George M. Sternberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:33, 18 oct 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
A la Viquipèdia en català no tenim aquesta plantilla. Aquest article hauria de dur la plantilla {{Infotaula persona}}. Si estau fent una traducció, el més senzill és usar aquesta darrera plantilla SENSE PARÀMETRES i ja agafarà les dades de Wikidata. Més informació a Ajuda:Infotaules.

El Brigadier General George Miller Sternberg (1838 – 1915) va ser un metge de la U.S. Army i és considerat com el primer bacteriòleg, haven escrit un Manual of Bacteriology (1892).[1] Després de sobreviure la febre tifoide i la febre groga, Sternberg documentà la causa de la malària (1881), descobrí la causa de la pneumònia lobar (1881), i confirmà el paper del bacils de la tuberculosi i la febre tifoide (1886).[2]

Com a Cirurgià General de la U.S. Army, des de 1893 a 1902, Sternberg dirigí commissions de control de les febres tifoides i groga, junt amb el seu subordinat Walter Reed. Robert Koch honorà Sternberg amb elñ títol de "Pare de la bacteriologia Americana".[3]

Dins el camp de la paleontologia Sternberg es va interessar a recollir fòssils de la Dakota Sandstone Formation. Alguns dels seus espècimens van ser estudiats pel paleobotànic Leo Lesquereux.

L'espècimen tipus del peix del Cretaci Xiphactinus audax, va ser trobat per Sternberg.

Sternberg va ser, entre altres llocs, cirurgia militar de Fort Harker (Kansas).[4]


Premis

Sternberg va ser membre de la Military Order of the Loyal Legion of the United States, de la Society of the Army of the Potomac, dels Sons of the American Revolution i de l'Association of Military Surgeons of the United States.

Va ser premiat amb la Civil War Campaign Medal i la Indian Campaign Medal. De forma pòsthuma va ser elegit per la Spanish War Service Medal.

Té un monument al Arlington National Cemetery

Referències

  1. ↑ Flaumenhaft, E; Flaumenhaft, C «Evolution of America's pioneer bacteriologist: George M. Sternberg's formative years». Military Medicine, 158, 7, 1993, pàg. 448–57. PMID: 8351046.
  2. ↑ Malkin, HM «The trials and tribulations of George Miller Sternberg (1838-1915)-- America's first bacteriologist». Perspectives in Biology and Medicine, 36, 4, 1993, pàg. 666–78. PMID: 8361848.
  3. ↑ Sherlock, Tom. Colorado's Healthcare Heritage: A Chronology of the Nineteenth and Twentieth Centuries. Bloomington, IN: Iuniverse Com, 2013, p. 368. ISBN 978-1-4759-8025-7. 
  4. ↑ «George M. Sternberg». US Army Medical Department. [Consulta: 16 juny 2014].

Fonts

  • Gibson, John M.. Soldier in White: The Life of General George Miller Sternberg. Literary Licensing, LLC, 2011. ISBN 978-1-2581-4878-2. 
  • Sternberg, Martha L.. George Miller Sternberg: A Biography. BiblioBazaar, 2013, p. 331. ISBN 978-1-2897-2864-9. 
  • "The Trials and Tribulations of George Miller Sternberg (1838-1915)—America's First Bacteriologist," Perspectives in Biology and Medicine, Summer 1993. Vol. 36, Iss. 4; pg. 666.
  • Who's Who in America, 1914–15
  • Kober, G. M. (Editor), Address Delivered at the Complimentary Banquet to Gen. George M. Sternberg—on his Seventieth Birthday (1908)
  • Abbott, A. C. in Tr. Coll. Physicians Philadelphia (1918)
  • Kelly and Burrage, American Medical Biographies (1920)
  • Pilcher, J. E., Surgeon Generals of the Army (1905)
  • Obituary in Evening Star (Washington, D.C.), November 3, 1915.
  • Phalen, Col. James M. (Compiler), "Chiefs of the Medical Department, U.S. Army 1775–1940, Biographical Sketches," Army Medical Bulletin, No. 52, April 1940, pp. 70–74.
  • Craig, S. C. (1998), "Medicine for the Military: George M. Sternberg on the Kansas Plains, 1866–1870", Kansas History 21(3):188–206.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=George_M._Sternberg&oldid=17632455»