GOES 1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialGOES 1
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósatèl·lit meteorològic i geostationary satellite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Operador   NOAA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1975-100A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT08366 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantFord Aerospace Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
631 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data16 octubre 1975, 22:40 UTC
LlocComplex de llançament 17, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentDelta 2000 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en servei25 octubre 1975 Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Desactivat7 març 1985 Modifica el valor a Wikidata

GOES 2 Modifica el valor a Wikidata

El GOES 1, designat com a GOES-A i SMS-C abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units. Va ser el primer Geostationary Operational Environmental Satellite en ser llançat.

Llançament[modifica]

El GOES-A es va enlairar en un Delta 2914 D116.

El GOES-A va ser llançat dins d'un Delta 2914 des del Launch Complex 17B de la Cape Canaveral Air Force Station. El llançament va tenir lloc a les 22:40:00 GMT del 16 d'octubre de 1975, i va deixar el satèl·lit en una òrbita de transferència geoestacionària. Després del llançament, es va elevar a una òrbita geoestacionària per mitjà del seu motor d'apogeu SVM-5 a bord, moment en què va passar a denominar-se GOES 1.

Operacions[modifica]

Es va col·locar sobre l'oceà Índic per recopilar dades per al Global Atmospheric Research Programme. El GOES 1 va ser equipat amb un Visible Infrared Spin Scan Radiometer, o VISSER, que proporcionen tant de dia com de nit imatgeria de les condicions dels núvols terrestres. Va enviar la seva primera imatge el 25 d'octubre de 1975, nou dies després del llançament. El satèl·lit va continuar controlant els esdeveniments del temps i va transmetre aquestes dades meteorològiques en més de 10.000 ubicacions terrestres en un centre de processament. Les dades es van incorporar en els models de predicció del clima. També transportava el Space Environment Monitor i el Data Collection System, derivats dels utilitzats en els satèl·lits TIROS.

El GOES 1 va ser substituït pel GOES 3, que es va llançar el 1978. Després d'acabar les operacions sobre l'Oceà Índic, es va traslladar per substituir el SMS-2 sobre l'oceà Pacífic. Es va mantenir operatiu allà fins que va ser desactivat per la NASA el 7 de març de 1985.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GOES 1