George Stevens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
George Stevens
Nom de naixement: George Cooper Stevens
Naixement: 8 de desembre de 1904
Oakland, Califòrnia (EUA)
Defunció: 8 de març de 1975 (als 70 anys)
Lancaster, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Yvonne Howell (1930-1947)
Joan McTavish (1968-1975)
Premis Oscar
Millor director
1951 - A Place in the Sun
1956 - Gegant
Premi Irving G. Thalberg
1954 - Trajectòria cinematogràfica

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1959 The Diary of Anne Frank
1956 Gegant
1953 Arrels profundes
1951 A Place in the Sun
1943 The More the Merrier
1942 The Talk of the Town
1942 Woman of the Year
1939 Gunga Din
1936 En ales de la dansa
1935 Somnis de joventut
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre George Stevens a IMDb

George Stevens (Oakland, Califòrnia, 18 de desembre de 1904 - Lancaster, Califòrnia, 8 de març de 1975), nom amb què és conegut George Cooper Stevens, fou un guionista, productor i director de cinema estatunidenc.

Al començament dirigí curtmetratges, sobretot de la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy, però el 1935 obtingué el seu primer èxit important amb Somnis de joventut, protagonitzada per Katharine Hepburn.

En la segona meitat de la dècada dels 30, el nom de Stevens estaria relacionat amb els musicals de Ginger Rogers i Fred Astaire, com En ales de la dansa (1936). Però també els va dirigir separadament. Astaire va estar a les ordres de Stevens en solitari a Senyoreta en desgràcia (1937) i Rogers a Intrigues femenines (1938).

Gunga Din (1939), Serenata nostàlgica (1941), Woman of the Year (1942) amb la parella Katharine Hepburn i Spencer Tracy o The Talk of the Town (1942) van ser les seves últimes obres abans de la seva intensa col·laboració en la guerra.

El 1945, va ser l'encarregat de donar a conèixer al món les horribles imatges del camp de concentració de Dachau. Potser, gràcies a aquesta experiència, les seves pel·lícules van deixar de ser les comèdies romàntiques i musicals frívols per entrar en una etapa molta més madura i, alhora, realista. Així arribarien A Place in the Sun (1951, Oscar al millor director), Arrels profundes (1951), Gegant (1956) i The Diary of Anne Frank (1959).

Les seves últimes produccions foren The Greatest Story Ever Told (1965) i L'únic joc de la ciutat (1970), abans de la seva mort al seu ranxo californià de Lancaster, Califòrnia el 1975.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Ladies Last (1930)
  • Air-Tight (1931)
  • Blood and Thunder (1931)
  • Call a Cop! (1931)
  • High Gear (1931)
  • Mama Loves Papa (1931)
  • The Kick-Off! (1931)
  • Boys Will Be Boys (1932)
  • The Finishing Touch (1932)
  • Who, Me? (1932)
  • The Cohens and Kellys in Trouble (1933)
  • A Divorce Courtship (1933)
  • Family Troubles (1933)
  • Flirting in the Park (1933)
  • Grin and Bear It (1933)
  • Quiet Please! (1933)
  • Rock-a-Bye Cowboy (1933)
  • Room Mates (1933)
  • Should Crooners Marry (1933)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema