George Enescu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
George Enescu de jove

George Enescu (19 d'agost de 1881 a Liveni, Romania - 4 de maig de 1955, París) fou un gran compositor, violinista, pedagog, pianista i director d'orquestra, és considerat uns dels més importants músics de Romania.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de petit va manifestar la seva passió per la música: va començar a tocar el violí als 4 anys, i als 5 va tenir el seu primer concert; en aquell temps tenia com a professor a Eduard Caudella.

Entre els anys 1888-1894 estudia en el Conservatori de Viena, tenint com a professores a Joseph Hellmesberger (violí), Robert Fuchs i a Sigismond Bachrich entre molts altres. Es va acomodar molt ràpidament a la vida musical de Viena, i els seus concerts on interpretava obres de Johannes Brahms, Pablo Sarasate, Henri Vieuxtemps, Felix Mendelssohn que varen entusiasmar a la premsa i al públic; en aquells temps Enescu només tenia 12 anys.

Després de la seva graduació al Conservatori de Viena amb honors de medalla de plata, va continuar els seus estudis al Conservatori de París(1895-1899) tenint com a professors a Armand Marsick, André Gédalge, Jules Massenet i Gabriel Fauré. El 6 de febrer de 1898 va fer el seu debut com a compositor en els concerts Colonne de Paris amb la seva obra Opus 1, Poema Romanès. El mateix any va començar a dirigir concerts a Bucarest i a fer concerts de violí. Admirat por la reina Elisabet de Romania fou convidat diverses vegades a tocar les seves obres al castell de Peleş de Sinaia, que era la residència d'estiu dels reis de Romania.

Dels primers anys del segle XX daten les seves composicions més conegudes, com les dues Rapsòdies Romaneses (1901-1902), la Suite Nº 1 per orquestra (1903), la seva primera Simfonia de Maduresa (1905), Set Cançons pels versos de Clément Marot (1908). Els seus concerts són interpretats en molts països europeus i en ells és acompanyat amb altres personalitats famoses de l'escena musical de la seva època: Alfredo Casella, Pau Casals, Louis Fournier i Richard Strauss.

Al llarg de la Primera Guerra Mundial decideix quedar-se a Bucarest, i dirigeix la Simfonia IX de Ludwig van Beethoven (per primer cop en audiència integral a Romania), composicions de Hector Berlioz, Claude Debussy, Richard Wagner, i també les seves pròpies composicions: la Simfonia Nº2 (1913), Suite per a orquestra Nº2(1915). El mateix any té lloc la primera edició del concurs de composició que porta el seu nom: George Enescu.

Després de la guerra, continua la seva activitat dividida entre Romania i França. D'aquella època van quedar per la memòria les seves interpretacions del Poema para violí i orquestra de Ernest Chausson i de les sonates i les partitures per a violí de Johann Sebastian Bach. Va fer alguns viatges als Estats Units, on va dirigir la Philadelphia Orchestra (1923) i entre els anys 1937 i 1938 la New York Philarmonic.

Ateneul Român, seu de l'Orquestra Filharmònica "George Enescu"

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Enescu es va refugiar a Romania. Es va involucrar plenament a la vida musical de Bucarest, esdevenint així en un ferm defensor de la musica contemporània romanesa interpretant obres de Constantin Silvestri, Mihail Jora, Martian Negrea i Sabin Dragoi.

A la fi de la guerra, Enescu va fer concerts amb els seus amics David Oïstrakh, Emil Guilels, i amb el seu antic alumne Yehudi Menuhin. La instauració del règim comunista romanès el va portar a l'exili definitiu a París (1948). Al seu exili va manifestar una anyorança i una preocupació continua pel seu país, tot i la pena patida per la llunyania de Romania va compondre l'any 1954 la seva Simfonia de càmera per a dotze instruments solistes. Va morir l'any 1955 deixant inacabades el poema simfònic Vox Maris i diverses noves simfonies.

Enescu també va tenir una important activitat pedagògica en l'àmbit de l'ensenyament musical. Entre els seus alumnes es troben violinistes com: Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux i Yehudi Menuhin. Aquest darrer va manifestar una gran estimació i admiració per Enescu, considerant-lo com el seu pare espiritual. Segons Menuhin: "Enescu serà sempre una de las veritables meravelles del món. El seu caràcter i la seva figura s'han quedat a la meva ànima com un arbre o una muntanya de Sinaia. Les seves fortes arrels i la seva ànima noble provenen del seu propi país, un país d'una bellesa única."(Yehudi Menuhin).

L'orquestra filharmònica de Romania que va dirigir al llarg d'uns anys Enescu i que té la seva seu al Ateneu Romanès (en romanès Ateneul Român) porta el nom de George Enescu en honor seu. Cada any al mes de setembre des de fa divuit anys s'organitza a Bucarest el Festival i Concurs Internacional "George Enescu", que compta amb la presència de les principals orquestres filharmòniques d'Europa i mundials.

Obra musical[modifica | modifica el codi]

George Enescu va compondre 33 números d'opus i un bon nombre de petites peces sense número, de transcripcions i arranjaments. Enescu al llarg de la seva carrera com a compositor va tocar tots els gèneres musicals clàssics.

Obres simfòniques[modifica | modifica el codi]

  • Poema Romanès, suite simfònica amb Cor op. 1
  • Simfonia concertant per a violoncel i orquestra op. 8
  • Suite d'orquestra n° 1 en ut major op. 9
  • Primera Rapsòdia Romanesa en la major op. 11 n° 1
  • Segona Rapsòdia Romanesa en re major op. 11 n° 2
  • Intermedi per a instrument de cordes, en re major op. 12
  • Simfonia n° 1 en mi bemoll major op. 13
  • Simfonia n° 2 en la major op. 17
  • Suite d'orquestra n° 2 op. 20
  • Suite Villageoise (tercera suite d'orquestra) en re major op. 27
  • Obertura de concert per a temes dins el caràcter popular romanès, en la major op.32

Musica per a piano[modifica | modifica el codi]

  • Suite n° 1 «dins l'estil antic» en sol menor op. 3
  • Variacions per a 2 pianos sobre un tema original en la bemoll major op. 5
  • Suite n° 2 (Enescu) op. 10
  • Suite n° 3 (Enescu) "Peces impromptes" op. 18
  • Sonates per a piano (Enesce)|Sonata per a piano n° 1 en fa desena menor op. 24 n° 1 et n° 3 en re major op. 24 n° 3

Musica de càmera[modifica | modifica el codi]

  • Sonata per a piano i viola n° 1 en re major op. 2
  • Sonata per a viola i piano n° 2 en fa menor op. 6
  • Quartet amb piano n° 1 en re major op. 16
  • Quartet de cordes n° 1 en mi bemoll major op. 22 n° 1
  • Quartet de cordes n° 2 en sol major op 22 n° 2
  • Sonata per a viola i piano n° 3 (Enescu) "segons el caràcter popular romanès" en la menor op. 25
  • Sonata per a piano i violoncel n° 1 en fa menor op. 26 n° 1
  • Sonata per a violoncel i piano n° 2 en ut major op. 26 n° 2
  • Impressions d'infància (Enescu) Suite per a viola i piano en re major op. 28
  • Quintet amb piano en la menor op. 29
  • Quartet amb piano n° 2 en re menor op. 30
  • Simfonia de càmera per a 12 instruments op. 33

Musica vocal[modifica | modifica el codi]

  • Tres melodies per a veu greu i piano op. 4
  • Set cançons de Clément Marot per a tenor o soprano i piano op. 15
  • Tres melodies per a veu i piano op. 19
  • Oedipe, tragèdia lírica en 4 actes op. 23
  • Vox Maris, poema simfònic per a tenor, Cor a 3 veus i orquestra en sol major op.31

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Enescu