George Dyson
  |
||
|---|---|---|
 Royal College of Music de Londres, on estudià George Dyson |
||
| Estil: | Clàssic | |
| Naixença: | 28 de maig de 1883 Halifax comtat de West Yorkshire |
|
| Defunció: | 29 de setembre de 1964 (als 81 anys) Londres |
|
| Nacionalitat: |  Regne Unit |
|
| Activitat principal: | Composició | |
| Altres activitats: | Professorat i escriptor | |
|
Obres destacades |
||
|
Les cantates foren la seva especialitat |
||
George Dyson (Halifax, Yorkshire, 28 de maig de 1883 – Londres, 29 de setembre de 1964) fou un compositor, organista i professor britànic.
Alumne distingit del Royal College of Music, de Londres, on assolí des del 1900 fins el 1904 els primers premis en la composició per a orgue, i el premi Mendelssohn per a perfeccionar estudis a l'estranger, i residí cert temps a Itàlia i Alemanya. En retornar al seu país fou director dels centres d'ensenyament musical d'Osborne (1908), Marlborough (1911) i Rugby (1914). També organista i director de música del Wellington College.
Taula de continguts |
Primera Guerra Mundial [modifica]
Durant la primera guerra mundial abandonà l'activitat artística, serví en l'exercit de terra –pel qual va escriure un Manual de la lluita amb bombes de mà, adoptat oficialment pel Ministeri de la Guerra- i després s'allistà (1919-20) en la R.A.F. Reprengué les primeres activitats vers el 1921. Duran aquest període (1921-24) donà, nombroses conferencies i va escriure articles musicals.
Professorat [modifica]
El 1924 era professor del Winchester College, després director del mateix, fins el 1937. Daten d'aquesta època, llurs primeres composicions, així com els llibres La nova música (1924) El progrés de la música (1932) i Fiddling while Rome burns. Al mateix temps era professor adjunt de les Universitats de Liverpool (1926) i Glasgow (1927), i president de la Conferencia d'Associacions Educacionals (1934). Entre 1937 i 1952 fou director del Royal College of Music. El 1946 donà classes a la Universitat de Londres. També explicava literatura anglesa. Va ser president de la Federació Nacional de Societats de Música, regent del Sadler's Wells, membre del College of Ciences, etc,.
Composició [modifica]
Com a compositor era de tendències conservadores, per tant aquest amor a la tradició arribà a perjudicar a vegades la seva originalitat. Les cantates foren la seva especialitat: In Honour of City (1928), Els pelegrins de Canterbury (1931), Viatge de Sant Pau (1933), El forjador (1934), Nabuconodosor (1935), Quo vadis? (1939), El plàcid Tàmesis flueix suaument (1945), Agincourt (1955), Jerusalem (1956), Let's go a Maying (1958), Garlanda nadalenca (1959), i algunes peces corals i de música religiosa.
Llur producció simfònica comprèn: Siena, poema simfònic; Suite, per a petita orquestra; Preludi, fantasia i xacona (1936); Simfonia (1937), Concert per a violí (1942), Concerto da camera i Concerto da chiesa (1949), Concerto leggero per a piano i corda (1951. També va escriure Tres Rapsòdies per a quartet de corda les quals junt amb el poema Siena, -són les seves obres més importants-. i algunes peces per a piano.)
Referències [modifica]
- Tom núm. 18 de l'Enciclopèdia Espasa.
- Apèndix núm. 4 de l'Enciclopèdia Espasa
