George Eastman
De Viquipèdia
George Eastman,(12 de juliol de 1854 -14 de març de 1932), va ser el fundador de la Eastman Kodak Company i inventor del rodet de paper, que va substituir la placa de cristall, amb la qual cosa va aconseguir posar la fotografia a la disposició de la gent del carrer.
El rodet de paper seria també alguna cosa bàsica per a la invenció del cinema, ja que el seu ús es trobava en les creacions dels pioners del cinema com Thomas Edison, els germans Lumière i Georges Méliès.
El 4 de setembre de 1888 Eastman va registrar la marca Kodak i va rebre una patent per a la seva càmera que usava el rodet de paper. Aquest mateix any llença al mercat la càmera Kodak 100 Vista, que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i per a la campanya de promoció de les quals va encunyar la frase «Vosaltres premeu el botó, nosaltres fem la resta».
El més important és que a partir d'aquest moment ja no es requerien grans coneixements en fotografia o en la utilització de productes químics. Aquesta càmera es venia ja carregada i llesta per a realitzar les fotos. Una vegada usada, es retornava a la casa que n'extreia el rodet, es revelaven les fotos i les retornava juntament amb la càmera ja carregada.
Els preus eren molt econòmics, uns 25$ la càmera carregada i el rodet carregat i revelat només costava 10$. Això va suposar que l'ús de la fotografia es va poder estendre a tota la població, és per tant el moment de la socialització de la fotografia.
Ja en l'any 1889 Eastman canvia el rodet de paper per un de cel·luloide i uns anys més tard elimina la incomoditat d'haver de retornar la càmera sencera, al començar la comercialització d'un rodet protegit que permet la seva col·locació i extracció a plena llum.
És en aquests anys quan sorgeix la fotografia de afeccionat tal com la coneixem en l'actualitat. Eastman, de caràcter complex, es va fer multimilionari gràcies a les seves innovacions, i va invertir grans sumes de diners en diferents obres benèfiques.
No obstant això, la seva inestabilitat psíquica el va dur al suïcidi. Va deixar una nota en la qual posava: «El meu treball està fet, per què esperar?»
