Gerðr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Skirnir porta un missatge a Gerd (1908) per W. G. Collingwood.

A la mitologia nòrdica, Gerðr (en nòrdic antic "tancada"[1]) és una jötunn, deessa, i l'esposa del déu Freyr. Gerðr apareix a la Edda poética, compilada al segle XIII a partir de fonts tradicionals anteriors, l'Edda prosaica i el Heimskringla, escrit al segle XIII per Snorri Sturluson, i en la poesia de scaldes. Gerðr a vegades és cita amb un modern anglicisme com Gerd o Gerth.

Tant a lEdda poètica i lEdda prosaica, Freyr veu a Gerðr des de la distància, i així esdevé profundament enamorat d'ella en veure la seva bellesa resplendent, i fa que el seu servent Skírnir vagi a Jötunheimr (on Gerðr i el seu pare Gymir resideixen) per guanyar el seu amor. A Edda poètica Gerðr en principi es nega, però després d'una sèrie d'amenaces fetes per Skírnir finalment accepta. A la Edda prosaica, no es fa esment de les amenaces. En ambdues fonts Gerðr convé a conèixer Freyr en un moment determinat al lloc de Barri, després que Skirnir torna amb la resposta de Gerðr, Freyr es lamenta de que no pot ocórrer abans de la reunió. Tant a lEdda poètica i lEdda prosaica, Gerðr es descriu com la filla de Gymir i la jötunn de la muntanya Aurboda.

Al Heimskringla, Gerðr és coneguda com l'esposa de Freyr, representada com una estimada reina de Suècia. En la mateixa font, la parella són els fundadors de la dinastia Yngling i tenen un fill, Fjölnir, que va ser rei després de la mort de Freyr i va continuar la seva línia. Gerðr és coneguda per ser una deessa associada amb la terra. i ha inspirat obres d'art i literatura.

Documents[modifica | modifica el codi]

Gerðr és documentada en dos poemes dins la Edda poètica, en dos llibres de Edda prosaica, i en dos llibres del Heimskringla.

Edda poètica[modifica | modifica el codi]

A l'Edda poètica, dins el poema Skírnismál, el déu Freyr va seure al tron ​​Hliðskjálf i mirà a tots els mons. Freyr va veure una bella noia caminant de la sala del seu pare a un magatzem i va ser abatut per la gran bellesa de la noia. Freyr tenia el servent Skírnir. El pare de Freyr, Njörðr i, en vers, la deessa Skaði, li van dir a Skírnir que esbrinés què li passava a Freyr. L'intercanvi de paraules entre Freyr i Skírnir és en vers, on Freyr diu a Skírnir que ha vist a una noia increïble amb armes brillants a la casa de (el seu pare) Gymir, però, que els déus i els elfs no desitjen per als dos que estiguessin junts:

traducció de Benjamin Thorpe:
A la cort de Gymir vaig veure caminar
Una donzella a qui jo molt he desijat.
Els seus braços tenen una llum què fa brillar
Tot l'aire i l'aigua.
És més dessitjable per a mi aquesta donzella
Que qualsevol joventut dels primers dies;
Però ningú vol, Æsir o Alfar,
Que junts visquem[2]
traducció de Henry Adams Bellows:
"De la casa de Gymir he contemplat davant meu
Una donzella estimada per mi;
Els seus braços brillaven, i amb la seva lluentor
Va brillar tot el mar i el cel. "
"Per a mi és més estimada en dies de vellesa
Que qualsevol donzella per un home;
Però cap dels déus o elfs atorgarà
Que estiguem junts"[3]

Skirnir demana a Freyr que li doni un cavall i la seva espasa, una espasa que lluita contra jötnar per si mateixa. Sota l'empar de la foscor, Skírnir munta el cavall sobre nacions i muntanyes cobertes de rosada fins que arriba a Jötunheimr, la llar de la jötnar, i entra a les corts de Gymir. Gossos ferotges estan lligats en una tanca de fusta que envolta la sala de Gerðr. Skírnir munta fins a trobar a un pastor (sense nom) que s'asseu en un monticle, el saluda i li pregunta al pastor com es pot parlar amb la donzella que rau més enllà dels gossos de Gymir. El pastor li diu a Skírnir que mai podrà parlar amb la noia.[4]

En sentir un soroll terrible a la seva llar, Gerðr pregunta d'on està venint, fent notar que tremola la terra, i que totes les corts de Gymir tremolen. Una serventa (sense nom) assenyala que un home ha desmuntat el seu cavall i l'està deixant pasturar fora. Gerðr li diu a la criada que convidi a l'home a entrar en el seu saló i beure el seu "famós aiguamel", però Gerðr expressa el temor que l'home de l'exterior pugui ser l'"assassí del seu germà".[5]

Gerðr rebutja l'oferta de Skírnir d'onze pomes d'or i el regal de l'anell. Il·lustrat (1895) per Lorenz Frølich.

Gerðr demana al desconegut si ell és dels elfs, Æsir o Vanir, i per què ell ve sol "sobre l'incendi forestal" per buscar la seva companyia. Skírnir respon que ell no és de cap d'aquests grups, però que de fet ha tractat de treure-la d'allà. Skírnir ofereix a Gerðr onze pomes d'or (o pomes de la vida eterna) per guanyar el seu favor. Gerðr rebutja les pomes -no li importa qui se les ofereix- i afegeix que ella i Freyr no han d'estar junts mentre visquin. Skírnir ofereix a Gerðr un anell sense nom, que produeix vuit anells d'or cada novena nit i "és forjat pel jove fill d'Odin". Gerðr respon que ella no està interessada en l'anell, doncs comparteix la propietat del seu pare, i a Gymir no li manca or.[6]

Skírnir ha recorregut a amenaces, describint el destí de Gerðr després de la negativa, (1895) per Lorenz Frølich
Skírnir continua amb les seves amenaces, com s'il·lustra (1895) per Lorenz Frølich

Skírnir aleshores comença les amenaces; assenyala a Gerðr que sosté una espasa a la mà i amenaça de tallar el seu cap del coll llevat que ella estigui d'acord. Gerðr es nega, diu que no suporta la coacció de cap home, i diu que si es troba amb Gymir, Skírnir llavors pot esperar un combat. Skírnir recorda novament a Gerðr la seva espasa i prediu que el pare de la jötunn morirà. Skírnir adverteix a Gerðr que la pot colpejar amb la seva Gambanteinn, una vareta màgica que pot fer-la caure sota els seus desitjos, i diu que mai tornarà a ser vista "pels fills dels homes". Des del matí d'hora, Gerðr s'asseurà al monticle d'àguila, mirant cap al món, davant Hel, i que "el menjar serà més odiós per a tu que per a cadascun dels homes és la resplendor de la serp".[7]

Skírnir declara que quan Gerðr surti serà un espectacle; Hrímgrímnir "es girarà" cap a ella, "tot" la mirarà, ella arribarà a ser més famosa que el vigilant dels déus, i que "passarà a través de les reixes". Gerðr experimentarà "la bogeria i els udols, el llagrimeig i l'aflicció insuportable del desig", i que, en el dolor, les llàgrimes fluiran d'ella. Skírnir diu a Gerðr que s'assegui, perquè el seu destí serà pitjor encara. Ella serà assetjada per dimonis tots els seus dies cansats. Des del pati de jötnar a les sales de la Hrimthurs, Gerðr s'arrossegarà tots els dies i sense elecció, ni esperança d'elecció. Gerðr plorarà en lloc de sentir alegria, patint entre llàgrimes. Viurà la resta de la seva vida en la misèria amb tres thurs amb tres caps o sense la companyia d'un home complet. Skirnir demana a Gerðr que s'ho repensi, que pot consumir-se sospirant, i que serà com el card al final de la collita; aixafat.[8]

Skírnir diu que ha estat enviat a un bosc per obtenir una "branca potent", que ha trobat. Declara que els déus Odin i Thor estan enfadats amb Gerðr, i que Freyr l'odia, ella ha "portat la ira poderosa dels déus". Skírnir declara al hrimthursar, Thursar, els fills de Suttungr i les "tropes dels Æsir" que s'ha negat el plaer i el benefici dels homes a Gerðr. Skirnir declara que el nom del thurs que la posseirà sota de les portes de Nágrind és Hrímgrímnir i que, a les arrels del món, la millor cosa que Gerðr beurà és l'orina de les cabres. Ell esculpeix el "Thurs" (rúnic, *thurisaz), sobre Gerð, i tres runes (sense nom) que simbolitzen la luxúria, el frenesí, i el desig insuportable, i comenta que ell pot treure-les tot just com les ha tallat, si ho desitja.[9]

Gerðr respon amb una benvinguda a Skírnir i li diu que prengui una copa de vidre que conté l'antiga aiguamel, assenyalant que ella va pensar que mai podria estimar a un dels Vanir. Skírnir li pregunta quan es reunirà amb Freyr. Gerðr diu que es reuniran en una zona tranquil·la anomenada Barri, i que després de nou nits ella concedirà a Freyr el seu amor:

Traducció de Benjamin Thorpe:
Barri és el nom de l'arbreda, que ambdós coneixem,
El bosc de camins tranquils.
Nou nits, per tant, i al fill de Njörd
Gerd atorgarà delit.[10]
Traducció de Henry Adams Bellows:
Barri és allí, els dos el coneixem bé.
Un bosc bonic i tranquil;
I d'aquí a nou nits endavant al fill de Njorth
Atorgarà Gerth delit.[11]

Skirnir torna a la seva llar. Aturat fora, Freyr saluda immediatament a Skírnir i demana notícies. Skírnir li diu que Gerðr es reunirà amb ell a Barr. Freyr, impacient, comenta que una nit és llarga, i també dues nits i és pregunta suportar tres, assenyalant que amb freqüència un mes semblava més curt que la meitat d'una nit abans de conèixer a Gerðr.[12]

Una estrofa del poema Lokasenna es refereix a Gerðr. En el poema, Loki acusa el déu Freyr d'haver comprat la filla de Gymir (Gerðr) amb or i comenta que, en el procés, Freyr va regalar la seva espasa. Referint-se a Freyr com un "miserable", Loki es planteja com Freyr té la intenció de lluitar quan els Fills de Muspell cabalguin pel bosc Myrkviðr (un esdeveniment durant el Ragnarök). El servent de Freyr, Byggvir, intervé i el poema continua.[13]

Al poema Hyndluljóð, s'explica l'ascendència d'Ottar i es proporciona informació sobre els déus. Una de les estrofes que en realitat pertany a Völuspá hin skamma relata que Freyr i Gerðr estaven casats, que Gerðr és la filla del jötunn Gymir, la mare de Gerðr és Aurboda, i que es relacionen amb Þjazi (no s'especifica el tipus de parentiu), pare de la deessa i jötunn Skaði.[14]

Edda prosaica[modifica | modifica el codi]

Skírnir persuadeix a Gerðr de que el segueixi (1882) per Karl Ehrenberg.

En el capítol 37 de la Edda prosaica, al llibre Gylfaginning, Gerðr és presentada per la figura entronitzada de l'Alt com la filla de Gymir i la jötunn de la muntanya Aurboda, i es descriu com "la més bella de totes les dones". L'Alt informa que Freyr va entrar a Hliðskjálf i va mirar sobre tots els mons. Quan Freyr va mirar cap al nord, va veure una granja distant amb un edifici gran i magnífic. Una dona es va dirigir a l'edifici, i quan va aixecar els braços i va obrir la porta de l'edifici la "llum va ser vessada dels seus braços sobre els cels i el mar, i tots els mons es van fer brillants per ella." En càstig per "la seva gran presumpció" d'haver assegut al seient sant, Freyr es va anar ple de dolor.[15]

Freyr arriba a casa i ni dorm, ni beu, romanent en silenci. Ningú s'atreveix a parlar amb ell. El déu Njörðr envia el criat de Freyr Skírnir per parlar amb Freyr. Freyr diu a Skírnir que va veure a una dona bella, tan bella que és ple de dolor i que aviat moriria si no podia tenir-la. Freyr diu a Skírnir que ha d'anar s guanyar la seva mà en el seu nom, el pare de la dona estigui d'acord o no, i serà recompensat. Skirnir respon que accepta la missió, però només a canvi de l'espasa de Freyr, que pot lluitar per si sola. Freyr li dóna l'espasa i Skírnir es posa en marxa. Skírnir demana la mà de la dona de Freyr i rep la seva promesa. Nou nits més tard es reunirà amb Freyr en un lloc anomenat Barey. Skírnir lliura la notícia a Freyr i respon amb l'estrofa final de l'Edda poètica, al poema Skírnismál, lamentant que s'ha d'esperar.[16]

Al començament de l'Edda prosaica al llibre Skáldskaparmál, vuit deesses assisteixen a una festa celebrada pels Ægir a l'illa de Hlesy (modernament Læsø, Dinamarca), incloent Gerðr.[15] En el capítol 19 es proporcionen les diferents formes de referir-se a la deessa Frigg. Un d'aquests noms és "rival de Gerðr";[17] No obstant això, és probablement un error de l'escriba (veure secció "teories" més avall). En el capítol 57 s'enumeren diverses deesses, incloent Gerðr (entre Snotra i Gefjon).[18]

Heimskringla[modifica | modifica el codi]

En el capítol 12 de la saga Ynglinga (com es recull al Heimskringla), es relata en prosa que Freyr era un rei molt estimat en el que és ara Suècia. L'esposa de Freyr era Gerðr i el seu fill era Fjölnir. El destí de Gerðr no es proporciona, però després de la mort del seu fill Freyr passa a convertir-se en rei i la seva línia familiar, els Ynglings, continua.[19] una estrofa en vers que es troba en el capítol 16 de Haralds saga Gráfeldar, Gerðr s'esmenta en un kenning de "dona" ("Gerðr-dels-anells-d'or").[20]

Registre arqueològic[modifica | modifica el codi]

Una branca frondosa entre elles, dues figures abraçades en un petit tros de pa d'or que data del període de la migració a principis de l'època dels víkings

Petits trossos de làmina d'or que ofereixen gravats que daten del període de la migració a principis de l'Edat Vikinga (coneguda com a gullgubber) han estat descoberts en diversos llocs d'Escandinàvia, gairebé 2.500 en un sol lloc. Les peces laminars s'han trobat principalment en els llocs dels edificis, només en rares ocasions en les tombes. Les figures són de vegades soles, a vegades un animal, de vegades un home i una dona amb una branca frondosa entre ells, encarats o abraçant-se. Les figures humanes són gairebé sempre vestides i de vegades es representen amb els genolls flexionats. L'acadèmica Hilda Ellis Davidson ha suggerit que les figures estan participant en una dansa, i que poden haver estat connectades amb els casaments, així com vinculades als Vanir, que representen la noció d'un matrimoni diví, com en l'Edda poètica al poema Skírnismál, la unió de Gerðr i Freyr.[21]

Teories[modifica | modifica el codi]

"Rival de Frigg"[modifica | modifica el codi]

En el capítol 19 de la Edda prosaica, al llibre Skáldskaparmál, Gerðr figura entre les "rivals" de la deessa Frigg, una llista de companyes sexuals de l'espòs de Frigg, Odin.[17] En lloc de Gerðr, la jötunn Gríðr, la mare del fill d'Odin Víðarr d'acord amb l'Edda prosaica, probablement va ser pensada. Un manuscrit ha corregit Gríðr en lloc de Gerðr[22] Andy Orchard assenyala que, però, pot ser una inclusió deliberada en vista d'"apetits notoris d'Odin".[1]

La terra i la fertilitat[modifica | modifica el codi]

L'acadèmic John Lindow comenta que el nom de Gerðr està etimològicament relacionat amb la terra i els recintes i que el casament de Gerðr i Freyr és vist comunament com "l'acoblament diví del cel i de la terra o almenys del déu de la fertilitat i la representant de la terra". Lindow afegeix que, al mateix temps, la situació es pot llegir com una simple voluntad dels déus per aconseguir el que volen de la jötnar..[23]

Hilda Ellis Davidson comenta que el paper de Gerðr a l'Skírnismál té paral·lelismes amb la deessa Persephone de la mitologia grega, "ja que està clar que si [Gerðr] roman per sota, en el regne fosc i subterràni, no hi haurà res a esperar, sinó l'esterilitat i la fam. Ella no es converteix en la núvia de l'infern, però, el seu casament és en el món superior, quan ella consent a conèixer Freyr a Barri."[24]

Influències modernes[modifica | modifica el codi]

Gerðr ha inspirat obres d'art i literatura. El poeta danès Adam Gottlob Oehlenschläger va escriure una sèrie de poemes qu fan referència a Gerðr i que es recullen a (1819) Nordens Guder. Al inacabat poema èpic d'Isaïes Tegnér (1782-1846) Gerda, també fa referència a la deessa. K. Ehrenberg representa la deessa en la seva il·lustració (1883) Freyr und Gerda, Skade und Niurd.[25]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Orchard (1997:54).
  2. Thorpe (1866:80).
  3. Bellows (1923:110).
  4. Larrington (1999:62—63).
  5. Larrington (1999:64).
  6. Larrington (1999:64). Quant a la traducció alternativa d'"onze", veure Larrington (1999:271).
  7. Larrington (1999:65).
  8. Larrington (1999:65—66).
  9. Larrington (1999:66—67).
  10. Thorpe (1866:84).
  11. Bellows (1923:119).
  12. Larrington (1999:68).
  13. Larrington (1999:91—92).
  14. Larrington (1999:257).
  15. 15,0 15,1 Faulkes (1995:31).
  16. Faulkes (1995:31—-32).
  17. 17,0 17,1 Faulkes (1995:86).
  18. Faulkes (1995:157).
  19. Hollander (2007:14).
  20. Hollander (2007:143).
  21. Davidson (1988:121).
  22. Finnur Jónsson (1900:90). Corregeix el text. En el seu text de 1931, de l'edició de l'Arnamagnæan, s'observa el mateix
  23. Lindow (2001:139).
  24. Davidson (1999:86).
  25. Simek (2007:105).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerðr Modifica l'enllaç a Wikidata