George Mac-Farren

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

George Mac-Farren (Londres, 1826 - 1905) fou un compositor anglès. Era germà del també compositor Walter Mac-Farren.

Estudià en la Royal Academy of music en la que fou professor de 1834 a 1875 i on tingué entre altres alumnes en Steward Macpherson,[1] i passà amb el mateix càrrec a la universitat de Cambridge fins al 1877 en què fou substituït per Charles Villiers Stanford.[1] Estigué afectat per una oftalmia que li féu perdre la vista, el que no l'impedí atendre als seus deures professionals.

Va escriure les òperes:

Diverses obres de cant per a església, quartets, quintets, 8 simfonies, etc...

Les obres didàctiques:

  • Rudiments of harmony (1867);
  • On the structure of a sonata (1871);
  • 80 sentences to illustrate chromatic chords (1875);
  • Counterpoint (1879);
  • Musical history brieffy (1885).

A més, publicà:

  • Adresses and lectures (1888) i diverses col·leccions de contes populars, com:
  • Old English Ditties (1857-80);
  • Moore's Irish Melodies (1859);
  • Scottish Ditties (1861 a 1880).

I tingué cura de la nova edició de les obres de Purcell i Handel i altres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 1229 (ISBN 84-239-4531-6)