Georges Bidault

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Georges Bidault
Georges Bidault
Amb el general Eisenhower al 1951

Mandat
24 de juny de 1946 – 11 de desembre de 1946
President Vincent Auriol
Precedit per Félix Gouin
Succeït per Léon Blum

Mandat
28 d'octubre de 1949 – 24 de juny de 1950
Precedit per Henri Queuille
Succeït per Henri Queuille

Vice-president del Consell
Mandat
2 de juliol de 1950 – 12 de juliol de 1950
Mandat
10 de març de 1951 – 11 d'agost de 1951
Mandat
11 d'agost de 1951 – 8 de març de 1952

President del MRP
Mandat
1949 – 1952
Precedit per Maurice Schumann
Succeït per Pierre-Henri Teitgen

Naixement 5 d'octubre de 1899
Allier Moulins, (Allier)
Mort 26 de gener de 1983 (als 83 anys)
Pirineus Atlàntics Cambo-les-Bains, (Pirineus Atlàntics)
Partit polític MRP MRP
Professió Mestre
Nacionalitat França França
Religió catòlic


Georges-Augustin Bidault (Molins, 1899 - Kanbo, Iparralde, 1983) polític francès, president del govern provisional el 1946.

Havia estudiat a la Sorbonne, milità a les joventuts catòliques i participa en les protestes contra el Pacte de Munic del 1938. Quan França fou ocupada per les tropes alemanyes, fou breument arrestat. Un cop alliberat el 1941, es va unir immediatament a la Resistència, i amb Jean Moulin va dirigir la revista Combat. Ambdós fundaren el Consell Nacional de la Resistència, i quan Moulin fou capturat pels nazis, ell n'esdevingué president.

Quan les tropes aliades alliberaren París, ell formà part de la delegació de la Resistència francesa. Charles de Gaulle el nomenà ministre d'afers exteriors i fundà el partit dretà Mouvement Républicain Populaire. El 1946 continuà com a ministre d'afers exteriors en el govern de Félix Gouin, i succeí a aquest com a cap del govern provisional de 19 de juny a 29 de novembre del 1946, quan ho deixà en mans de Léon Blum.

Posteriorment fou novament ministre d'afers exteriors del 1947 fins al 1950, vicepresident del Consell del 1950 al 1952, ministre de defensa el 1951-1952 i ministre d'afers exteriors el 1953-1954 sota els governs de Robert Schuman, Paul Ramadier, René Pleven i Edgar Faure. El 1954 es retirà i fou nomenat breument cap de govern el 1958, tot i que no arribà a formar-lo. Va donar suport la pujada al poder de Charles de Gaulle, però s'oposà a la seva política a Algèria i organitzà l'Organisation de l'Armée Secrète (OAS). Per aquest motiu el 1962 fou acusat de conspirar contra l'estat i hagué d'exiliar-se al Brasil fins al 1967, quan tornà a Bèlgica, i el 1968 a França, després d'una amnistia.

Gran Creu de la Legió d'Honor Gran Creu de la Legió d'Honor
Orde de l'Alliberament Company de l'Alliberament


Precedit per:
Félix Gouin
Cap del Govern provisional de la República
1946
Succeït per:
Léon Blum
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Bidault Modifica l'enllaç a Wikidata