Georges Brassens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeorges Brassens

(1966) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Georges Charles Brassens Modifica el valor a Wikidata
22 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Seta (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1981 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Sant Geli dau Fesc (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Le Py Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951-81
GènereChanson Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra acústica
Segell discogràficUniversal Music Group
Artistes relacionatsGeorges Moustaki
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0105467 Allocine: 10020 Rottentomatoes: celebrity/georges_brassens Allmovie: p8147 TMDB.org: 548815
Youtube: UC3_2Y8OTKzRN89VCwfXEL0Q Spotify: 5UWyW1PcEM8coxeqg3RIHr iTunes: 13452274 Last fm: Georges+Brassens Musicbrainz: b58165ba-ac55-49a1-8855-caf16c68f5f2 Lieder.net: 13743 Discogs: 278663 Allmusic: mn0000541940 Find a Grave: 8095 Modifica el valor a Wikidata

Georges Brassens (Seta, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, 29 d'octubre de 1981) va ser un poeta i cantautor francès.[1] Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants, i a les seves lletres, variades i elaborades. L'any 1967 va guanyar el Gran Premi de Poesia de l'Acadèmia Francesa «pel conjunt de la seva obra poètica».[2] Ell, però, no es considerava poeta, sinó un artesà que feia cançons.[3]

Va posar música a poemes de grans autors francesos, com ara Louis Aragon, Victor Hugo, Alphonse de Lamartine, Alfred de Musset o Paul Verlain.[4] Va apadrinar el malaurat cantant i també compositor René-Louis Lafforgue (mort en accident de trànsit el 1967), que va actuar de teloner seu.[5]

Tomba de Georges Brassens a Seta

Georges Brassens no solia actuar fora del seu país. En català, són famoses les versions que en va fer Josep Maria Espinàs. Altres cantants catalans que han interpretat Brassens són Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat i Rafael Subirachs. Però qui més ha versionat Brassens al llarg de la seva carrera musical és el terrassenc Miquel Pujadó, que li ha dedicat tres discos sencers i n'ha traduït la novel·la La torre dels miracles (Pòrtic, 1989). El cantautor Dumingu va editar el 2022 un disc amb versions de Brassens en català i adaptades a la rumba catalana. La mauvaise réputation («La mala reputació»), una de les cançons més famoses de Brassens, va ser adaptada al castellà per Paco Ibáñez, que la va interpretar en el recordat concert a l'Olympia de París, els anys setanta. Posteriorment, aquesta versió traduïda va ser recuperada per Loquillo.[6]

Jean Ferrat té una cançó titulada À Brassens, en què descriu el seu físic i la seva manera de ser. Per la seva banda, José Antonio Labordeta li va dedicar el tema A Georges Brassens.

La cantant valenciana Eva Dénia va publicar dos discos amb adaptacions al català d'alguns èxits de Brassens. El primer, de 2005, va ser Chante Brassens. Tres anys més tard va enregistrar-ne un altre disc, Toujours Brassens, que va rebre el premi al millor treball Brassens de 2008, compartit amb Joel Favreau, per part de la revista francesa Chorus (Les Cahiers de la chanson).[7]

També li ha dedicat un disc sencer el cantautor del Prat de Llobregat Marc García Arnau. Esperonat per en Javier Krahe, a Marc Garcia canta a Brassens (RockCD Records, 2016), el pratenc va adaptar 14 temes del mestre gal, entre les que destaca l'adaptació al català de la Supplique pour être enterré à la plage de Sète.[8]

Referències[modifica]

  1. «Georges Brassens». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Georges BRASSENS» (en francès). Académie française. [Consulta: 14 març 2022].
  3. Calvet, Louis-Jean. «Attribution du grand prix de poésie de l'Académie française à Georges Brassens» (en francès). France Archives - République Française. [Consulta: 14 març 2022].
  4. «Brassens chante les poètes : Aragon, Verlaine, Hugo...» (en francès). Paris - Bibliothèques, 2016. [Consulta: 14 març 2022].
  5. «René-Louis LAFFORGUE» (en francès). Notre Cinéma. [Consulta: 14 març 2022].
  6. Vilarnau, Joaquim. «100 anys de Georges Brassens, l'oncle de Seta». Enderrock.cat, 22-10-2021. [Consulta: 14 març 2022].
  7. Játiva, Juan Manuel «L’alumna valenciana avantatjada de Brassens». El País [Madrid], 25-10-2012. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 14 març 2022].
  8. Vilarnau, Joaquim. «100 anys de Gerorges Brassens, l'oncle de Seta | Enderrock.cat». Enderrock, 22-10-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Brassens

Enllaços externs[modifica]