a viatjar, sobretot per Itàlia, visitant altres acadèmics il·lustres, fins que el 1547 pateix una malaltia mental greu. Un cop recuperat de la malaltia, retorna a la Universitat de Leipzig com a professor.

El 1551 és acusat de conducta impròpia amb un dels seus estudiants, el que l'obliga a abandonar precipitadament Leipzig per Praga.[3] És jutjat i condemnat, en absència, a 101 anys d'exili per pederàstia i homosexualitat.

Els darrers vint anys de la seva vida els passarà a Cracòvia exercint de metge.

Obra[modifica | modifica el codi]

És interessant el retrat (novel·lístic) que fa Arthur Koestler del personatge:

Rheticus, com Giordano Bruno o Paracels, va ser un dels cavallers errants del Renaixement, l'entusiasme dels quals va ventar les espurnes fins a fer-les foc; portant les seves torxes d'un país a un altre, van actuar com incendiaris ben rebuts a la República de les Lletres... [Rheticus] va ser un "enfant terrible", un boig inspirat, un "condottiere" de la ciència, un deixeble adorable i, afortunadament, tant homo com bisexual, a la moda de l'època. I dic "afortunadament", perquè els així afligits han demostrat sempre ser els més devots mestres i deixebles, des de Sòcrates fins els nostres dies, i la Història te amb ells un deute.[4]

La característica fonamental de l'obra de Rheticus és, precissament, l'entusiasme; entusiasme que no es troba normalment en els llibres acadèmics.[5]

La seva obra principal és el Canon doctrinae triangulorum (1551) on s'expliquen per primera vegada les sis funcions trigonomètriques (sinus, cosinus, tangent, cotangent, secant i cosecant), tot i que la paraula trigonometria no apareixerà fins al final del segle.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Westman, pàgina 187.
  2. Westman, pàgina 183.
  3. Westman, pàgina 182.
  4. Koestler, Arthur. The sleepwalkers (en (anglès)). New York: Grosset and Dunlap, 1963, p. 153-154. 
  5. Westman, pàgina 184.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

La font més completa sobre Rheticus és: Burmeister, Karl Heinz. Georg Joachin Rhetikus: 1514-1574; eine Bio-Bibliographie. 3 volums (en (alemany)). Pressler, 1967-1968. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]