George Eastman
George Eastman (12 de juliol de 1854 -14 de març de 1932) va ser el fundador de la Eastman Kodak Company i inventor del rodet de paper, que va substituir la placa de cristall, amb la qual cosa va aconseguir posar la fotografia a la disposició de la gent del carrer.
El 1883 l'americà Eastman inventà el rodet fotogràfic, un rotlle de film flexible que féu possible la presa de diferents fotografies sense haver de canviar la pel·lícula.[1] El rodet de paper seria també alguna cosa bàsica per a la invenció del cinema, ja que el seu ús es trobava en les creacions dels pioners del cinema com Thomas Edison, els germans Lumière i Georges Méliès.
El 4 de setembre de 1888 Eastman va registrar la marca Kodak -un nom comercial sense signicat, adoptat simplement perquè contenia dos cops la lletra k, la preferida d'Estman[1] i va rebre una patent per a la seva càmera que usava el rodet de paper. Aquest mateix any llença al mercat la càmera Kodak 100 Vista, que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i per a la campanya de promoció de les quals va encunyar la frase «Vosaltres premeu el botó, nosaltres fem la resta».[1]
El més important és que a partir d'aquest moment ja no es requerien grans coneixements en fotografia o en la utilització de productes químics. Aquesta càmera es venia ja carregada i llesta per a realitzar les fotos. Una vegada usada, es retornava a la casa que n'extreia el rodet, es revelaven les fotos i les retornava juntament amb la càmera ja carregada.
Els preus eren molt econòmics, uns 25$ la càmera carregada i el rodet carregat i revelat només costava 10$. Això va suposar que l'ús de la fotografia es va poder estendre a tota la població, és per tant el moment de la socialització de la fotografia.
Ja en l'any 1889 Eastman canvia el rodet de paper per un de cel·luloide i uns anys més tard elimina la incomoditat d'haver de retornar la càmera sencera, al començar la comercialització d'un rodet protegit que permet la seva col·locació i extracció a plena llum.
És en aquests anys quan sorgeix la fotografia d'afeccionat tal com la coneixem en l'actualitat. Eastman, de caràcter complex, es va fer multimilionari gràcies a les seves innovacions, i va invertir grans sumes de diners en diferents obres benèfiques.
No obstant això, la seva inestabilitat psíquica el va dur al suïcidi. Va deixar una nota en la qual posava: «El meu treball està fet, per què esperar?»
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 45-46. ISBN 84-7246-088-1.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Eastman |
