George Bernard Shaw

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Shaw l'any 1934
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1925)

George Bernard Shaw FRSL (Dublín, 26 de juliol de 1856 - Hertfordshire, 2 de novembre de 1950) va ser un dramaturg, crític literari i activista polític (socialista i pacifista) irlandès. Provocador inconformista, Shaw va criticar a través de la seva obra de to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre homes i dones, la hipocresia religiosa, i alhora va proposar solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat envers els animals.

És l'única persona guardonada alhora amb el premi Nobel de Literatura (1925) i el premi Oscar (1938, pel guió adaptat de la pel·lícula Pigmalió). Pel que fa al premi Nobel, Shaw primer el va voler rebutjar però finalment el va acceptar a petició de la seva muller, que el considerava com un homenatge a Irlanda.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la ciutat irlandesa de Dublín, en aquells moments sota sobirania del Regne Unit però que avui en dia és la capital de la República d'Irlanda, en una família pobra i protestant. Es va educar al Wesley College de Dublín, i va emigrar a Londres l'any 1870, per a començar la seva carrera literària.

En aquesta ciutat va escriure cinc novel·les que van ser rebutjades pels editors. Va començar a escriure una columna de crítica musical al diari Star. Mentrestant va començar a involucrar-se en política, i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir de 1897 dins el moviment socialista, destacant com a membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformació de la societat a través de mètodes no revolucionaris.

El 1895 Shaw es va convertir en crític teatral del diari Saturday review, que es convertí en el primer pas cap a la seva posterior carrera de dramaturg. El 1898 va estrenar la seva primera obra de teatre, Candida, que fou succeïda per un seguit d'obres fins que el 1913 estrenà Pygmalion, que li donà fama mundial.

Shaw va tenir una llarga amistat amb l'escriptor britànic Gilbert Keith Chesterton i el compositor Edward Elgar. L'any 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu treball marcat per l'idealisme i la humanitat, i la seva sàtira estimulant que en font sovint una bellesa poètica singular.

L'any 1938 participà en l'adaptació de la seva obra de teatre Pygmalion pel cinema en la pel·lícula Pigmalió dirigida per Anthony Asquith i Leslie Howard. Aquesta pel·lícula fou guardonada amb el premi Oscar al millor guió adaptat, obra de Ian Dalrymple, Cecil Lewis i W.P. Lipscomb juntament amb el propi autor. Al rebre aquest guardó, tot i que no fou present a la cerimònia de lliurament, Shaw digué:

« És un insult oferir-me qualsevol honor, com si mai haguessin sentit parlar de mi abans -i és molt probable no ho hagin fet mai. Pot ser que també rendeixin el mateix honor a George [ell mateix] per a ser el rei d'Anglaterra. »

Des de 1906 fins a la seva mort, ocorreguda el 2 de novembre de 1950, Shaw va viure a Shaw's Corner, situat al poble d'Ayot St. Lawrence (comtat de Hertfordshire). Actualment la casa es troba oberta al públic.

Opinió política[modifica | modifica el codi]

George Bernard Shaw

La turbulència política a Irlanda no li va ser indiferent. Durant l'Aixecament de Pasqua va advocar en contra de l'execució dels líders rebels, argumentant que totes les llars que es van destruir podien ser reconstruïdes. Shaw va ser amic personal del líder Michael Collins, a qui va convidar a sopar a casa seva quan aquest negociava el tractat angloirlandès amb David Lloyd George a Londres.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Una característica de les obres de Shaw és la llarga introducció que les acompanya. En aquests assajos introductoris, Shaw donava la seva opinió -normalment controvertida- sobre els temes que eren tractats en l'obra. Alguns d'aquests assajos són inclusivament més llargs que l'obra en si mateixa.

Shaw es va preocupar per les inconsistències en la literatura i escriptura anglesa, a tal grau que en el seu testament va destinar una part dels seus béns a la creació d'un alfabet fonètic anglès. Aquest projecte però no pogué engegar-se en aquell moment, ja que els béns monetaris que Shaw va deixar no eren suficients per sufraguar el cost, no obstant això els drets d'autor obtinguts pels drets de Pigmalió, i de la seva adaptació musical My Fair Lady van ser significatives, cosa que va permetre als hereus desenvolupar l'alfabet conegut com a alfabet Shavià.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Plays Unpleasant, obra compilatòria publicada el 1898
    • 1892: Widowers' Houses
    • 1893: The Philanderer
    • 1893: Mrs Warren's Profession
  • Plays Pleasant, obra compilatòria publicada el 1898
  • Three Plays for Puritans, obra compilatòria publicada el 1901
  • 1901: The Admirable Bashville
  • 1902-1903: Man and Superman
  • 1904: John Bull's Other Island
  • 1904: How He Lied to Her Husband
  • 1905: Major Barbara
  • 1906: The Doctor's Dilemma
  • 1908: Getting Married
  • 1909: The Glimpse of Reality
  • 1910: Misalliance
  • 1910: Dark Lady of the Sonnets
  • 1911: Fanny's First Play
  • 1912: Androclos and the Lion
  • 1913: Pigmalió
  • 1919: La casa dels cors trencats
  • 1921: Back to Methuselah
    • In the Beginning
    • The Gospel of the Brothers Barnabas
    • The Thing Happens
    • Tragedy of an Elderly Gentleman
    • As Far as Thought Can Reach
  • 1923: Saint Joan
  • 1929: The Apple Cart
  • 1931: Too True To Be Good
  • 1933: On the Rocks
  • 1934: The Six of Calais
  • 1934: The Simpleton of the Unexpected Isles
  • 1936: The Millionairess
  • 1938: Geneva
  • 1939: In Good King Charles' Golden Days
  • 1947: Buoyant Billions
  • 1949: Shakes versus Shav

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • 1879: Immaturity
  • 1880: The Irrational Knot
  • 1881: Love Among the Artists
  • 1882-1883: Cashel Byron's Profession
  • 1883: An Unsocial Socialist

Crítica Musical[modifica | modifica el codi]

  • 1923: The Perfect Wagnerite: A Commentary on the Niblung's Ring

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • 1891 Quintessence of Ibsenism
  • Commonsense about the War
  • The Intelligent Woman's Guide to Socialism and Capitalism
  • The Black Girl in Search of God
  • 1944: Everybody's Political What's What?

Debat[modifica | modifica el codi]

  • Shaw V. Chesterton, a debate between George Bernard Shaw and G.K. Chesterton

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a George Bernard Shaw
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Bernard Shaw