George Orwell

De Viquipèdia

George Orwell

George Orwell és el sobrenom literari de l'autor anglès Eric Arthur Blair (Motihari, Índia; 25 de juny de 1903 - Londres, Anglaterra; 21 de juny de 1950). Destacat com a comentarista polític i cultural, Orwell és reconegut com un dels millors assagistes del segle XX, encara que és més conegut per dues novel·les escrites a finals de la dècada dels 40, La revolta dels animals i 1984 així com també per Homenatge a Catalunya on explica la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola.

[edita] Biografia

Eric Blair va néixer a Motihari, colònia britànica a l'Índia, el 25 de juny de 1903, fill de mare birmana i pare anglès. Als dos anys es traslladà amb la seva mare i germana gran a Anglaterra, on va estudiar a l'escola de ST. Cyprians i a l'Eton College. A partir del 1922 va servir a la Policia Imperial de l'Índia, a Birmània, on va romandre fins al 1927, quan va tornar a Anglaterra, pretenent-se guanyar la vida com a periodista i escriptor. Va viure una època de pobresa i quasi indigència.

Com a membre del Partit Laborista Independent es va unir a milers d'estrangers per a lluitar per la defensa de la Segona República durant la guerra civil espanyola. Va arribar a Barcelona el desembre de 1936, i el mateix dia s'allistà i fou assignat com a milicià al POUM, de tendència trotskista. Basat en la seva experiència a la Guerra d'Espanya, escriurà Homenatge a Catalunya.

El 20 de maig de 1937 va rebre un tret al coll a prop d'Osca i va marxar al Marroc a fer la recuperació, després de la qual retornà a Anglaterra.

Després, durant la Segona Guerra Mundial fou membre de la Home Guard, i val col·laborar activament a la BBC i al diari Tribune. Va morir a Londres el 21 de juny de 1950, als 46 anys.

[edita] Guerra civil espanyola

Com membre del Partit Laborista Independent es va allistar, igual que milers d'estrangers, per a lluitar per la defensa de la República espanyola durant la guerra civil d'aquell país. Va arribar A Barcelona al desembre de 1936 i el mateix dia es va allistar i va ser assignat com milicià a l'anti-estalinista POUM. La seva participació el va motivar per a escriure Homenatge a Catalunya, on descriu la seva admiració pel que és identificat com a absència d'estructures de classe en algunes àrees dominades per revolucionaris d'orientació anarquista. Però també critica el control soviètic del Partit Comunista d'Espanya i les mentides que s'usaven com propaganda per a la manipulació informativa. Orwell va rebre un tir al coll a les proximitats d'Osca, el 20 de maig de 1937. Després va buscar asil durant sis mesos al Marroc per a recuperar-se d'aquesta ferida. El 1937, durant la repressió del govern de Negrín contra el POUM, Orwell va relatar que va estar a punt de ser assassinat a Barcelona.

Orwell opinava que si bé es necessitava un canvi radical en les societats occidentals, i per tant en els països capitalistes, el socialisme soviètic representava una amenaça als principis que ho sustentaven.

[edita] Segona Guerra Mundial

Orwell es va sustentar escrivint ressenyes de llibres per al New English Weekly fins a 1940. Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre de la Home Guard, on va rebre la Medalla de la Defensa. Els seus pensaments d'aquells anys han quedat gravats en el seu llibre Diari de guerra 1940-1942.

En 1941 va començar a treballar per al Servei Oriental de la BBC, principalment en programes per a guanyar el suport de l'Índia i de l'Est d'Àsia als exèrcits aliats. Era conscient que el seu treball en aquesta època era simple i propagandístic, pel que descriu sentir-se com "una taronja que ha estat calcigada per una bota molt bruta". A pesar dels bons ingressos, va renunciar en 1943 per a convertir-se en columnista i editor literari del Tribune, la revista setmanal de tendència esquerrana que llavors dirigien Aneurin Bevan i Jon Kimche. En 1949 Orwell va lliurar una carta a una amiga, Celia Kirwan, que treballava per a una secció del Foreign Office (o Ministeri d'Afers exteriors), i l'ocupació dels quals era publicar propaganda anticomunista. La carta inclou una llista de trenta-set escriptors i artistes que Orwell va considerar en el seu moment amb inclinacions procomunistas. En la llista, que no va ser publicada fins al 2003, es van incloure nombrosos periodistes - entre ells l'editor del New Statesman, Kingsley Martin - però també als actors Michael Redgrave i Charlie Chaplin. Els motius d´Orwell para lliurar la llista no són clars, encara que l'explicació més probable és possiblement la més simple: estava ajudant a una amiga en una causa, la lluita contra l´estalinisme que ambdós deploraven. No hi ha indicació alguna que faci pensar que Orwell abandonés el socialisme democràtic que promovia en els seus últims escrits.

S'ha revelat en 2005, mitjançant un informe de la intel·ligència britànica, que Orwell mateix va ser observat durant al voltant de 12 anys per la policia d'aquell país en vista de la seva aparent vinculació amb moviments d'esquerres. Es creu que aquesta va ser una de les principals inspiracions a l'hora de plasmar la seva famosa novel·la 1984.

[edita] Últims anys

A l'octubre de 1949, poc abans de la seva mort, es va casar en segones núpcies amb Sonia Brownell. Orwell va morir a Londres a l'edat de 46 anys, de tuberculosis, malaltia que havia contret durant el període que descriu en Sense blanca a París i Londres. Va passar els últims tres anys de la seva vida entre hospitals. Poc abans de morir, demana que se l'enterri d'acord al ritu anglicà. Va morir el 21 de gener de 1950. Les seves restes reposen a Sutton Courtenay, Oxfordshire.

[edita] Influències literàries

Orwell deia que el seu estil literari s'aproximava bastant al de Somerset Maugham. En els seus assajos literaris també lloa encaridament els treballs de Jack London, especialment el seu llibre La carretera (The Road). El descens d´Orwell a la vida dels més desfavorits en El camí a *Wigan Pier té una semblança raonable amb La gent de l'abisme (The People of the Abyss) de Londres. En altres assajos Orwell manifesta la seva admiració per Charles Dickens, Herman Melville o Jonathan Swift.

[edita] Obra

Al llarg de la seva carrera va ser principalment conegut pel seu treball com periodista, especialment en els seus escrits com reporter; a aquesta faceta es poden adscriure obres com Homenatge a Catalunya (Homage to Catalonia), sobre la guerra civil espanyola, o El camí a Wigan Pier (The Road to Wigan Pier), que descriu les pobres condicions de vida dels miners en el nord d'Anglaterra. No obstant això els lectors contemporanis arriben primerament a aquest autor a través de les seves novel·les, particularment a través de títols enormement reeixits com La rebel·lió dels animals (Animal Farm) o 1984. La primera és una al·legoria de la corrupció dels ideals socialistes de la Revolució Russa per Stalin. 1984 és la visió profètica d´Orwell sobri uneixi societat totalitarista situada suposadament en un futur proper. Orwell havia tornat de Catalunya convertit en un antiestalinista amb simpatia pels marxistes, definint-se com un socialista demòcrata.

[edita] Obra

A Homenatge a Catalunya (1938), Orwell descriu les seves experiències com a milicià a la guerra civil espanyola. Expressa la seva admiració per l'aparent manca d'estructura de classe a les zones revolucionàries de Catalunya i Aragó. També hi descriu el que al seu entendre és la traïció a la revolució obrera per part del Partit Comunista Espanyol, alimentada des de la Unió Soviètica.

Orwell va retornar de Catalunya amb unes idees fortament antiestalinistes i anticomunistes, tot i conservar durant tota la seva vida una ideologia d'esquerres. La revolta dels animals (1945) és una al·legoria de la corrupció dels ideals de la Revolució Russa per part de l'estalinisme.

1984 és una distopia que descriu un règim totalitari. El protagonista, anomenat Winston, treballa al Ministeri de la Veritat, on es dedica a manipular i transformar les notícies i la història. Poc a poc es va rebel·lant contra el sistema, tot i saber que la seva lluita no pot tenir un final feliç. Aquesta obra ha tingut una gran influència, fins al punt que termes com Big brother (Gran germà) han passat a la cultura popular.

[edita] Llibres

Down and Out in Paris and London (Sense ni cinc a París i Londres ISBN 84-297-5262-5) (1933)
Burmese Days (Dies a Birmània ISBN 84-96061-12-4) (1934)
A Clergyman's Daughter (La filla del clergue ISBN 84-233-1353-0) (1935)
Keep the Aspidistra Flying (1936)
The Road to Wigan Pier (1937)
Homage to Catalonia (Homenatge a Catalunya ISBN 84-344-1200-4) (1938)
Coming Up For Air (1939)
Animal Farm (La rebel·lió dels animals ISBN 84-233-2342-0) (1945)
Nineteen Eighty-Four (1984 ISBN 84-297-5321-4) (1949)