George Walker Bush
De Viquipèdia
| George Walker Bush | |
 |
|
|
|
|
| Mandat 20 de gener de 2001 – 20 de gener de 2009 |
|
| Vice President(s) | Richard Bruce Cheney |
|---|---|
| Precedit per | Bill Clinton |
| Succeït per | Barack Obama |
|
|
|
| Mandat 17 de gener de 1995 – 21 de desembre de 2000 |
|
| Precedit per | Ann Richards |
| Succeït per | Rick Perry |
|
|
|
| Naixement | 6 de juliol de 1946  New Haven (Connecticut, Estats Units) |
| Partit polític | Republicà |
| Parella | Laura Welch Bush |
| Professió | Home de Negocis |
| Signatura |  |
George Walker Bush (
pronúncia en anglès (?)), nat el 6 de juliol de 1946, és el 43è President dels Estats Units, successor de Bill Clinton el 2001, i predecessor de Barack Obama el 2009. El seu primer mandat acabà el 20 de gener de 2005, i ha fou reelegit per a un segon mandat que acabà el 20 de gener de 2009.
Bush fou el 47è. Governador de Texas des de 1995 fins a 2000. És membre del Partit Republicà, i generalment és considerat conservador.
Taula de continguts |
[edita] Vida i educació
George W. Bush va néixer a New Haven, Connecticut; els seus pares foren George i Barbara Bush; i va créixer a Midland i Houston, Texas. Té quatre germans més joves: Jeb, Neil, Marvin, i Dorothy. Una germana més jove, Robin, morta de leucèmia el 1953 quan tenia tres anys. Com el seu pare, Bush va ser educat a l'Acadèmia Philips (Andover) (Setembre de 1961 – Juny de 1964) i a la Universitat de Yale (Setembre de 1964 – Maig de 1968). Està casat amb Laura Welch Bush.
[edita] Política Interior i Internacional
George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de Setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York.
Com a resposta als atacs, l'administració nord-americana inicià una política d'atac contra Afganistan. Aquesta política portà a la invasió de l'Afganistan (i la guerra al mateix país) al 2002 i la de l'Iraq al 2003. S'inicià una campanya mediàtica per a convèncer la població nord-americana de la vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial laic d'en Saddam Hussein a l'Iraq.
Es va procedir a una retallada de les llibertats individuals (veure Patriot Act) i l'aprovació de mesures de vigilància electrònica a tot el món.
Iraq era acusat pels Estats Units de possessió d'armes de destrucció massiva i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, amb inspectors a l'Iraq, negava les acusacions de possessió d'armes de destrucció massiva i va demanar sempre més temps per a poder demostrar la inexistència d'aquestes. La pressió dels Estats Units no va ser prou com per a guanyar la votació en el consell de seguretat de l'ONU i va començar a enviar tropes a la zona amb la intenció d'atacar Iraq fora de la legalitat internacional mitjançant acords amb països de la Polinèsia, ex-repúbliques soviètiques i petits estats centre-americans i del carib. En aquests pactes també va incloure el Regne Unit, Espanya i Portugal.
Entretant, milers de persones en tot el món varen iniciar campanyes per a la mobilització social de tot el món en contra de l'atac il·legítim dels Estats Units a l'Iraq i que culminà en la primera manifestació simultània a tot el món, la manifestació de l'11 de Març del 2003. A Barcelona la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.
Sense suport de les nacions unides, Estats Units va iniciar l'atac a l'Iraq el 21 de març del 2003 i va acabar la invasió l'1 de Maig del 2003. Des d'ençà, les tropes d'ocupació encapçalades per Estats Units han estat objectiu de la insurgència pro-Saddam i de la islamista. Més de 2000 soldats nord-americans han mort des del final de la guerra i no s'ha trobat ni rastre d'un arma de destrucció massiva. La credibilitat i popularitat del president Bush va caure fins als mínims del seu mandat.
[edita] Lloc en la història
George W. Bush era poc popular durant els últims dies del seu mandat. A causa de la invasió d'Iraq, la crisi econòmica (atribuïda per alguns a les polítiques econòmiques de Bush), i la debilitació dels drets constitucionals, els ciutadans d'Estats Units, segons alguns sondejos, han opinat que Bush és el pitjor president d'Estats Units de tota la història[1]; un sondeig d'historiadors ha trobat el mateix resultat.[1][2] Molts comentaristes estaven d'acord.[1][3][4][5] Tan pobra era l'opinió pública de Bush que fins la seva esposa (junt amb la seva Secretària d'Estat, Condoleezza Rice) el defensà, declarant específicament que Bush no era el pitjor president de la història d'Estats Units.[6]
[edita] Enllaços
- Blog extraoficial de suport a Bush
- Web de crítica a George Bush
- Especial Telenotícies sobre la Invasió de l'Iraq
- Bush War Blues, cançó de Billy Bragg
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 "Worst. President. Ever"
- ↑ "Historians vs. George W. Bush"
- ↑ "The Worst President Ever"
- ↑ "He's The Worst Ever"
- ↑ "So Long Worst President Ever; 10 Reasons History Will Hang You"
- ↑ "Top backers: George W. Bush legacy not worst in history"
| Precedit per: Bill Clinton (D) |
President dels Estats Units 20 de gener de 2001 - 20 de gener de 2009 |
Succeït per: Barack Obama (D) |
| Precedit per: Ann Richards (D) |
Governador de Texas 17 de gener de 1995 - 21 de desembre de 2000 |
Succeït per: Rick Perry (R) |
| Presidents dels Estats Units |  |
|
|---|---|---|
 |
Washington | J. Adams | Jefferson | Madison | Monroe | J.Q. Adams | Jackson | Van Buren | W. Harrison | Tyler | Polk | Taylor | Fillmore | Pierce | Buchanan | Lincoln | A. Johnson | Grant | Hayes | Garfield | Arthur | Cleveland | B. Harrison | Cleveland | McKinley | T. Roosevelt | Taft | Wilson | Harding | Coolidge | Hoover | F. Roosevelt | Truman | Eisenhower | Kennedy | L. Johnson | Nixon | Ford | Carter | Reagan | G.H.W. Bush | Clinton | G.W. Bush | Obama | |
