George Pólya
George Pólya (hongarès: Pólya György) (Budapest, 13 de desembre de 1887 - Palo Alto, 8 de setembre de 1985) va ser un matemàtic hongarès, que va treballar en diversos temes matemàtics: geometria, àlgebra, probabilitat i combinatòria.
Biografia[modifica]
Nasqué a Budapest, Hongria, l'any 1887, fill d'un advocat i jurista jueu, convertit al catolicisme[1] i que havia canviat el seu cognom de Pollák pel de Pólya per a ser més hongarès i poder donar classes a la universitat de Budapest.[2] El seu germà onze anys més gran, Eugen, (Jenö, en hongarès), va ser un reconegut metge i cirurgia, que es va fer càrrec de la família en morir el pare el 1897. Va morir assassinat pels nazis a Budapest el 1944.[2]
Durant els estudis secundaris a un prestigiós institut del centre de Budapest, Polya es va interessar sobre tot per les llengües, i no especialment per les ciències.[3] Va ser a la universitat de Budapest on, sota la influència de Bernát Alexander es va inclinar per les matemàtiques perquè, segons ell no era prou intel·ligent per la física i era massa intel·ligent per la filosofia: les matemàtiques estaven enmig. Després d'un curs a la universitat de Viena (1910-1911), va obtenir el doctorat en matemàtiques a Budapest, amb una tesi dirigida per Lipót Fejér.
El 1914, en inicar-se la Primera Guerra Mundial, va marxar a Zúric, ja que era un pacifista convençut. Va exercir de professor de matemàtiques al ETH Zürich entre el 1914 i el 1940. En aquest darrer any, patint per una hipotètica invasió de Suïssa pels nazis, va emigrar als Estats Units i, després de dos anys a la universitat de Brown, va ser nomenat professor de la universitat de Stanford, on va donar classes fins al 1978, tot i haver-se retirat el 1953.[4] Va viure la resta de la seva vida a Califòrnia, fins a la seva mort el 1985.
Pòlya va ser un matemàtic polifacètic que es va interessar per diverses branques de les matemàtiques. Va obtenir resultats importants en teoria de la probabilitat,[5] anàlisi matemàtica,[6] teoria de nombres,[7] geometria[8] i en teoria de l'enumeració,[9] a més d'altres resultats en matemàtiques aplicades.
En els últims anys de la seva vida, dedicà un gran esforç a caracteritzar la manera en què la gent resol els problemes, i a descriure com s'hauria d'ensenyar i aprendre a resoldre problemes. Sobre aquest tema va escriure quatre llibres:
- Com plantejar i resoldre problemes (el títol original en anglès és How to solve it.), 1945.[10][11]
- Matemàtiques i raonament plausible, Volum I: Inducció i analogia en matemàtiques, 1954.
- Matemàtiques i raonament plausible, Volum II: Patrons d'inferència plausible, 1954.
- El descobriment matemàtic, 1962. En aquest, secció 14.8, exposa els deu manaments del professor de matemàtiques.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Alexanderson, 2000, p. 9.
- ↑ 2,0 2,1 Alexanderson, 2000, p. 12.
- ↑ Alexanderson, 2000, p. 16.
- ↑ Suri, 2014, p. 303.
- ↑ Alexanderson, 2000, p. 193-200.
- ↑ Alexanderson, 2000, p. 201-212.
- ↑ Alexanderson, 2000, p. 213-216.
- ↑ Alexanderson, 2000, p. 217-222.
- ↑ Alexanderson, 2000, p. 223-226.
- ↑ Arguedas T., 2012, p. 2.
- ↑ Shirali, 2014, p. 313.
- ↑ Shirali, 2014, p. 318 i ss.
Llibres[modifica]
En el llibre Com plantejar i resoldre problemes, el seu més conegut, Pólya ensenya a resoldre problemes de tota classe i dona alguns consells a estudiants de matemàtiques. Aquest ha estat traduït a molts d'idiomes i se n'han fet moltes edicions.
En els volums I i II de Mathematics and Plausible Reasoning, el matemàtic parla sobre el raonament inductiu i comenta més formes generals sobre la lògica inductiva.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Pólya |
- Pólya, George. Como Plantear y resolver problemas. México: Trillas, 1989, p. 215. ISBN 968-24-0064-3.
- Alexanderson, Gerald L. The Pólya picture album: encounters of a mathematician (en anglès). Birkhäuser, 1987. ISBN 978-0-8176-3352-3.
- Alexanderson, Gerald L. The Random Walks of George Polya (en anglès). Mathematical Association of America, 2000. ISBN 0-88385-528-3.
- Arguedas T., Vernor «George Pólya: el razonamiento plausible» (en castellà). Revista Digital: Matemática, Educación E Internet, Vol. 12, Num. 2, 2012, pàg. 1-11. DOI: 10.18845/rdmei.v12i2.1679. ISSN: 1659-0643.
- Chung, K.L.; Boas, R.P.; Lehmer, D.H.; Schattschneider, D.; Read, R.C.; Schiffer, M.M.; Schoenfeld, A.H. «Obituary: George Pólya» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 19, Num. 6, 1987, pàg. 559-608. DOI: 10.1112/blms/19.6.559. ISSN: 1469-2120.
- Shirali, Shailesh A. «George Pólya & problem solving ... An appreciation» (en anglès). Resonance, Vol. 19, Num. 4, 2014, pàg. 310-322. DOI: 10.1007/s12045-014-0037-7. ISSN: 0971-8044.
- Suri, B. «George Pólya — Educator extraordinaire» (en anglès). Resonance, Vol. 19, Num. 4, 2014, pàg. 303-306. DOI: 10.1007/s12045-014-0035-9. ISSN: 0971-8044.
- Taylor, Harold D.; Taylor, Loretta. George Pólya: Master of Discovery 1887-1985 (en anglès). Dale Seymour Publications, 1993. ISBN 978-0-8665-1611-2.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Pólya» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- George Pólya a Mathematics Genealogy Project
- «George Polya, 1887-1985. The Father of Problem Solving in Mathematics Education». California Mathematics Council. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2020. [Consulta: 21 juliol 2020]. (anglès)